Que tinguem sort en el camí

<<  Hi havia una vegada, en un poblet no molt llunyà, un noi anomenat José Manuel passejava amb el seu avi Eudald.

-          Avi, que és aquesta bandera que té 4 barres? – preguntà en José Manuel.

-          Ai, fill meu, aquesta bandera té una llargíssima història -. Començà l’avi Eudald. – aquesta bandera és la senyera, símbol de la nació catalana, símbol d’un poble divers, de gent unida per diverses llengues i cultures però amb un únic sentiment.

-          A sí? – respongué el noi - I qui la va inventar?

-          Doncs mira, fill, la llegenda conta que sobre el segle 16, Lluís el Piadós, rei dels francs, hauria demanat al comte Guifré el Pelós que l’ajudés a lluitar contra els normands. A causa de l’enfrontament, el comte fou greument ferit. Quan el rei el visità a la tenda on reposava, i en premi a la seva gesta, va pintar, amb els seus dits tacats amb la sang de Guifré, quatre barres sobre l’escut daurat del comte, fent que aquesta fos la seva insignia d’armes.

-          I perquè les pengen als balcons? – insistia en José Manuel.

-          Perquè avui és 11 de setembre, i per tant, la diada de Catalunya, així que penjant la senyera al balcó, recordem tota aquella gent que va lluitar i morir per conservar la nostra llengua i cultura com a nació catalana.

-          Però avi – va recapacitar en José -  a l’escola em diuen que jo no sóc català perquè vaig néixer a l’Argentina i perquè a casa no parlem el català ni tenim costums catalanes. Però saps què, avi?, jo trobo que encara que sigui immigrant, que encara que jo parlí castellà, que encara que a casa meva no tinguem costums pròpies de Catalunya, el sentiment català sempre el duré amb mi i sempre em sentiré català.

 Així doncs, prenent l’exemple d’en José Manuel, nosaltres diem que siguem com siguem, siguem ; vinguem d’on vinguem i parlem el que parlem, visca Catalunya.>>

Així va començar el 11de setembre, llegint aquest conte que vam crear a la secció local davant del monument dedicat a la diada nacional de catalunya al parc dels països catalans. Com cada anys ens vam reunir la gent d’esquerra i JERC una mitja hora del acte institucional, per fer la nostra petita ofrena a tota la gent defensora de la nació catalana.

Per la tarda com es tradicional, vam anar fins la manifestació (unitaria/desunitaria) independentista. Molt tranquileta però amb grans intervencions com la del president d’esquerra Joan Puigcercós.

                                                 Part 1         Part 2

 Pero la lluita no es d’un sol dia, la lluita és cada dia. Fer del català la teva llengua vehicular és un exemple de lluita diaria.

 Companys/es cal seguir lluitant!

Salut i Visca la Terra LLiure!