11 de Setembre: els Països Catalans decidim independència i socialisme. September 10, 2008
Posted by marc12 in : Política , trackback
Manifest d’Endavant (OSAN)
Any rere any, als Països Catalans celebrem les nostres diades nacionals: 11 de setembre al Principat, 9 d’octubre al País Valencià, 7 de novembre a la Catalunya Nord, i 31 de desembre a Mallorca. Unes diades que per a tots i totes els que desitgem un futur de llibertat no són moments de festivitat sinó de lluita i compromís.
Així ho entenem des d’Endavant (OSAN), per a qui aquesta lluita i aquest compromís no s’han de limitar a una jornada, sinó que han d’esdevenir la nostra raó de ser diària com a militants, com a organització i com a part d’un moviment d’alliberament nacional, social i de gènere. Perquè la consecució dels ideals de justícia social que anhelem no seran atorgats per cap organisme, institució, llei o parlament, sinó que seran conquerits gràcies al combat permanent que siguem capaços de lliurar contra al capitalisme, el patriarcat i per l’alliberament nacional. En els darrers dos anys, els i les militants d’Endavant podem estar satisfets del treball engegat. Hem estat capaços de contribuir a la consolidació de l’Esquerra Independentista en el plànol polític i organitzatiu, i a aprofundir en la unitat d’acció amb la resta d’organitzacions. Els bons resultats en l’àmbit municipal de les Cup, així com la creació de la Coordinadora de l’Esquerra Independentista en són dues bones notícies que el conjunt del moviment ha de saber harmonitzar i mai posar en contradicció.
Perquè els reptes immediats ens exigeixen estar a l’alçada de les circumstàncies per tal de poder proposar, des del conjunt de les forces revolucionàries, una alternativa real i coherent. La crisi del capitalisme està posant als Països Catalans al fil de la navalla: l’atur ha crescut el darrer any un 31%, les condicions de vida de les classes populars cada vegada són més dificultoses amb l’augment del preu dels aliments, l’habitatge, el transport o l’electricitat; amb les directives europees de Retorn i de les 65 hores la precarietat augmenta encara més entre el conjunt dels treballadors i treballadores, i les fàbriques continuen tancant i els seus propietaris enviant la producció a milers de quilòmetres. Mentrestant, la burgesia dels Països Catalans continua acumulant fabulosos beneficis a costa del suor i del sacrifici de les treballadores i treballadors.
En un context d’agreujament de la crisi capitalista, l’Esquerra Independentista s’ha de marcar com a objectiu prioritari augmentar la seua presència entre la gent. Hem de multiplicar la nostra incidència entre la classe treballadora, i en concret entre els sectors més desafavorits pel sistema, és a dir, entre els i les joves, els i les estudiants, les dones, i els i les immigrants.
Així mateix, el conjunt de forces revolucionàries tenim una altra fita important. En els darrers temps la presència de l’extrema dreta als Països Catalans ha crescut considerablement. Després que la campanya “300 anys d’ocupació, 300 anys de resistència” aconseguí articular una mobilització important front a l’ocupació espanyola dels Països Catalans, és el moment de reorientar el treball cap a la denúncia del feixisme als nostres carrers, entenent que aquest no és més que l’instrument que va aparèixer en 1936 (i que encara perdura) per tal de sotmetre les classes populars catalanes. Ara, amb la crisi econòmica, hem d’estar preparats per una revifalla dels moviments d’extrema dreta i també preparats per defensar-nos i defensar aquells que en seran les principals víctimes: els i les immigrants. El 2009, amb el record de l’entrada feixista a Barcelona (26 de gener), València i Alacant (30 de març), ha de ser un clam contra el feixisme i el racisme i a favor dels treballadors immigrants.
I perquè els reptes polítics que plantegem puguen arribar a bon port necessitem que l’Esquerra Independentista coordine tàcticament la seua actuació i delimite amb més claredat els espais de treball de cada sectorial. Cal ampliar i potenciar la Coordinadora de l’Esquerra Independentista com a espai de treball i decisió política comuna per tot el moviment. Un espai en procés de formació, on cada organització (autònoma i sobirana) contribueix, sobre la base del consens, a la construcció del projecte polític revolucionari als Països Catalans.
Cal, a més, que aquesta coordinadora tinga el seu reflex a les diferents comarques i poblacions, amb la constitució de coordinadores de base de l’Esquerra Independentista. Perquè evidentment el nostre treball només serà efectiu si som capaços/es d’adaptar-lo a la realitat local i comarcal, i sabem portar-lo a peu de carrer. Per esdevenir un vertader projecte revolucionari, l’Esquerra Independentista, a més de coordinar la seua pràctica, ha de generar anàlisis comunes i un discurs comú tant pel que fa a les diferents problemàtiques que treballem com a les propostes que impulsem. La diversitat de sectorials i àmbits de treball del moviment, resulten un avantatge en aquest sentit. Així doncs, hem de comptar amb les perspectives juvenils, estudiantils, antipatriarcals, internacionalistes, antirepressives, ecologistes, municipalistes, solidàries amb els immigrants, sociolaborals, etc. Per tant, cal comptar amb totes les organitzacions que treballen aquests àmbits per tal d’enriquir el nostre discurs i que siga realment sentit com a propi per tot i totes. Cal doncs, que totes aquestes perspectives siguen presents a la Coordinadora de l’Esquerra Independentista i que aquesta assumisca la capacitat de generar aquests anàlisis i discursos.
Els Països Catalans decidim independència i socialisme, els Països Catalans decidim lluitar!
Comments»
Hola Marc,
Escolta, per mi l’escàndol és el que no diu la notícia: les justificacions dels diners rebuts. En aquest sentit dir-te que et faré arribar un escrit adreçat al Departament del senyor Josep-Lluís Carod-Rovira en el que es denuncia que la Intersindical-CSC ha usat de forma fraudulenta una subvenció otorgada a la CSC, per un import de 24.000 €.
Respecte al tema dels noms, què vols que et digui? De l’Eugeni Villalbí amb prou feines puc dir el que dic a l’article: que era membre de l’Espai Jove. Suposo que encara ho és, perquè així ho manifesta públicament. El que em sembla curiós és la facilitat amb què trobeu lògic que càrrecs públics -nomenats digitalment-, formin part d’òrgans confederals (Eduard Suàrez, Jaume Clotet, Xavier Castellana), i que això no et sembli escandalòs. Molt sovint, en la vida, val la pena argumentar en funció, també, del que es denuncia a d’altres persones o entitats. Si això passa a la CONC o la UGT-C, ho criticaries, oi? Bé que ho fas en el teu comentari. L’ètica em diu que el que no val per a uns no val per a altres. A mi no em val allò que és lícit fer el mateix que fan els altres. En aquest sentit, l’esment del Ferran Casas ve a tomb d’això. Tu saps què el que dic del Ferran és cert. Podria haver eliminat el nom, però tampoc crec que el perjudiqui. Em sembla que tu has patit, tant com jo al seu dia, les seves maniobres per aconseguir subvencions: Diputació de Girona, de Barcelona, etc.
Respecte a la connivència entre Joventut i la Intersindical-CSC només voldria preguntar-te si la història que em va explicar el Xavi Idrach, sobre una concessió pública de serveis que havia d’anar a parar a l’Espai Jove, i que no va poder fer-se efectiva perquè el xanxullo es va descobrir al produir-se una confusió de sobres… és certa, o no? T’ho dic no pas per esbombar-ho, que no cal, sinó perquè entenguis que la CONC podria tenir-vos ganes, no, després de veure que, al marge de concessions fallides, el tracte preferent us continua beneficiant.
Per acabar, dir-te que espero que l’aixeta de les subvencions es mantingui oberta, ja que hi ha imports judicials que encara s’han de fer efectius i que, casualitats de la vida, pujaran més o menys als 5 milionets que dius que Joventut us va donar. Home, si creus que són pocs diners, convenç a la Isa que els pagui a qui li deu, i sobretot que no intenti falsificar-se la pròpia signatura davant d’un pèrit. Coneixes la sentència que parla de les “falsedats” de la teva Secretària Confederal?
Quedo a la teva disposició per a qualsevol aclariment. Per cert, i per acabar, t’invitaré a ser amic meu al Facebook… acceptaràs? Espero que si.
Salut, company!