Braveheart (Cor coratgós, més o menys, en català; Corazón bravo, en castellà), una pel·lícula dirigida i protagonitzada per Mel Gibson, tracta de la història de William Wallace, aquell pagès escocès que, fart de l’autoritat anglesa, va portar els seus compatriotes a la guerra.
És una pal·lícula llarga, i val a dir que a mi m’agrada moltíssim. M’encanta la cançó que toquen els escocesos durant l’enterrament del pare i el germà d’en William, i també la cançó final (For the love of a Princess). Val a dir que aquesta Banda Sonora Original va guanyar en el seu moment l’Oscar a la millor banda sonora. És que realment és molt bona.
També m’agrada molt la interpretació d’en Mel Gibson. TOt i que com a director li agrada bastant fer patir al públic (i si no, mireu La Passió de Crist o el final de la mateixa Braveheart), en aquesta pel·lícula ho fa molt bé, tant d’actor com de director.
Un dels gags bons que ara mateix recordo és durant una batalla Escòcia-Anglaterra, en la que els escocesos s’apugen les faldilles. Realment em va fer riure molt, el primer cop que la vaig veure.
També crec que cal destacar la ineptitud del príncep anglès, que fins i tot envia a la seva esposa francesa als consells de guerra (i això no és cap mostra de fidelitat vers la seva esposa, tal i com algú podria pensar, no…).
això és una història d’amor, lo demés son tonetries