Les notes de Braddock 9 Setembre 2007
Publicat per lewis a: General , trackbackAl final la Jordana m’ha convençut! 
… ok, aquí està el meu bloc. Ara, a veure si el faig prou interessant 
No tinc un perquè metafísic ni res del títol del bloc, però bé… diguem que lo de ‘Les notes de Braddock’ ve per una famosa película del 1967… al llarg de la meva vida m’hi he identificat molt amb en Benjamin Braddock… diverses vegades. És curiós com una pel·lícula es capaç de marcar-te sobremanera en algunes etapes de la vida, i a mi em va passar amb aquesta desde el primer cop que la vaig veure (ara farà 15 anys) fins l’últim cop (ahir a la nit mateix). Ara feia força temps que no l’havia vista, però…
Comentaris»
Paleontòleg??? Wow!! Ets una caixa de sorpreses!! Jo volia treballar a la Nasa!!! Som gent rara Marc…t´ho dic jo!! jajajajaja
T´he llegit i…ho veus com pots escriure sense dir “tacus”??
A veure wiki…wikipedia…wikipedia….wikipedia!! Ais…si és que qui té talent té talent!! Ei!! I també tens una biografia i…oh oh…espera…a veure què diu aquí…he trobat una web que….oix…oix…sí, tens raó t´agrada escriure tacus!! Jajajajajaja. Faig brometa.
Meeenu ara en serio. No es pot ser tan modest!! Que no pares de fer coses i tens un bon bagatge…i no diguis mai “almenys” que no tothom surt a la wiky i escriu llibres. mola.. “Pues” eso…a comerse el mundo encara que ahores d´ara té un sabor un pèl àcid. jeje
I ja ho diuen cal murphiure la Murphy o el que és el mateix: viure la vida. ;-D Malo chiste malo. No m´ho tinguis en compte…és que és dilluns i tohom fa pont menys jo!! jejeje.
Punt i apart.
Ja ho va dir Plató que la música (la bona musica) era com l´ ànima…moviment….aire i sò….l´ únic element capaç de “con-moure” l´ essència de tota ànima vivent. S´ha de tenir una sensibilitat especial, gairebé un do per a conduir aquest moviment etèri i volàtil que és la musica…I quins compositors! i quins intèrprets!. Pavarotti….ho tenia i esperem que descansi en pau, i visqui en el cel feliç i satisfet de la seva vida terrenal.
Noi mira que es estranya la vida i la mort…. .
Res que m´ alegro que t´hagis decidit….(és que sóc xafardera ;-p) sigues bon Jan i a veure que hi escrius eh? Que no em vingui a cercar la Bene Merita…..per se la culpable de….mmmmm….ara que si es tracta de mossos d´esquadra….i,ehem, en puc escollir….;-p Saps què? Tu xerra el que vulguis que per alguna cosa és el teu blog!! Dix que si! I et llegirem amb molt de gust!!! ;-D
Una abraçada.
Fins aviat!!!
;-D