El blog del Marc

Alexandre III de Macedònia és, possiblement, un dels pocs emperadors que van regnar a prop de casa nostra i que desconeixem. Bé, això de regnar prop de casa nostra és una mica subjectiu, perquè ni tant sols ens va passar aprop: Alexandre, seguint el gran desig del seu pare, Filip II de Macedònia, va conquerir tot l’imperi persa, situat a l’Àsia menor i que arribava fins a l’Índia. I fins allà va arribar Alexandre el Gran: fins a l’Indus.

Alexandre va néixer cap a finals de juliol del 356 a.C. a Pel·la, la capital del regne de Macedònia. Macedònia, actualment una mica més al nord del que estava en aquella època, estava governada per Filip II i la seva dona Olímpia d’Epir. Els macedonis, considerats pels grecs mig bèsties, era un poble que, tot i tenir la gran Grècia molt aprop, vivia en cases de fusta i d’una manera molt primitiva. Filip II va aconseguir civilitzar una mica la seva població, per fer-la semblar a la grega, i per aconseguir-ho va portar fins al seu regne els millors en tot del moment.

I precisament va ser un d’aquests millors en tot el que va ser el professor d’Alexandre: Aristòtil. Amb ell, Alexandre, que llavors només tenia 14 anys, va aprendre geologia, medecina, poesia, zoologia i botànica.

Al cap d’uns anys, el 340 a.C., el seu pare va ascendir a Alexandre al càrrec de regent, i el dos anys després participava en la seva primera batalla, la de Queronea, com a comandant de la cavalleria macedònia.

Després de veure morir el seu pare en els seus propis braços el 336 a.C., Alexandre va sotmetre tota Grècia amb només vint anys, i va destruir Tebes, consolidant així la hegemonia macedònia a Grècia. Ja estava tot preparat per la gran conquesta.

Després de passar l’Hel·lespont el 334 a.C., va iniciar una campanya per conquerir Anatòlia (l’actual Turquia), sota el pretext d’alliberar les ciutats gregues de l’Àsia Menor de l’autoritat persa. Durant aquesta campanya va tenir lloc el primer enfrontament amb els perses al riu Granic, el mateix 334 a.C., on va aconseguir la primera victòria important. La segona batalla contra els perses li va obrir les portes de tota la costa mediterrània. Va conquerir les ciutats de Tir i Sidó i es va dirigir a Egipte, on va ser coronat faraó i on va fundar la primera Alexandria.

Llavors es va dirigir cap a Mesopotàmia, conquerint al seu pas tres capitals perses (Babilònia, Susa i Pasargada) i arrasant-ne l’última (Persèpolis). Alexandre, mentre intentava perseguir el rei persa Darios per tenir l’enfrontament final, va rebre una bona notícia: Darios havia estat assassinat pels seus propis aliats. Alexandre va honrar el cos del difunt i va perseguir i matar als assassins. D’aquesta manera, l’Imperi persa estava a les seves mans.

Però, tot i que oficialment ell era l’emperador, encara hi havia molts focus de rebel·lió. alexandre els va anar apagant d’un en un amb la força de les armes i va acabar arribant fins l’Indus. Allà, ençut finalment pel clima i els animals, va decidir tornar enrerre. Va seguir el riu Indus fins la mar Roja, i d’allà va dirigir-se a Babilònia, on va morir d’unes febres cap a l’any 323 a.C. sense deixar hereus.
Aquest últim episodi de la vida d’Alexandre no està gaire clar. Hi ha teories que diuen que va estar-se fent una orgia durant dos dies i dues nits, i que va agafar les febres per cansament acumulat. Una altra teoria és la de l’enverinament, però no hi ha cap prova que confirmi una toeria o l’altra.

A més, tampoc se sap on està enterrat. Hi ha documents que afirmen que les seves restes van ser venerades a Alexandria durant molt de temps, però se’n va perdre el rastre, d’aquestes.

Actualment, no hi ha cap idea clara d’on es pugui trobar el sarcòfag d’aquest rei, un rei que, tot i que el seu imperi va durar només 13 anys, va aconseguir arribar fins l’Indus i tornar, enfrontant-se als perses sense sortir derrotat i deixar la petjada hel·lenística a tota l’Àsia Menor.