Que tinguem sort en el camí

A Santa Perpètua de Mogoda tenim des de ja fa uns dies un nou govern municipal. Després de 28 anys, que no són precisament pocs, hem canviar el color de l’ajuntament. Podríem fer un símil amb els colors dels partits i les banderes; al principi santa perpètua tenia una bandera lluenta, de color verd intens, de color verd natura però de tots/es es sabut que si les coses no es renten, acaben embrutant-se i ja definitivament deixant de ser del color que eren; era doncs el moment de treure la roba bruta i posar-ne una de mes nova, de color més vius, més variats. Colors com el vermell, el taronja i el blau; colors nous, intensos, frescos que donessin una nova flaira al nostre poble.

Així va néixer el Pacte de Santiga , format per les forces polítiques perpetuenques del PSC (6 regidors/es), ERC (3) i CiU(2). Al ple municipal extraordinari per la formació del nou ens municipal, hi va haver de tot, cares llargues a la part dels perdedors; hi dic perdedors a ICV sí, perquè per molt que haguessin guanyat les eleccions van perdre gairebé 1000 vots i quan no es té majoria es comprensible que els partits facin acords i si els acords fan majoria perquè no es poden fer? una altre cosa fos que s’haguessin ajuntat tres partits que tinguessin mals resultats i estiguessin de lluny als resultats de la llista més votada; no sent el cas de santa perpètua on les tres forces del pacte de santiga van pujar en vots. Cares de esperança a l’altre cantó, va ser un d’aquells dies politics que mai es borren.

Des de aquí animar al nou equip de govern, a la oposició perquè no a construir una millor santa perpètua i a tots/es a lluitar per una millor ciutat, poble, vila.

SALUT!

S’ha acabat, un altre cop hem deixat passar una oportunitat d’or per establir la pau a Euskal Herria; fa unes setmanes E.T.A va comunicar que trencava l’alto al foc que fa un any va donar a conèixer per tal de començar una via dialogada sobre el futur d’Euskal Herria (euskadi, nafarroa i el país vasc francés).

L’existència d’E.T.A es remunta a l’ultima dècada del franquisme, sorgeix com un moviment d’alliberació del feixisme espanyol implantat amb la força de les armes durant més de 40 anys, un sistema antidemocràtic i totalitari. Quan es va acabar la dictadura, que no que s’acabés el feixisme, varen creure els defensors dels pobles que avui encara lluiten per la seva independència que el feixisme s’havia acabat, que començava una nova etapa amb més sensibilitat social, més autogestió per als pobles; però no va ser així, l’espanyolisme continuava, i continua, ben viu i amb tot el poder a les mans; E.T.A doncs va continuar la defensa armada contra el feixisme espanyol que avui en dia encara continua.

Voldríem tots una societat justa, sense violència, on totes les veus tinguessin una verdadera representació; sembla que a Espanya això no es possible; qualsevol idea que es manifesti en contra de la unitat espanyola es motiu de vigilància policial i jurídica per part del estat espanyol; a dia d’avui encara sembla ser que el franquisme no s’ha superat.

Aquests últims dies escoltem pels mitjans de comunicació, la majoria de sensibilitat espanyolista, que tota la culpa ha sigut d’E.T.A i de Batasuna i l’anomenada esquerra abertzale; n’estan segurs? haurien de mirar cap a la seva casa política i preguntar-se també que ha fallat, perquè s’ha paralitzat el procés? potser per la falta de motivació? potser perquè no interessa electoralment pensant? potser perquè només pensen en la unitat d’Espanya i en fer lletres d’himnes?… està segurs senyors/es que només ha estat culpa d’ E.T.A?

Des de la meva opinió, E.T.A deuria de deixar les armes tal i com va fer l’I.R.A i que formessin part d’un partit polític per defensar el projecte independentista d’Euskal Herria; i al govern espanyol dir-li que menys persecucions policials, menys justícia polititzada i més sensibilitat social envers a pensaments politics que no son els seus, que al cap i a la fi els qui manen Espanya no viuen ni a Euskal Herria, ni coneixen la seva llengua ni al seva cultura i tot i així volen que Euskal Herria sigui part d’Espanya.

Gora Euskal Herria Askatu!

Benvinguts/des al meu bloctum. Suposo que la majoria dels i les visitants sabreu qui sóc, si no és així hem presentaré:Em dic Marc, vaig néixer un 23 de juny del any 1987 a Barcelona però resideixo des de ençà a Santa Perpètua de Mogoda, concretament al barri de la Florida.
Sóc estudiant de telecomunicacions a la UAB i estic cursant el segon any de la enginyeria tècnica. Sóc militant de JERC Santa Perpètua des de 2004, en vaig ser el portaveu fins al 2006 i ara sóc el secretari d’organització.

Al llarg de la vida útil d’aquest bloctum us aniré deixant notes acord amb el meu pensament com a independentista dels pobles que resten oprimits. Se que molts/es penseu que la independència dels pobles es una bogeria en temps que cada vegada s’intenta unificar països, on governa la globalització i la poca consideració cap a cultures i llengües de països sense estat com es el cas dels Països Catalans, mes jo crec que la independència no és una bogeria sinó que és la via de solucionar el conflicte ideologic-politic entre els països catalans i l’estat espanyol. Quan nomeno conflicte ideologic-politic molts penseu on aquí radica la bogeria, que la independència no té fins socials, molts hem diríeu: perquè vull la independència si ens quedarem igual estiguem o no sense Espanya; aquí es on entra el tret d’esquerres que conforma l’espai independentista,per mi assolir la independència és quelcom més que aparèixer amb una línia més gruixuda delimitant el espai físic dels països catalans en les pròximes edicions dels mapes, el més important és la seva gent, el benestar de les persones buscant una millora considerable de la seva qualitat de vida, solucionant realment els grans problemes d’aquest país com són els mitjans de transport, la salut pública, l’habitatge, el medi ambient i tot u seguit de temes que aniré comentant al llarg dels dies del bloctum.

No m’estenc més i us desitjo una vida plena d’alegries i que tinguem sort en el camí.

Marc.