Que tinguem sort en el camí

Fa pudor la justícia

Fa pudor la monarquia

Fa pudor la repressió

Fa pudor el seu transport

Fa pudor la seva nació

…Podria continuar amb la llista de pudors espanyoles.

Primer de tot felicitar a la nova direcció nacional de les JERC, perquè tot està per fer i tot es possible, dit això voldria mostrar la meva més que notòria desafecció a les pudors espanyoles. Diuen que la justícia es igual per a tots i no menteixen: es igual que siguis català, basc, gallec, republicà, satíric, estudiant, obrer… que sempre et caurà el màxim de les seves pudors.

Fa uns dies van matar un noi antifeixista a Madrid una colla de neonazis, entre ells alguns (ex)militars protagonistes de l’assassinat, noticia als diaris com si d’un gos hagués sigut atropellat i prou. La ministra de foment, sempre amb un somriure de orella a orella, demostrant la seva xuleria de senyorita que no vol dimitir pel caos, un bon tall i haguéssim acabat abans! Cremen estelades i fotografies de politics, la justícia calla i els neonazis continuen al carrer. Una llei de memòria històrica, per a que? deixen que les esglésies tinguin els símbols feixistes, no anul·len els judicis del tribunal militar de Franco…Han passat 30 anys de la mort del porc però va deixar molts garrins escampant la pudor (amb respecte al animal, no tinc res en contra del animal, es una metàfora). Una constitució que dona poder al exercit i a jutges manipulats per anar en contra de la voluntat dels poble i així podríem estar dies explicant anècdotes.

L’única cosa que se’n pot fer de la merda es convertir-la en fems!

Salut i Països Catalans lliures!

Classificat a: Països Catalans on Novembre 17th, 2007 | No hi ha comentaris »

Perquè hem de tenir aquest rei? Que ens aporta als catalans tenir un rei que ni ens respecta, que no vol conèixer la nostra llengua, que no ens reconeix com a realitat cultural-geografica, reconèixer com una nació. Un rei imposat pel feixisme, per molt que diguin que ell va renunciar al feixisme deixeu-me que ho posi en dubte.

Perquè hem de tenir rei? Es a cas un sistema representatiu de veritat? Que som nosaltres qui escull els reis/reines dels pobles? De que ens serveix tenir un figuri/ina dient les set meravelles de la SEVA nació i na robant diners per tenir palauets, vaixells… Alguns diuen que això també passaria amb una república i a mes cada 5 anys que ens sortiria més car, podria esser però com a mínim escolliríem un/a representant nosaltres.

Voldria fer un apunt: El fet de tenir una república o una monarquia no dona més o menys benestar: hi ha nacions republicanes amb una situació nefasta i hi ha nacions monàrquiques amb un bon estatus i al reves.. O es que heu vist algun rei treballar?

De pas enllaço amb les ultimes manifestacions contra la monarquia on s’han cremat retrats dels reis d’escanya i on tota la dreta podrida i el govern espanyol s’han tirat a sobre dels i les manifestants per ultratge a la corona. A ple segle XXI encara et poden ficar a presó per cremar un retrat del rei, per que es vist que si cremen algun retrat d’algú que no es el rei (josep-lluís carod rovira) no passa res, es normal! Als jutges se’ls hi veu el llautó!!

Vergonya d’estat.

Salut i República Catalana!

Classificat a: Països Catalans on Novembre 1st, 2007 | No hi ha comentaris »

Passin i vegin! Circus RENFE els convida per un mòdic preu (gratis en alguns llocs) a gaudir dels millors desastres de la humanitat!! Espectacles com ara:

1.Trens que entren als túnels i en surten nomes els passatgers!

2.Esborrancs de 10 metres de fondària on hi havia terra!

3.El truc del 2×1: un caos creat a Renfe es genera en un caos a les carreteres! 2 caos per 1 de sol!

4.La gran maga Magdalena Alvarez amb la seva especialitat: per molt que li vulguis tallar el cap ella sempre t’esquiva!

I D’AQUÍ A POC! EL GRAN ESPECTACLE MENYS ESPERAT PER TOTHOM!

COM FER DESAPAREIXER LA SAGRADA FAMILIA SENSE TOCAR-LA!

con la colaboración del gobierno de españa y anteriores gobiernos.

Classificat a: Països Catalans on Octubre 27th, 2007 | No hi ha comentaris »

Ja torno a ser aquí, be ja fa uns dies que hi sóc. Un desig d’ençà la meva creença en la independència per fi la pogut realitzar; per qui no s’enrecordes vaig anar de vacances a Euskal Herria fent parada a 5 de les 7 províncies que denoten la geografia del país.

Primera parada: Iruña (Pamplona)
Molt bonica la ciutat de Pamplona, tot molt ben cuidat, una gent molt amable, molts catalans (varem arribar a contar com 100 en dos dies!). Varem visitar el casc antic, l’ajuntament, el govern navarrès, els carrerons per on es fan els sant fermins. Varem dormir a les afores de la ciutat a la ciudad del transporte al hotel ciudadela. Al segon dia al matí varem anar a veure el parc japonès yamaguchi, varem posar camí d’Euskadi dinant a Tolosa (fent unes compres també). Un paisatge majestuós.

Anècdota: vigileu als banys públics, els serveis de neteja són intrínsecs.

Dies de estada: una nit, dos dies.

Segona parada: Donostia (Sant Sebastià)

Deixant enrere Nafarroa i ja endinsats en Euskadi, deixem les maletes al hotel de Hernani al txintxua, un hotel molt acollidor. Estàvem destrossats, eren les 18 de la tarda i estàvem mirant documentals de la ETB2 quan varem decidir donar una volta per Zarautz, no estava prevista la visita.. Quin error hagués sigut; era sense cap tipus de dubte un dels millors espectacles per els nostres ulls: platja, posta de sol, surf, skate, el restaurant del argiñano, muntanyes.. no es pot descriure amb paraules les emocions dels ulls. Varem sopar com no a la vora del mar i varem tornar al txintxua..Aquella flaira de mar..

Segon dia a terres guipuscoanes, de bon mati un sol espatarran d’aquells que meravellen als veïns. Direcció: País Basc Francés, parada Biarritz (recomanat per en Pere, un amic de l’Anna), una calor mai vista, com les cases..castell rodejats de platja i mar, molt caminar, no enteníem res del parlar dels francesos, tot peix..marxem. Parada: St.Jean de Luz, dinem en un restaurant, la cambrera sembla entendre alguna cosa de castellà, més sol. Un paisatge maco, tot massificat..em recordava als pobles de costa de la estimada Catalunya. Sorpresa al torna al cotxe, com les gasten els francesos. marxem. Parada: Hondarribia-Hendaya, dos pobles separats per un riu un basc i l’altre francés, com varien les coses. Hondarribia es conegut pels castellans com Fuenterrabia arrel de la dictadura d’en paquito, un poble maco que conserva el seu casc antic força be, varem fer una volta i desprès varem agafar un vaixell petit i varem creuar el riu per anar a Hendaya. Una platja ben maca això si, però la gent seca i molt seva i les coses bastant cara; quins collons els del vaixell..varem estar una hora esperant (i va i tenien dos embarcacions parades..segons ells per reparar, amb la de pasta que treuen amb els viatges (se l’única forma de comunicació entre els pobles, a part de les carreteres)). Varem sopar a Hondarribia i varem marxar a dormir al txintxua.

Tercer dia de terres guipuscoanes, avui toca visita a Donosti. Agafem el bus que ens han recomanat els amos del txintxua, quina bona gent. Només parar una botiga de skate mmmm.. Tornant a donosti, decidim agafar un bus turístic (12€/persona) i fer un tomb a la ciutat; com es nota que hi viva la reialesa.. deixem a mitges el bus per anar a veure el peine de los vientos, la platja de la concha, el palau..molt bonic tot, ja ho deia el poeta: el meu país es tant petit que sempre el duc al cor. Una calor! Els donostiarres estaven meravellats del sol, per sort varem dinar a l’ombra. Varem tornar a agafar el bus turístic i varem acabar la visita motoritzada per Donosti, varem fer un volt pels voltants de la platja, varem trobar plaça Catalunya |¡*¡| i varem decidir marxar a Hernani (em volia quedar! era setmana grande i tocava BERRI TXARRAK! al ABORDATZENA). Varem arribar i vaig agafar l’skate (no tenia el dia per mes visites familiars) i vaig practicar al skateparkea (em faig gran..), varem sopar i varem marxar al estimat txintxua. Esgotador.

L’últim dia a Hernani, ens acomiadem dels txintxua i posem camí a Bilbo per la ruta de la costa, un total de 4 pobles abans de arribar a portugalete. Zarautz, no podíem marxar sense tornar a veure’t, aquesta vegada al casc antic (turist remeber! this is either spain and france), que bonito cojones!. Getaria: molt bonic també, poble conegut com el poble dels txakolins, varem pujar a una petita muntanya amb vistes al mar i varem dinar (tapas tapas queremos tapas tapas!) i tornem a agafar el cotxe. Hondarroa: un poble ben involucrat amb els presos d’E.T.A, conegut aquest poble també per l’estafa democràtica del estat espanyol, ANV hagués guanyat les eleccions però mister garzon, la brunete mediatica i l’Espanya mes rància van il·legalitzar la llista a Hondarroa fent que el PP amb un sol regidor guanyes l’alcaldia, repugnant. Última parada: Gernika: Fèiem tard a portugalete així que vaig trucar dient que fèiem tard i varem veure Gernika, un símbol de la resistència basca (mai morirem! FREEDOM!), varem visitar l’arbre de Gernika (foto) i varem posar ja rumb a portugalete.

Dies d’estada: tres nits, quatre dies.
Tercera parada: Bilbo (Bilbao)

Arribem a portugalete, l’hotel davant del “puente flotante” (o alguna cosa així), l’hotel bastant gran però res a veure amb l’amabilitat dels hernanis (fa fàstic un suc rotllo tang). Visitem la zona, recordant com si fos pedralves..eggs la gent disfressada de or i pijades. A mon pare se li acudeix preguntar a uns policies on anar a sopar, els polis fen cachondeo dient que demanéssim patates allà on ens van dir; la conya va donar a raó, un munt de patates. Pel mati següent anem a Bilbo amb RENFE (nota al lector/lectora: allà Renfe funciona be, esta nets com una patena i no tenen obres per culpa del AVE-ries). Bilbo te aquells aires de la Barcelona medieval, carrers estrets i vells en la seva majoria, la ria tant coneguda de Bilbo i al fons s’alcen dos monuments: el Guggenheim i mes al fons el san mames, impressionants. Me germana es va comprar una dessuadora ADIDAS (se que no be al cas però li va fer molta il·lusió) i per la tarda varem tornar a portugalete. A descansar al hotel i demà serà un altre dia. Ens aixequem i ja marxem, Bilbo es petit i ens posem direcció Gazteiz.

Quarta parada: Gazteiz (Vitoria)
Havíem reculat en la nostre ruta, teníem pensat fer aquesta ciutat a la tornada a la nostra estimada Catalunya però la incertesa de la possible estància d’uns familiars a casa meva va fer que haguéssim de passar primer per Gazteiz abans de anar a cabezon de la sal. Dos puntualitzacions: era l’únic hotel que varem agafar a la mateixa ciutat i a més la recepcionista era catalana! Com no sabíem que fer varem estar al hotel una estona, jo aprofitant l’ocasió vaig agafar l’skate per practicar i em vaig caure, quin mal! Desprès varem decidir que era la hora de sopar i varem estar buscant bars/restaurants..desprès de més duna hora varem trobar un que aaaargg cada vegada que hi penso babejo, que bo el menjar. Varem tronar al hotel. Al matí següent varem tornar al centre la ciutat, varem recórrer varis carrers, varem comprar suvenirs i varem posar rumb a Cantabria. Havia acabat el meu desig de veure Euskal Herria i en trec varies conclusions:

1. Els bascos no són gent tancada, en contra del que diu tothom, ni es passen el dia foten bombes ni manifestacions..la premsa com sempre treien suc a tot.

2.Euskal Herria es un paradís, es combina el verd de la muntanya amb el blau del mar en perfecta harmonia, la gent es alegre, esta a les tavernes amb els amics, la família i l’especulació (demoment) no ha crescut com aquí..salveu la terra ara que podeu bascos.

3.L’skate i el surf estan molt arrelats, els nanus i no tant nanus van pel carrer de pobles costaners amb longboards i la seva taula de surf disposats a sentir la mar..quina enveja; aquí et foten una mirada quan treus l’skate…

4.L’euskadi francès.. els francesos son molt seus.

Parada familiar: Cabezon de la Sal-Cos

No podíem descuidar-nos de la família (i amics/gues) de Cantabria, així que a l’hostal Tomàs ens van acollir molt be durant 4 dies i va coincidir amb les festes de la pesa; quin desmadre (la pesa es un barri d’un poble d’uns..5000 habitants, i munten un sidral!).

Be això es tot del viatge que varem fer aquest estiu, se que es llarga la lectura però segur que em deixo coses i fotos a pujar..però ja es octubre-novembre i el viatge va ser al agost!

Salut! Agur.

Classificat a: General on Octubre 26th, 2007 | 1 Comentari »

Avui 11 de Setembre de 2007, 300 anys després de la batalla d’Almansa; la lluita continua envers els opressors espanyols. Un sentit homenatge a tots/es els lluitadors/es que feu de la nació catalana un lloc on poder viure millor i poder tombar l’estaca que ens té lligats a Espanya.

Ara és l’hora segadors!

Visca la Terra Lliure!

Fins la victòria final!

||*||

Classificat a: Països Catalans on Setembre 11th, 2007 | No hi ha comentaris »

Benvolguts/des visitants
Fa temps que no escric res, he estat bastant ocupat últimament (apart de la mandra que em feia escriure). Be dir-vos que un cop més vaig assistir a la Acampada Jove, un festival bastant guapo i vaig gaudir-ne bastant tot i que no vaig estar les 72h de durada; com no aquest any també vaig estar a seguretat durant les dues nits que vaig treballar (la segona nit vaig fer una escapada, legal, amb els amics/gues de telecos).

Apart de la acampada dir-vos coses “referents” a la secció local de Sta.Perpètua de Mogoda: varem celebrar el dia del orgull gay fent una petita “performance” (un casament simulat), dir-vos que ara mateix estem de vacances, felicitar tot l’equip per la feina que hem realitzat durant aquest curs polític i que ens veiem al setembre al bar d’ERC per les festes majors (esteu animats/des a anar-hi lectors i lectores, rambla nº46).

Aquest dimecres marxo de vacances, a fer un petit programa casolà de afers exteriors, a Euskal Herria (Nafarroa i Euskadi) i a Cantabria on hi tinc família. Feia temps que volia fer aquest viatge.

Poc més, dir-vos que ho passeu molt bé durant les vacances i a treballar pel país!

Salut!

Classificat a: General on Agost 2nd, 2007 | 2 Comentaris »

A Santa Perpètua de Mogoda tenim des de ja fa uns dies un nou govern municipal. Després de 28 anys, que no són precisament pocs, hem canviar el color de l’ajuntament. Podríem fer un símil amb els colors dels partits i les banderes; al principi santa perpètua tenia una bandera lluenta, de color verd intens, de color verd natura però de tots/es es sabut que si les coses no es renten, acaben embrutant-se i ja definitivament deixant de ser del color que eren; era doncs el moment de treure la roba bruta i posar-ne una de mes nova, de color més vius, més variats. Colors com el vermell, el taronja i el blau; colors nous, intensos, frescos que donessin una nova flaira al nostre poble.

Així va néixer el Pacte de Santiga , format per les forces polítiques perpetuenques del PSC (6 regidors/es), ERC (3) i CiU(2). Al ple municipal extraordinari per la formació del nou ens municipal, hi va haver de tot, cares llargues a la part dels perdedors; hi dic perdedors a ICV sí, perquè per molt que haguessin guanyat les eleccions van perdre gairebé 1000 vots i quan no es té majoria es comprensible que els partits facin acords i si els acords fan majoria perquè no es poden fer? una altre cosa fos que s’haguessin ajuntat tres partits que tinguessin mals resultats i estiguessin de lluny als resultats de la llista més votada; no sent el cas de santa perpètua on les tres forces del pacte de santiga van pujar en vots. Cares de esperança a l’altre cantó, va ser un d’aquells dies politics que mai es borren.

Des de aquí animar al nou equip de govern, a la oposició perquè no a construir una millor santa perpètua i a tots/es a lluitar per una millor ciutat, poble, vila.

SALUT!

Classificat a: Països Catalans on Juny 30th, 2007 | No hi ha comentaris »

S’ha acabat, un altre cop hem deixat passar una oportunitat d’or per establir la pau a Euskal Herria; fa unes setmanes E.T.A va comunicar que trencava l’alto al foc que fa un any va donar a conèixer per tal de començar una via dialogada sobre el futur d’Euskal Herria (euskadi, nafarroa i el país vasc francés).

L’existència d’E.T.A es remunta a l’ultima dècada del franquisme, sorgeix com un moviment d’alliberació del feixisme espanyol implantat amb la força de les armes durant més de 40 anys, un sistema antidemocràtic i totalitari. Quan es va acabar la dictadura, que no que s’acabés el feixisme, varen creure els defensors dels pobles que avui encara lluiten per la seva independència que el feixisme s’havia acabat, que començava una nova etapa amb més sensibilitat social, més autogestió per als pobles; però no va ser així, l’espanyolisme continuava, i continua, ben viu i amb tot el poder a les mans; E.T.A doncs va continuar la defensa armada contra el feixisme espanyol que avui en dia encara continua.

Voldríem tots una societat justa, sense violència, on totes les veus tinguessin una verdadera representació; sembla que a Espanya això no es possible; qualsevol idea que es manifesti en contra de la unitat espanyola es motiu de vigilància policial i jurídica per part del estat espanyol; a dia d’avui encara sembla ser que el franquisme no s’ha superat.

Aquests últims dies escoltem pels mitjans de comunicació, la majoria de sensibilitat espanyolista, que tota la culpa ha sigut d’E.T.A i de Batasuna i l’anomenada esquerra abertzale; n’estan segurs? haurien de mirar cap a la seva casa política i preguntar-se també que ha fallat, perquè s’ha paralitzat el procés? potser per la falta de motivació? potser perquè no interessa electoralment pensant? potser perquè només pensen en la unitat d’Espanya i en fer lletres d’himnes?… està segurs senyors/es que només ha estat culpa d’ E.T.A?

Des de la meva opinió, E.T.A deuria de deixar les armes tal i com va fer l’I.R.A i que formessin part d’un partit polític per defensar el projecte independentista d’Euskal Herria; i al govern espanyol dir-li que menys persecucions policials, menys justícia polititzada i més sensibilitat social envers a pensaments politics que no son els seus, que al cap i a la fi els qui manen Espanya no viuen ni a Euskal Herria, ni coneixen la seva llengua ni al seva cultura i tot i així volen que Euskal Herria sigui part d’Espanya.

Gora Euskal Herria Askatu!

Classificat a: Internacional on Juny 12th, 2007 | 2 Comentaris »

Benvinguts/des al meu bloctum. Suposo que la majoria dels i les visitants sabreu qui sóc, si no és així hem presentaré:Em dic Marc, vaig néixer un 23 de juny del any 1987 a Barcelona però resideixo des de ençà a Santa Perpètua de Mogoda, concretament al barri de la Florida.
Sóc estudiant de telecomunicacions a la UAB i estic cursant el segon any de la enginyeria tècnica. Sóc militant de JERC Santa Perpètua des de 2004, en vaig ser el portaveu fins al 2006 i ara sóc el secretari d’organització.

Al llarg de la vida útil d’aquest bloctum us aniré deixant notes acord amb el meu pensament com a independentista dels pobles que resten oprimits. Se que molts/es penseu que la independència dels pobles es una bogeria en temps que cada vegada s’intenta unificar països, on governa la globalització i la poca consideració cap a cultures i llengües de països sense estat com es el cas dels Països Catalans, mes jo crec que la independència no és una bogeria sinó que és la via de solucionar el conflicte ideologic-politic entre els països catalans i l’estat espanyol. Quan nomeno conflicte ideologic-politic molts penseu on aquí radica la bogeria, que la independència no té fins socials, molts hem diríeu: perquè vull la independència si ens quedarem igual estiguem o no sense Espanya; aquí es on entra el tret d’esquerres que conforma l’espai independentista,per mi assolir la independència és quelcom més que aparèixer amb una línia més gruixuda delimitant el espai físic dels països catalans en les pròximes edicions dels mapes, el més important és la seva gent, el benestar de les persones buscant una millora considerable de la seva qualitat de vida, solucionant realment els grans problemes d’aquest país com són els mitjans de transport, la salut pública, l’habitatge, el medi ambient i tot u seguit de temes que aniré comentant al llarg dels dies del bloctum.

No m’estenc més i us desitjo una vida plena d’alegries i que tinguem sort en el camí.

Marc.

Classificat a: General on Juny 2nd, 2007 | 3 Comentaris »

Classificat a: General on Maig 30th, 2007 | No hi ha comentaris »