Ja torno a ser aquí, be ja fa uns dies que hi sóc. Un desig d’ençà la meva creença en la independència per fi la pogut realitzar; per qui no s’enrecordes vaig anar de vacances a Euskal Herria fent parada a 5 de les 7 províncies que denoten la geografia del país.
Primera parada: Iruña (Pamplona)
Molt bonica la ciutat de Pamplona, tot molt ben cuidat, una gent molt amable, molts catalans (varem arribar a contar com 100 en dos dies!). Varem visitar el casc antic, l’ajuntament, el govern navarrès, els carrerons per on es fan els sant fermins. Varem dormir a les afores de la ciutat a la ciudad del transporte al hotel ciudadela. Al segon dia al matí varem anar a veure el parc japonès yamaguchi, varem posar camí d’Euskadi dinant a Tolosa (fent unes compres també). Un paisatge majestuós.
Anècdota: vigileu als banys públics, els serveis de neteja són intrínsecs.
Dies de estada: una nit, dos dies.
Segona parada: Donostia (Sant Sebastià)
Deixant enrere Nafarroa i ja endinsats en Euskadi, deixem les maletes al hotel de Hernani al txintxua, un hotel molt acollidor. Estàvem destrossats, eren les 18 de la tarda i estàvem mirant documentals de la ETB2 quan varem decidir donar una volta per Zarautz, no estava prevista la visita.. Quin error hagués sigut; era sense cap tipus de dubte un dels millors espectacles per els nostres ulls: platja, posta de sol, surf, skate, el restaurant del argiñano, muntanyes.. no es pot descriure amb paraules les emocions dels ulls. Varem sopar com no a la vora del mar i varem tornar al txintxua..Aquella flaira de mar..
Segon dia a terres guipuscoanes, de bon mati un sol espatarran d’aquells que meravellen als veïns. Direcció: País Basc Francés, parada Biarritz (recomanat per en Pere, un amic de l’Anna), una calor mai vista, com les cases..castell rodejats de platja i mar, molt caminar, no enteníem res del parlar dels francesos, tot peix..marxem. Parada: St.Jean de Luz, dinem en un restaurant, la cambrera sembla entendre alguna cosa de castellà, més sol. Un paisatge maco, tot massificat..em recordava als pobles de costa de la estimada Catalunya. Sorpresa al torna al cotxe, com les gasten els francesos. marxem. Parada: Hondarribia-Hendaya, dos pobles separats per un riu un basc i l’altre francés, com varien les coses. Hondarribia es conegut pels castellans com Fuenterrabia arrel de la dictadura d’en paquito, un poble maco que conserva el seu casc antic força be, varem fer una volta i desprès varem agafar un vaixell petit i varem creuar el riu per anar a Hendaya. Una platja ben maca això si, però la gent seca i molt seva i les coses bastant cara; quins collons els del vaixell..varem estar una hora esperant (i va i tenien dos embarcacions parades..segons ells per reparar, amb la de pasta que treuen amb els viatges (se l’única forma de comunicació entre els pobles, a part de les carreteres)). Varem sopar a Hondarribia i varem marxar a dormir al txintxua.
Tercer dia de terres guipuscoanes, avui toca visita a Donosti. Agafem el bus que ens han recomanat els amos del txintxua, quina bona gent. Només parar una botiga de skate mmmm.. Tornant a donosti, decidim agafar un bus turístic (12€/persona) i fer un tomb a la ciutat; com es nota que hi viva la reialesa.. deixem a mitges el bus per anar a veure el peine de los vientos, la platja de la concha, el palau..molt bonic tot, ja ho deia el poeta: el meu país es tant petit que sempre el duc al cor. Una calor! Els donostiarres estaven meravellats del sol, per sort varem dinar a l’ombra. Varem tornar a agafar el bus turístic i varem acabar la visita motoritzada per Donosti, varem fer un volt pels voltants de la platja, varem trobar plaça Catalunya |¡*¡| i varem decidir marxar a Hernani (em volia quedar! era setmana grande i tocava BERRI TXARRAK! al ABORDATZENA). Varem arribar i vaig agafar l’skate (no tenia el dia per mes visites familiars) i vaig practicar al skateparkea (em faig gran..), varem sopar i varem marxar al estimat txintxua. Esgotador.
L’últim dia a Hernani, ens acomiadem dels txintxua i posem camí a Bilbo per la ruta de la costa, un total de 4 pobles abans de arribar a portugalete. Zarautz, no podíem marxar sense tornar a veure’t, aquesta vegada al casc antic (turist remeber! this is either spain and france), que bonito cojones!. Getaria: molt bonic també, poble conegut com el poble dels txakolins, varem pujar a una petita muntanya amb vistes al mar i varem dinar (tapas tapas queremos tapas tapas!) i tornem a agafar el cotxe. Hondarroa: un poble ben involucrat amb els presos d’E.T.A, conegut aquest poble també per l’estafa democràtica del estat espanyol, ANV hagués guanyat les eleccions però mister garzon, la brunete mediatica i l’Espanya mes rància van il·legalitzar la llista a Hondarroa fent que el PP amb un sol regidor guanyes l’alcaldia, repugnant. Última parada: Gernika: Fèiem tard a portugalete així que vaig trucar dient que fèiem tard i varem veure Gernika, un símbol de la resistència basca (mai morirem! FREEDOM!), varem visitar l’arbre de Gernika (foto) i varem posar ja rumb a portugalete.
Dies d’estada: tres nits, quatre dies.
Tercera parada: Bilbo (Bilbao)
Arribem a portugalete, l’hotel davant del “puente flotante” (o alguna cosa així), l’hotel bastant gran però res a veure amb l’amabilitat dels hernanis (fa fàstic un suc rotllo tang). Visitem la zona, recordant com si fos pedralves..eggs la gent disfressada de or i pijades. A mon pare se li acudeix preguntar a uns policies on anar a sopar, els polis fen cachondeo dient que demanéssim patates allà on ens van dir; la conya va donar a raó, un munt de patates. Pel mati següent anem a Bilbo amb RENFE (nota al lector/lectora: allà Renfe funciona be, esta nets com una patena i no tenen obres per culpa del AVE-ries). Bilbo te aquells aires de la Barcelona medieval, carrers estrets i vells en la seva majoria, la ria tant coneguda de Bilbo i al fons s’alcen dos monuments: el Guggenheim i mes al fons el san mames, impressionants. Me germana es va comprar una dessuadora ADIDAS (se que no be al cas però li va fer molta il·lusió) i per la tarda varem tornar a portugalete. A descansar al hotel i demà serà un altre dia. Ens aixequem i ja marxem, Bilbo es petit i ens posem direcció Gazteiz.
Quarta parada: Gazteiz (Vitoria)
Havíem reculat en la nostre ruta, teníem pensat fer aquesta ciutat a la tornada a la nostra estimada Catalunya però la incertesa de la possible estància d’uns familiars a casa meva va fer que haguéssim de passar primer per Gazteiz abans de anar a cabezon de la sal. Dos puntualitzacions: era l’únic hotel que varem agafar a la mateixa ciutat i a més la recepcionista era catalana! Com no sabíem que fer varem estar al hotel una estona, jo aprofitant l’ocasió vaig agafar l’skate per practicar i em vaig caure, quin mal! Desprès varem decidir que era la hora de sopar i varem estar buscant bars/restaurants..desprès de més duna hora varem trobar un que aaaargg cada vegada que hi penso babejo, que bo el menjar. Varem tronar al hotel. Al matí següent varem tornar al centre la ciutat, varem recórrer varis carrers, varem comprar suvenirs i varem posar rumb a Cantabria. Havia acabat el meu desig de veure Euskal Herria i en trec varies conclusions:
1. Els bascos no són gent tancada, en contra del que diu tothom, ni es passen el dia foten bombes ni manifestacions..la premsa com sempre treien suc a tot.
2.Euskal Herria es un paradís, es combina el verd de la muntanya amb el blau del mar en perfecta harmonia, la gent es alegre, esta a les tavernes amb els amics, la família i l’especulació (demoment) no ha crescut com aquí..salveu la terra ara que podeu bascos.
3.L’skate i el surf estan molt arrelats, els nanus i no tant nanus van pel carrer de pobles costaners amb longboards i la seva taula de surf disposats a sentir la mar..quina enveja; aquí et foten una mirada quan treus l’skate…
4.L’euskadi francès.. els francesos son molt seus.
Parada familiar: Cabezon de la Sal-Cos
No podíem descuidar-nos de la família (i amics/gues) de Cantabria, així que a l’hostal Tomàs ens van acollir molt be durant 4 dies i va coincidir amb les festes de la pesa; quin desmadre (la pesa es un barri d’un poble d’uns..5000 habitants, i munten un sidral!).
Be això es tot del viatge que varem fer aquest estiu, se que es llarga la lectura però segur que em deixo coses i fotos a pujar..però ja es octubre-novembre i el viatge va ser al agost!
Salut! Agur.
