El blog del Marc

Bé, doncs ara que el Barça ha guanyat 2-0, em posaré a parlar sobre mi mateix.

A la meva vida hi ha algunes coses molt importants: l’esport, bàsicament el futbol, seria la primera. Hi dedico un total de 7 hores i mitja a la setmana entre entrenaments i partit del cap de setmana, i després toca partit del Barça.

Una altra de les coses que m’apassionen és la Història. I ho escric amb majúscules perquè crec que la Història ens pot ajudar molt. A més, és una cosa que em ve de família (el meu pare és professor d’Història contemporània), i això del romans i els grecs sempre m’ha fascinat. També m’agraden molt els egipcis, amb el seu fotimer de déus, però tot va a èpoques.

Dins d’aquest grup també hi ha lloc per la informàtica. He creat webs amb HTML (senzilletes, tot s’ha de dir), he col·laborat a la Viquipèdia (a aquestes alçades, qui no ho hagi fet és pràcticament un sacrilegi), m’he creat diversos fòrums i webs amb PHP-Nuke i aquest és el meu primer blog. Actualmen, a part de portar el blog, estic ficat en un fòrum i una web sobre lligues per PES6 per ordinador.

També hi ha d’haver una dosis de lectura setmanal. La fantasia i les noveles històriques són les meves preferides, però estic obert a tot. Coincideixo amb moltíssima gent d’arreu de Catalunya quan dic que, majoritàriament, els llibres del cole són els pitjors que s’han publicat mai. Un exemple clar és Quin dia tan bèstia!, de la Mary Rodgers. Horrorós. De tant en tant aniré posant comentaris sobe algun llibre que vagi llegint, ok?

I, per acabar amb la dosis de coses importants, hi ha els amics. Sempre vaig amb grups reduits de gent (sempre som els mateixos 4, que anem junts a tot arreu menys al camp del Barça u_u’) , i m’agrada parlar pel Messenger amb gent que no conec de res. D’aquesta manera, m’asseguro poder anar criticant a tothom sense que es puguin xivar (seria massa coincidència que coneguéssin algú del meu institut xD). A més, dono molta importància a les relacions amb noies, perquè sóc molt tímid i vergonyós, i davant d’una noia acostumo a ser molt tancat. O, millor dit, acostumava, perquè sebla que aquest any he millorat bastant amb aquest tema.

Bé, ja deixo estar el tema perquè ja he escrit prou per avui. Només dir-vos que allò d’escriure va prenent forma dins del meu caparró, i que algun dia deixaré caure alguna coseta…

I per últim de tot, deixo la cançoneta: per celebrar la victòria del Barça, què millor que el We are the champions, de Queen?