Avui els Reis Mags han fet acte de presència (que bé que sona) a Terrassa. Bé, l’han fet a tot arreu, però a mi m’afecta Terrassa. La cavalcada ha començat molt d’hora, a dos quarts de set (18:30), i ha començat amb el ja típic avís amb petards. Sembla mentida quin efecte pot tenir en uns nens petits uns quants petards. Quan en sonava un, se sentia uns sorolls d’exitació entre els més petits i els pares d’aquests (com no).
El primer en aparèixer ha sigut un paio que animava la gent, i que ha fet uns petardets petits que escopien cintes de colors (preciós), i després ha arribat el patge Xiu-Xiu, que tot ho xerra, tot ho diu (als Reis, és clar), a dalt del seu carro tirat per una parella de cavalls marrons i precedit per la seva mini-orquestra, que tocava la seva cançoneta.
Llavors han arribat les carrosses. No estaven gaire currades, però els que anaven disfressats de negres estaven molt ben maquillats. Sempre m’ha semblat curiós que, a la comitiva que precedeix el rei negre, hi ha uns homes enormes que porten uns plomalls.. i sempre són els mateixos! Que no tenen fills amb qui veure la cavalcada?
Com sempre, entre carrossa i carrossa hi ha els tres afortunats que van amb cavall (afortunats precisament per això, perquè van amb cavalls…) que tiren caramels molt de tant en tant i pocs i que casi sempre se’ls descontrolen els cavalls. El que no suporto d’aquests cavalls és quan se’t caguen davant. Llavors fot una pudor…
Bé, una vegada han passat ja totes les carrosses, és el torn dels camions carregats de regals! Llavors, els nens, que ja estan en ple èxtasis per haver vist els seus estimats Reis, s’exciten encara més (no sé com, però la qüestió és que ho fan), imaginant-se què hi deu haver dins, quins regals seran els seus… I llavors, mentre els mires, penses: tant de bo pogués tornar a ser nen, i poder somiar que els Reis són qui diuen ser, i poder imaginar-me quins regals seran els meus d’entre tot aquell munt… Llàstima que no puguem tornar enrerre, si no no seria l’únic que m’hi convertiria!
Vinga, em despedeixo per avui, pràcticament! Que us portin moltes coses els Reis! I visca ses Majestats els Reis d’Orient (tot i que ara ja sabem que no existeixen, no? xD)!!!!
0 Respostes to “Diari: Cavalcada de Reis”