Que tinguem sort en el camí

100 raons del perque es millor un longboard que un cotxe –>

bon dilluns!

Un poble no només indentifica per la seva llengua, bandera i espai geografic; sino per la seva cultura i tradició i avui és una festa tradicional de catalunya, la castanyada.

Amb el tema de la globalització i que halloween es considerat més “fiestero” que la castanyada, fa que aquesta tradicio tant nostrada vagi cada vegada sent més arraconanda. El fet més “preocupant” no és que el jovent en el dia d’avui marxi disfrassat a una festa, es més preocupant veure com algunes escoles substitueixen la castanyada per halloween; els nens i nens han de saber quines són les tradicions d’on viuen (i si són extranjers també han de coneixer les seves propies esclar!).

Jo que pensava que ja la castanyada era una cosa totalment arcaica, ahir em vaig dur una sorpresa i vaig trobar-me grupets de gent venen castanyes, com quan es venen roses per sant jordi.

I es que les tradicions són per conservar-les.

Bona castanyada a tothom!

PD: informació sobre la castanyada aquí

Brillant video i música dels Radiohead. Les imatges ho diuen tot.

Influencies del llibre 1984 de George Orwell (tinc curiositat, el recuperare de la prestatgeria)

Avui fa 50 anys que es van crear els dibuixos d’Asterix i Obelix i es mereixen la meva felicitació. Uns dibuixos divertits i no molt violents que narren la historia d’un poble que s’oposava a ser absorvit per l’imperi romà, cada dia més i més gran i que per dur tal tasca disposaven d’una pocima màgica que els feia forts…Doncs encara estan els romans intentant conquerir aquell poble de la galia i espero que no ho aconsegueixin.

Podria fer, de fet ho fare, el simil amb el nostre país. Les diferencies són que nosaltres si vam ser vençuts i que no disposem de cap pocima màgica (bé mai se sap que es pot inventar), peró tenim el coratge i la raó de la nostra part. També s’ha de dir que els espanyols són diferents als romans, no tenen soldats a la porta de la generalitat, sino que ho fan tot des de la capital a cop de taló i ploma.

Potser no serem lliures avui, o demà, potser en uns anys o decades; el que si que hem fet és començar un camí de no retorn, les consultes independentistes. Jo personalment valoro que es important fer-les pero més important es recordar que segurament no guanyarem a la primera (cas de Quebec), pero no se’ns podrà negar mai que no vam començar un dia. Els resultats no ens han de desmotivar, sino motvar-nos encara més per tal de que en un futur, conseguim la majoria social necesaria per tal de dur a terme l’independencia; pero només si tenim aquesta majoria (clara referencia a aquests iluminats/des que diambulen per catalunya volent ser la punta de llança i semblar el tonto de la bandera). Cadascú pel seu camí esclar, pero el dia que toqui, tothom als seus llocs i catalunya al cor.

Us deixo aquesta imatge comica i representativa, recordant-vos que estavem parlant d’Asterix i Obelix jeje.

Salut!

Un dia entre setmana a premià (principis d’octubre). I es que a casa nostre també tenim dies divertits

Coneixeu a algú? jeje.

Salut i bona nit!

PD: si les noticies que penju son curtetes, un dia faré el esforç i m’enrotllaré més.