anar a nevagció

03 El paper de la ciència a la societat actual 12 Febrer 2008

Publicat per maxbonas a: Redaccions 2 , 2comentaris

Personalment, trobo que la ciència és el fonament de la nostra societat. Avui en dia pràcticament tot succés es pot traduir a un llenguatge científic precís, i molts cops, amb aquest llenguatge científic pots explicar qualsevol cosa a algú que no sàpiga el teu idioma però si de ciència.

Des dels inicis de la nostra existència nosaltres ens hem formulat preguntes que hem anat solucionant, o com a mínim ens hem conformat definint-ho, a poc a poc amb la ciència. Com a ciència no vull dir només la química o las matemàtiques, sinó també la filosofia i la psicologia. Per tant que podríem formular qüestions sobre fets quotidians, siguin accions (per física), preguntes existencials (filosofia) o estats d’ànim (psicologia), i podem saber com funciona amb exactitud amb uns quants càlculs o consultes. A part de tot això, es podria dir que la vem vam crear per millorar la nostra qualitat de vida, i així ha estat. Actualment tenim moltíssimes més qualitats i una comoditat i producció de vida infinitament més gran que fa un milió d’anys. La nostra vida és molt millor gràcies a la ciència.

Haig de reconèixer però, que hi ha una altre car en aquesta moneda. De la mateixa manera que la ciència ha permès descobrir grans avenços, ha portat a descobrir grans perills, desgracies i en part ha creat en nosaltres un aire de superioritat que no sempre ens convé. Si no fos per la ciència no haguessin mort tantes persones a Hiroshima, ni hi hauria tanta contaminació, ni s’haurien extingit moltes espècies; però així és.

Igualment, opino que això no deixa de ser culpa dels homes que fan un mal us de la ciència, així que considero que igualment la ciència és la base central de la nostra vida actual.

02 El conte com a gènere literari 5 Febrer 2008

Publicat per maxbonas a: Redaccions 2 , 1 comentari fins ara

Dins dels diferents gèneres literàris, el conte és segurament el primer que adoptem a la nostre vida. Durant la infància és comú que els pares expliquin contes als seus fills. Aquest tipus de contes infantils són els més coneguts, amb un llenguatge sencill i clar, i amb un argument simple, mols cops educatiu i donant molt pas a l’imaginació. Peró els contes no han de ser infantils per obligació, ni que hi hagi gran part de la societat que opini així; ja que també hi han contes dedicats a adults, per a reflexionar per exemple.

El conte com a gènere literari és semblant a la novel·la en quant a estructura i a objectiu. És, com la novel·la i els textos periodístics, un text narratiu. Aquests descriuen fets reals o imaginàris i pretenen informar o entretindre al lector. En el cas del conte, és comú que relatin fets imaginaris o històries basades en llegendes populars, tot i que també poden basar-se en fets reals, experiències del autor… El objectiu dels contes és bàsicament entretindre i ensenyar en el cas dels infantils, peró com ja he dit no són els únics. En quant a extensió, que és la principal diferéncia entre el conte i la novel·la, els contes són molt més curts i solen tenir un llenguatge simple i concís, amb oracions curtes.

01 Tohom té un preu? 18 Gener 2008

Publicat per maxbonas a: Redaccions 2 , 1 comentari fins ara

És obvi que no hi ha cap persona igual a un altre una altra en aquest món nostre. Però si que hi ha models i factors a l’hora de pensar, actuar i parlar comuns entre nosaltres. Personalment, jo si que crec que tothom té un preu, en certa mesura. És cert que hi haurà gent que no vengui la seva vida o la d’algú estimat a cap preu (tot i que també hi ha gent que si que ho faria, com és el cas dels fanàtics musulmans).

Amb això vull dir que tothom, com a mínim, té un preu per el qual accepta fer alguna cosa que no voldria per si mateix. Tot es qüestió de trobar el punt feble i de necessitat de la persona a comprar. Únicament algú més poderós que tu, pot arribar a comprar-te; i a més, ha de tenir alguna cosa que tu no tinguis i ell si. A un multimilionari, no el compraràs mai amb diners; però si, per exemple, també fos col·leccionista fanàtic i tu li poguessis oferir una peça única, és possible aconseguir-ho.  

Per aconseguir comprar a algú, has d’aconseguir una recompensa que li desperti al subjecte un sentiment de necessitat i satisfacció més gran que la llei moral interna per la qual es negaria a actuar de la manera que t’interessa. Fins i tot als més poderosos s’els pot comprar, perquè ningú pot ser poderós en tot, per tant sempre hi haurà quelcom que ell no tingui.