Té un nom que el sap tothom… Vaga General. May 20, 2009
Posted by marc12 in : Treball , 1 comment so farEl passat divendres 15 de maig de 2009, a Donosti, més de 30 sindicats del món van donar suport a la convocatòria de vaga general a Euskal Herria, que tindrà lloc el dijous 21 de maig, encapçalada pel sindicalisme nacional i de classe basc. El document de suport que es va signar en aquesta trobada convocada per LAB, el trobareu aquí: Document de solidaritat amb la vaga general del 21 de maig al País Basc
Aquest document un reconeixement a una sortida de la crisi diferent a la plantejada pel neoliberalisme i pel social-liberalisme, les ideologies dominants a la Unió Europea malgrat que des de molts àmbits (estudiantils, sindicals, polítics i socials) de l’esquerra europea creiem que sense el capitalisme podem viure millor.
Als Països Catalans la campanya “Que la crisi la paguin els rics” ha impulsat una proposta unitària de vaga general per mostrar el malestar de la classe treballadora davant d’aquesta crisi que ens haurem de plantejar tots i totes com portar-la a terme.
Una vaga, segons el Diccionari de la Llengua Catalana, és una cessació voluntària en el treball per part dels/les empleats/des assalariats/des amb vista a obtenir de l’empresa algun avantatge relatiu a millores de les condicions de treball: millores del poder adquisitiu real, millores del temps de treball, millores en beneficis socials, etc.
I si a aquesta cessació voluntària del treball, estan convocats/des tots/es els/les assalariats/des de les empreses d’un territori, indiferentment de la seva activitat (indústria, administració pública i serveis) i amb un objectiu sociolaboral: modificar la legislació laboral i social aplicable en tots els sectors econòmics i en benefici d’un suficient Salari Mínim Interprofessional, d’una distribució del temps de treball igualitari entre tothom (35 hores), d’una millor i més amplia protecció social (de l’atur i de la jubilació per exemple), per una política econòmica que persegueixi una creació d’ocupació de valor afegit i neta ecològicament, etc., és quan diem que és una vaga general.
En aquesta situació, de vaga general, ens la juguem tots i totes. I tots els centres de treball són importants. Els polígons industrials, les àrees de negoci, els eixos comercials, etc. són camps de batalla en les que els/les treballadors/es han de plantar-se i afegir-se en aquesta mobilització de millora i canvi en la legislació laboral i social, una millora i canvi que és per ell/a i per tots/es nosaltres, sense distinció.
La convocatòria d’una vaga general és un pols de la classe treballadora davant els atacs que des del món econòmic i polític es realitzen contra ella. La darrera vaga general, el 20 de juny de 2002 va ser un èxit. No es va moure ni un mitjà de transport, els centres de treball van estar tancats i els piquets de vaga van prendre el carrer tot el dia. Però els de sempre, al final, van signar un pacte amb el PP que va maquillar el decret de reforma del mercat de treball d’aquell any.
S’imposa novament una crida a una demostració col•lectiva de la classe treballadora aturant l’activitat econòmica als Països Catalans. Perquè sense nosaltres aquest sistema no funciona i és hora de reivindicar el nostre paper pel seu funcionament. Potser estem lluny de posar data a la convocatòria de vaga general però, el convenciment no ens ha de faltar per portar-la a terme.
Però per fer-ho necessitem inajornablement que la classe treballadora dels Països Catalans s’afegeixi i participi en el sindicalisme nacional i de classe. Sense organització no hi ha mobilització possible, no hi ha espontàniament sense l’espurna que encengui aquesta necessària vaga general. Com deia Karl Marx al Congrés de la I Internacional: “L’alliberament de la classe treballadora serà obra de la mateixa classe treballadora”.
N’hi ha que naixem estrellats December 4, 2008
Posted by marc12 in : Treball , add a commentArticle publicat a www.llibertat.cat el desembre de 2008
“N’hi ha que neixen amb estrella i n’hi ha que neixen estrellats”, diu la dita, i no erra pas. Els i les que posseïm mala estrella, i aquests dies la premsa en va plena d’exemples, som la classe treballadora.
Qui diu que és de classe treballadora quan se li pregunta per la seva classe social? Ningú ho diu i es refusa ser-ne. Classe mitjana i tots els sinònims que hom pugui pensar. Per ser part d’una cosa has de tenir la idea que n’ets part. Si els i les benpensants d’aquest país, i del món, han certificat la defunció de la classe treballadora, no puc ser part d’una classe social morta.
La seva riquesa és la nostra pobresa - Primer de Maig 2008 April 29, 2008
Posted by marc12 in : Treball , add a commentArticle publicat a http://www.llibertat.cat
Com cada any la Intersindical-CSC commemora el Dia Internacional del Treball en record de la lluita incansable, fins la mort, que els treballadors i les treballadores de Xicago van dur a terme per aconseguir les seves reivindicacions laborals (vuit hores de jornada de treball, reconeixement del dret d’associació i de vaga, etc.).
I és que malauradament en el món del treball actual ens veiem molts cops immersos en lluites sindicals i socials per reconquerir drets i llibertats que amb la imposició del liberalisme econòmic i les subsidiàries reformes laborals hem anat perdent la classe treballadora.
En comptes d’avançar cap a quotes més grans d’autodeterminació (nacional, social i personal), les condicions de treball i vida de la classe treballadora d’avui semblen estar més properes a les reivindicacions d’aquell llunyà primer 1 de Maig de 1886.
Salaris precaris (I) March 30, 2008
Posted by marc12 in : Treball , 1 comment so farArticle publicat a l’Espai de Treball de la Burxa de Març de 2008
S’imposa, abans de començar el contingut d’aquesta columna, cel•lebrar l’arxiu del cas de Can Vies. Felicitats als col•lectius i persones que han impulsat la seva defensa i que per molts anys, La Burxa entre d’altres, segueixin tenint la seva seu en aquest espai emblemàtic de la classe treballadora de Sants.
Aquests primers mesos d’any són mesos de revisió salarial. Ha passat tot un any i en la majoria de les empreses comença un procés de restablir les condicions salarials.
Durant les primeres setmanes de gener s’espera la circular del Instituto Nacional de Estadística, l’òrgan encarregat de determinar, entre altres coses, l’Índex de Preus al Consum (IPC) definitiu o real de l’any anterior. Per exemple, l’any 2007 ha acabat amb un IPC definitiu, a nivell estatal, del 4,2%
(more…)
La judicatura estén la precarietat February 11, 2008
Posted by marc12 in : Treball , 1 comment so farArticle publicat a http://www.llibertat.cat
Malgrat les bones notícies que ens han arribat de l’arxiu del cas de Can Vies, durant aquest mes de gener hem tingut coneixement de dues sentències de la Sala del Social del Tribunal Suprem que ens han tornat a demostrar que des del món judicial també es pot imposar la precarietat en el món del treball.
Des del món sindical prestem especial atenció a la sentències judicials perquè les lleis socials i els convenis col•lectius tenen llacunes d’interpretació i en aquests casos tant sindicats com empreses acudim als jutjats i tribunals perquè estableixin, davant la nostra discrepància, quina és la correcta aplicació.
El permís de maternitat January 10, 2008
Posted by marc12 in : Treball , add a commentArticle publicat a las secció Espai de Treball de La Burxa dels mesos de novembre de 2007 i gener de 2008.
La consideració de la maternitat en el món del treball ha evolucionat molt des de les èpoques fabrils del segle XIX. En l’inici de la societat industrial, l’empresariat no feia diferencia en el treball entre nens, dones, homes i vells. Era una cruel explotació que no entenia ni de drets ni de garanties en cap situació de la vida d’aquelles persones que si no treballaven no cobraven el salari necessari per la seva manutenció.
Un dels primers canvis que podem considerar en la evolució de maternitat de les dones en el món del treball va ser l’anomenada “Llei de les Cadires”.
Aquesta llei el que feia era simplement garantir que les dones embarassades tinguessin una cadira al seu abast en el lloc de treball durant el procés d’embaràs perquè poguessin seure en situacions de fatiga. No cal dir que, avui en dia, aquesta mesura estaria totalment superada en el nostre món però potser no en les condicions de treball de les dones embarassades de la resta del planeta.
Un descans ben merescut December 22, 2007
Posted by marc12 in : Treball , 3commentsArticle públicat a http://www.llibertat.cat
És molt encertada la campanya desenvolupada per part de la representació sindical del Comitè d’Empresa de Transports Metropolitans de Barcelona SA (comitedescansos.blogspot.com, per a més informació).
Els conductors i conductores d’autobusos de Barcelona mereixen els dos dies de descans setmanal que reclamen per la feina que desenvolupen i d’oferir-nos una millor mobilitat a la ciutadania barcelonina.
Però també m’ha generat un dubte. Tenim tots i totes clar quants dies de descans ens pertoquen pel desenvolupant del nostre treball? Dos dies de descans? Seguits o alternats? I sempre són dos dies per cada cinc dies de feina? I a totes les empreses és igual?
Maí ens hauriem de cansar en aprendre, perque sempre hi ha alguna cosa més a saber June 14, 2007
Posted by marc12 in : Treball , 1 comment so far
Aquest dissabte 16 de juny, a Vilafranca del Penedès, els i les joves de la Intersindical-CSC celebren la seva II Escola de Formació Sindical de primavera. L’Escola porta el nom de la poetessa, professora d’institut, nacionalista i d’esquerres Maria Mercè Marçal.
Una de les primeres coses en que penso, és en les hores que he dedicat en aquestes escoles, i del content que estic que ara, sense mi, es continuïn tirant endavant i puguin ser un èxit en participació i en aprenentatge sindical. És cabdal la formació en el món laboral i sindical i espero que així continui sent’ho dins l’Espai Jove.
Jo, per la meva part, retorno com a professor per compartir els meus coneixements sobre la legislació laboral bàsica que tot i tota jove ha de saber. Tant de bo aconsegueixi aportar una mica més de claror en aquestes tenebre que és la precarietat. Aquest és l’objectiu.