El negoci rodó de les persones June 17, 2008
Posted by marc12 in : General , trackbackArticle publicat el 16 de juny de 2008 a www.llibertat.cat
Cada vegada més podem descriure l’abast de l’atenció social com un negoci rodó.
Els conceptes de pobresa, exclusió, immigració, gènere, infància, joventut, dependència o discapacitat, entre d’altres, han estat sempre en els programes electorals de la socialdemocràcia que s’ha dotat d’una política assistencial que el liberalisme sempre ha situat en la beneficència.
I segurament la realitat de la situació ens hauria de convèncer que la política social d’una i altra ha estat igual de perversa per a la gent que lucrativa per a les empreses.
El passat dilluns 9 de juny de 2008, la secció d’Economia d’El Punt publicava les opinions de la principal experta en economia de l’envelliment dels Estats Units, Doctora Mary S. Furlong, en què assegurava que l’envelliment de la població representava l’oportunitat més gran de mercat que hi ha al món.
La Doctora Furlong feia una conferència a Donosti per presentar la seva empresa especialitzada en la recerca i desenvolupament de productes adreçats a la gent gran i a la gent discapacitada, que compta amb un pressupost de 50 milions d’euros per investigar en aquest camp.
En el mateix article es feia esment de l’evolució demogràfica de la Unió Europea i que el 25% de la població europea a l’any 2020 tindrà més de 65 anys. Molta gent que necessitarà productes i serveis que la Doctora Furlong i altres col•legues seus ja estan investigant com oferir-los.
A la vegada, a La Burxa d’aquest mes de juny de 2008 podem trobar una interessant entrevista a la presidenta del comitè d’empresa d’una residència geriàtrica del barri de les Corts en què ens exposa les pèssimes condicions de treball que el sector de la dependència té actualment. La precarietat que es dóna en el sector geriàtric és la mateixa que pateix transversalment tot el món laboral de l’acció social.
Us recomano l’entrevista per conèixer de primera mà la situació però crec que la solució del sector i de les condicions de treball no la trobaran únicament en el conveni català com la companya entrevistada proposa. De convenis provincials i autonòmics precaris n’hi ha…
Un dels grans problemes dels serveis socials oferts i de la definició de la política social desenvolupada per la socialdemocràcia governant des de la segona restauració borbònica (la mal anomenada transició) ha estat la seva aposta per la subcontractació de serveis.
Quin sentit té que les residències geriàtriques propietat dels ajuntaments i de la Generalitat en molts casos siguin gestionades per empreses privades? Quin sentit té que les AMPA contractin els serveis de monitoratge dels menjadors i les activitats extraescolars a empreses privades? Quin sentit té que els pisos tutelats de persones discapacitades siguin gestionats per empreses privades?
L’únic sentit que puc utilitzar per descriure aquesta situació no és el sentit comú sinó el sentit de negoci i el diner fàcil.
Una retallada de diners invertits en els serveis socials per part de l’administració de torn, que subhasta el servei i no ha de preocupar-se de la gestió de personal ni de la gestió dels usuaris/es. Una retallada de sous destinats per l’empresa que gestiona el servei que es dedica a pressionar a la baixa el conveni col•lectiu per tenir un marge de benefici que ha rebaixat en la subhasta.
La propera vegada que passeu per un centre cívic pregunteu al personal si formen part de l’Ajuntament de Barcelona. La resposta serà negativa. La resposta en el millors dels casos serà que són plantilla d’una associació, com seria el cas de les Cotxeres de Sants o del Poliesportiu de l’Espanya Industrial, que gestiona el Secretariat d’Entitats. En els pitjors dels casos, empreses que operen a Barcelona com PROGESS, QSL, SET i TRIA, etc.
La diferència bàsica de l’oferiment dels serveis socials per part dels governs liberals i dels governs socialdemòcrates ha estat la forma però no el fons, ja que les dues s’han avingut a la lògica del negoci que aquestes activitats generen.
Així, els governs socialdemòcrates compacten tota la seva política social (exemples serien la llei pel dret a l’habitatge catalana o la llei de la dependència estatal) i encaixen el valor de la participació de les organitzacions del tercer sector o sector de l’economia social que esdevenen les prestadores de serveis dels drets atorgats per les lleis a la ciutadania.
Si reflexionem un instant sobre la noticia apareguda a El Punt, ens adonarem que l’economia capitalista sempre està a l’aguait de béns i serveis que generin negoci. No dubto de la utilitat que els productes que la Doctora Furlong i la seva empresa i d’altres empreses puguin oferir en un futur proper, però sí que d’una necessitat social se’n pugui fer negoci.
Nosaltres, l’Esquerra Independentista, creiem que envers les persones, sigui en la seva condició laboral com en la seva condició social, no hi pot actuar una llibertat d’empresa ni una economia de mercat que situa la persona fora del centre de l’acció social.
Des de l’Esquerra Independentista hem de ser capaços de proposar que, amb l’arribada del nostre govern, gestionarem l’acompliment dels drets socials i això ho farem proposant polítiques de recerca, desenvolupament i innovació, proposant polítiques de prestacions socials, proposant polítiques de serveis, etc. que els facin efectius.
Amb drets i amb fets hem d’estructurar el nostre moviment, perquè en els fets guanyarem la batalla del dia a dia.
Comments»
no comments yet - be the first?