05 Una Cultura Estrangera 26 Maig 2008
Publicat per maxbonas a: Redaccions 3 , afegeix un comentari05 Una cultura estrangera que m’interessa i em desperta simpatia:
Sempre hi ha hagut una cultura que m’ha interessat i l’estudio detingudament fa ja temps. La cultura japonesa va entrar en contacte amb mi pels ulls, per la televisió i còmics, des de ben petit. Al principi només m’entusiasmava les seves històries i estil de dibuix que veia a les sèries “manga”, que va tindre una gran repercussió a Catalunya ja fa molts anys i ha anat creixent amb el temps. Creaven històries, personatges, llegendes i móns molt diferents dels que estava acostumat. Amb el temps em vaig anar fent més detallista, i em vaig fixar en altres coses, per exemple, com era la música que hi havia a les sèries o pel·lícules. Aleshores va ser quan vaig començar a escoltar música japonesa, el grup The Pillows principalment. També vaig començar a imitar els seus estils de dibuix, i immediatament vaig enganxar-me a la seva gastronomia, anava molt sovint a un restaurant al que havies d’agafar reserva si volies entrar, però el primer cop que hi vaig anar, vaig proposar-me no tornar a menjar ni beure res més per no perdre el sabor de boca. Enseguida vaig posar-me a estudiar pel meu compte tot el que vaig poder de la cultura japonesa: religió, política, història i fins hi tot vaig aprendre a escriure en una de les dues dialectologies més comuns, el hiragana. Ara, per fi, he aconseguit un bitllet obert per anar a Tokio el dia que tingui vacances. Porto esperant-ho molt temps, ja quan em quedava nits sense dormir enganxat a un còmic pel dibuix i argument, esperava el dia en que en tingués l’oportunitat.
01 Característiques principals del gènere narratiu 1 Abril 2008
Publicat per maxbonas a: Redaccions 3 , 1 comentari fins araCaracterístiques principals del gènere narratiu:
El gènere narratiu es basa en transmetre una sèrie de fets a un o més receptors, organitzant-lo en forma de prosa. No és necessari que aquests fets hagin succeït a la vida real, és a dir, que siguin producte de d’imaginació del autor.
Tot i això, fins i tot els textos més surrealistes solen tenir mols cops relació o inspiració amb alguns fets reals que hagi viscut directa o indirectament l’autor. Per exemple, jo com autor, puc escriure una novel·la sobre essers que mai han existit, amb tradicions que mai han existit i amb un llenguatge inexistent; però totes aquestes idees que no semblen tenir cap relació ni una amb la realitat, puc haver-les creat a partir d’un reportatge real sobre certa criatura que hagués existit, o d’una teoria que es basa en fets científics. Només amb això ja té detalls basats en fets reals.
Com a tipus de textos narratius n’hi ha dos: La la novel·la i el conte. Procediré a explicar breument cadascun:. La novel·la es caracteritza, principalment, per ser més extensa que el conte. Normalment van destinades a lectors adults i poden tindre tot tipus de temàtiques: ciència ficció, terror, comèdia, eròtica, èpica… En canvi, el conte és un text narratiu prou curt. Pot tindre també tot tipus de temàtiques però el tipus de conte més estès és el infantil o popular. No són molt freqüents els contes per adults. Molts cops els contes contenen un missatge de rerefons, molt explícit en els infantils, que sol ser una moralitat.