La judicatura estén la precarietat February 11, 2008
Posted by marc12 in : Treball , trackbackArticle publicat a http://www.llibertat.cat
Malgrat les bones notícies que ens han arribat de l’arxiu del cas de Can Vies, durant aquest mes de gener hem tingut coneixement de dues sentències de la Sala del Social del Tribunal Suprem que ens han tornat a demostrar que des del món judicial també es pot imposar la precarietat en el món del treball.
Des del món sindical prestem especial atenció a la sentències judicials perquè les lleis socials i els convenis col•lectius tenen llacunes d’interpretació i en aquests casos tant sindicats com empreses acudim als jutjats i tribunals perquè estableixin, davant la nostra discrepància, quina és la correcta aplicació.
Una de les funcions del Tribunal Suprem és crear jurisprudència envers la resta d’òrgans judicials inferiors. Totes les sentències emanades d’aquest òrgan són paràmetres d’interpretació per la Sala del Social de l’Audiència Nacional (conegut òrgan judicial per altres tipus de casos però que també té competències laborals), les Sales del Social dels Tribunals Superiors de Justícia autonòmics i per els Jutjats del Social dels partits judicials que en tinguin.
Aquests òrgans judicials tenen independència de criteri i poden sentenciar (sempre dins de paràmetres legals) diferent que la Sala del Social del Tribunal Suprem però la part que ha perdut 
un judici sap que impugnant successivament arribarà fins aquest i en darrer terme s’aplicarà la interpretació que en “unificació de doctrina” aquest òrgan tingui sobre la controvèrsia judicial oberta.
Les sentències recentment aparegudes tracten sobre la repercussió que té en les vacances i en l’acomiadament la situació d’incapacitat temporal de treball d’una persona.
Envers la primera situació, sobre les vacances, el Tribunal Suprem no ha tingut en compte la recomanació de l’Organització Internacional del Treball que diferencia la finalitat de recuperació de l’estat de salut que té la baixa mèdica de la finalitat de recuperació de l’esforç de treball que té les vacances.
Fins ara tots els òrgans judicials aplicaven aquesta recomanació i amb aquesta sentència s’ha donat un gir total i el Tribunal Suprem accepta que: una enfermedad o accidente concurrentes o sobrevenidos en el periodo de vacaciones no alteran el estado de inacción o total omisión de actividad que caracterizan a este último, ni desvirtúan normalmente el efecto de reparación de la fatiga producida por el trabajo.
Fins al moment, moltes persones recuperaven els dies de vacances que havien perdut, per estar de baixa mèdica, a través de les denuncies judicials. La sentència crea una bretxa insalvable de pèrdua de descans.
Envers la segona situació, l’acomiadament motivat per la baixa mèdica, hi havia una jurisprudència controvertida sobre si tenia efectes de nul•litat (qualificació de l’acomiadament quan es vulnera drets fonamentals i comporta readmissió de la persona al lloc de treball) o d’improcedència (qualificació de l’acomiadament quan és sense justificació i comporta indemnització econòmica per la persona).
Els que defensaven la nul•litat ho feien vinculant el dret a la salut amb els drets fonamentals que tenen especial protecció constitucional com poden ser el dret a la igualtat de tracte i no discriminació i el dret a la integritat física i moral de la persona.
Els que defensaven la improcedència ho feien basant-se en que el dret a la salut no és un dret fonamental, que és un dret autònom que es concreta amb una política d’accés a l’atenció sanitària i prestació econòmica a la persona i que quan s’acomiada a una persona sense causa, l’Estatut dels Treballadors ja el protegeix qualificant aquest fet com a improcedent (article 56 d’aquesta llei).
La Sala del Social del Tribunal Suprem agafa la darrera interpretació i sentencia que el que succeeix és: una pérdida de interés productivo en la persona por parte de la empresa (…) Se distorsiona la realidad de los hechos cuando se afirma que la persona ha sido represaliada por haber ejercitado su 
derecho a la salud (con baja laboral y asistencia sanitaria).
Les dues sentències tenen arguments que exculpen a les empreses i penalitzen a les persones de la incapacitat temporal de treball que pateixen. El Tribunal Suprem reforça el poder de l’empresa i habilita l’acomiadament lliure però indemnitzat i a no carregar amb els problemes de les persones que treballen en la seva plantilla.
La dretanització de la judicatura és especialment real i en són exemples les denúncies reiterades de conservadorisme social del vocal del Consell General del Poder Judicial, Alfons López Tena.
Davant d’una desprotecció greu del sistema judicial laboral, cal organitzar-se i prendre part dins del món sindical. En totes les etapes de l’explotació capitalista l’empresa ha tingut la llei i el jutjat, majoritàriament, de la seva part. Nosaltres, la classe treballadora, hem de tenir la força de la nostra unitat que hem de demostrar en moments de conflicte. Si la classe treballadora tingués unitat, quina empresa es negaria a restablir les vacances endeutades o acomiadar a una persona en baixa mèdica?
Comments»
Gràcies pel text ja l’hem publicat!