Ja som divendres!!!
Aquesta setmana ha estat una mica mogudeta: he anat de bòlit buscant la carpeta que havia perdut, m’he estressat fent-me la llibreta Jove de la Caixa (bàsicament, m’he estressat perquè la doina que ens va atendre era una pàmfila total), he venut polvorons… I ara que arriba el cap de setmana, toca el futbol. Demà dissabte a la tarda juguem contra el Sant Vicenç de Castellet, però el més important (per mi) passa al matí: m’estreno com a àrbitre. De nens de 5-6 anys, però àrbitre. Possiblement pensereu: si que t’avorreixes, no? Doncs jo us responc: 1 partit = 1 hora = 18€. Convençuts?
A part de tot això, aquests dies m’han tornat a agafar ganes d’escriure. Ja vaig tenir un temps que escrivia, però em vaig cansar. Tot i així, vaig guardar el que havia escrit per si de cas.
El cas és que dimecres a la nit, mentre tornava de futbol, vaig veure la llum que feia la Lluna (feia ombra i tot) i vaig pensar: perquè no escriure sobre un món o una època en que no hi hagúes pol·lució, i així la Lluna pogués fer ombra cada dia? Bé, realment no sé què m’agafa quan torno de futbol, però em vénen aquest tipus de pensaments raros… Encara no sé ni sobre què anirà, ni on passarà, ni quan. L’únic que sé és que tot el que escrigui ho posaré en un blog com aquest.
0 Respostes to “Divendres un altre cop”