11 de setembre: com cada any recollint inercies
14 09 2008
![]()
<< Hi havia una vegada, en un poblet no molt llunyà, un noi anomenat José Manuel passejava amb el seu avi Eudald.
- Avi, que és aquesta bandera que té 4 barres? – preguntà en José Manuel.
- Ai, fill meu, aquesta bandera té una llargíssima història -. Començà l’avi Eudald. – aquesta bandera és la senyera, símbol de la nació catalana, símbol d’un poble divers, de gent unida per diverses llengues i cultures però amb un únic sentiment.
- A sí? – respongué el noi - I qui la va inventar?
- Doncs mira, fill, la llegenda conta que sobre el segle 16, Lluís el Piadós, rei dels francs, hauria demanat al comte Guifré el Pelós que l’ajudés a lluitar contra els normands. A causa de l’enfrontament, el comte fou greument ferit. Quan el rei el visità a la tenda on reposava, i en premi a la seva gesta, va pintar, amb els seus dits tacats amb la sang de Guifré, quatre barres sobre l’escut daurat del comte, fent que aquesta fos la seva insignia d’armes.
- I perquè les pengen als balcons? – insistia en José Manuel.
- Perquè avui és 11 de setembre, i per tant, la diada de Catalunya, així que penjant la senyera al balcó, recordem tota aquella gent que va lluitar i morir per conservar la nostra llengua i cultura com a nació catalana.
- Però avi – va recapacitar en José - a l’escola em diuen que jo no sóc català perquè vaig néixer a l’Argentina i perquè a casa no parlem el català ni tenim costums catalanes. Però saps què, avi?, jo trobo que encara que sigui immigrant, que encara que jo parlí castellà, que encara que a casa meva no tinguem costums pròpies de Catalunya, el sentiment català sempre el duré amb mi i sempre em sentiré català.
Així doncs, prenent l’exemple d’en José Manuel, nosaltres diem que siguem com siguem, siguem ; vinguem d’on vinguem i parlem el que parlem, visca Catalunya.>>
Així va començar el 11de setembre, llegint aquest conte que vam crear a la secció local davant del monument dedicat a la diada nacional de catalunya al parc dels països catalans. Com cada anys ens vam reunir la gent d’esquerra i JERC una mitja hora del acte institucional, per fer la nostra petita ofrena a tota la gent defensora de la nació catalana.
Per la tarda com es tradicional, vam anar fins la manifestació (unitaria/desunitaria) independentista. Molt tranquileta però amb grans intervencions com la del president d’esquerra Joan Puigcercós.
Pero la lluita no es d’un sol dia, la lluita és cada dia. Fer del català la teva llengua vehicular és un exemple de lluita diaria.
Companys/es cal seguir lluitant!
Salut i Visca la Terra LLiure!
Categories : Sang





