Crítica a la humanitat més propera.
No sabeu fins a quin punt és difícil escollir un títol.
Al llarg del dia ens fem, sense dir-li a ningú necessàriament, un conjunt de qüestions: Quina hora és? Que anava a fer ara? Quin dia és tal cosa?… Totes al cap d’uns segons ja són “autoresoltes”. D’altres poden trigar anys i fins i tot no entendre-les mai, qüestions com ara: Perquè sóc aquí? Quin és el nostre futur? Perquè sóc un humà? Ja us dic que són preguntes de difícil o inexistent solució.
A mig camí d’ambdues categories de preguntes existeixen els dubtes col·lectius (bàsicament perquè la solució s’ha d’entendre d’aquesta forma, col·lectiva). A la ment humana es poden coure moltes idees, tant diverses entre humans… això ens fa una humanitat complexa però rica en diversitat, entenent que la diversitat sempre es bona quan és lliure. Avui en dia, i porta sent així des de que el ésser humà va saber expressar les seves emocions amb la pintura a les cavernes, aquest ideal és inexistent. Sempre hi ha un conjunt d’humans amb un pensament més o menys símil que no permet expressar els altres pensaments (en el cas més greu), els menysprea, els ataca… En aquestes situacions, quina és la postura que un a de pendre?
Gandhi deia que el no-violent no pot tractar amb neutralitat les parts d’un conflicte violent: l’agressor és l’enemic, l’agredit és l’amic, tot i que sigui violent.
En una societat com la d’avui, on entre pàtria o patrimoni (i perdoneu la paraula pàtria, prefereixo altres denominacions però escau en aquest context) la gent escull patrimoni. Que ens ha d’importar que la gent mori de gana si nosaltres tenim del més car dels menjars, que ens ha d’importar els nous vinguts si els meus amics són d’on he nascut jo mateix, que ens ha d’importar els debats televisius si tenim programes del cor…dic jo que deuen ser el plantejaments d’un tant per cent elevat de la població.
Richard Matthew Stallman diu que les empreses tinguin especial influència en la política significa que la democràcia està malalta. El propòsit de la democràcia és assegurar-se que els rics no tinguin una influència proporcional a la seva riquesa. I si tenen més influència que tu o que jo, això significa que la democràcia està fallant. Les lleis que obtenen d’aquesta forma no tenen autoritat moral, sinó la capacitat de fer mal.
Cal aquesta reflexió en el si de la societat, que tots pensem una mica més enllà de nosaltres mateixos, del nostre voltant. Hi ha de haver alguna motivació més enllà de la creació d’un capital propi que desprès es transformi en possessions luxoses i tanmateix a vegades innecessàries i poc útils.
Franz Grillparzer deia que les cadenes de l’esclavitud solament lliguen les mans: és la ment el que fa a l’home lliure o esclau.
Adoptar un animal abandonat, participar en projectes humanitaris, ajudar a la gent sigui d’on sigui, protestar davant d’injustícies… en definitiva, no morir en mans del capital.
Gandhi deia que el més atroç de les coses dolentes de la gent dolenta és el silenci de la gent bona.
Classificat a: General on Abril 7th, 2008
Deixa una resposta