Que tinguem sort en el camí

Dissabte a la biblioteca de ca n’Anglada, vaig ser escollit com a secretari de coordinació territorial en la nova executiva comarcal. Voldria agrair a tota la gent que hi era allà per donar-me la seva confiança, a tota la gent que m’ha vist créixer des de que l’any 2004 vaig entrar a JERC, a la meva secció local i sobretot a l’Enric del amo per escollir-me en aquest càrrec.

La nova executiva està formada per les/els següents militants:

-    Enric del Amo, portaveu, Cerdanyola

-    Eduard González, secretari d’Organització, Terrassa

-    Nicolás Valle, secretari de Finances, Cerdanyola

-    Bernat Picornell, secretari d’Imatge i Comunicació – Sant Cugat

-    Katia Samper, secretària de la dona i moviments socials – Ripollet

-    Mireia Bercial, secretària de campanyes – Terrassa

-   Marc Romera, secretari de coordinació territorial – Santa Perpètua de Mogoda

Els temps en els que vivim no són fàcils, tenim un estatut a l’espera de la retallada, un sistema de finançament que mai arriba,  una crisis que ens afecta per doble, un traspass de competències lent i sense un traspass econòmic suficient (en alguns casos inexistent). Per aquest mateix motiu, son en aquests temps difícils quan hem de donar encara més energia per lluitar contra les injustícies espanyoles, cal tornar a engrescar la gent, al jovent; cal tornar a sortir a encartellar, cal fer xerrades arreu del territori, cal fer nous/ves simpatitzants, amics/gues, militants; cal també que els que porten anys no ens deixin, la veu de l’experiència de ser la guia a les noves veus que vindran al darrera, cal transmetre a les noves generacions tot el que nosaltres hem fet i/o aconseguit per tal de que aquestes ho facin millor i ho tinguin més fàcil.

Ara no es moment d’arronçar el cap, ara es moment de tornar a caminar en aquell camí que tots/es varem empendre en el seu dia, cal seguir el camí que ens ha de dur a un país lliure i just.

Us convido a continuar treballant al nostre costat, només si existeix aquesta comunicació, sabrem fer efectius els nostres esforços.

Salut i visca el Vallès!

Classificat a: General on Juny 15th, 2009 | No hi ha comentaris »

• La direcció del partit creu que el Govern hauria de publicitar més el que ha arrencat a l’Executiu central

• ”Quan Pujol aconseguia dues motos, les venia com si fossin un parc mòbil”, afirma un dirigent

Qui sembra victimisme cull desafecció. Aquesta versió del conegut aforisme qui sembra vents, cull tempestats resumeix el profund malestar d’alguns dirigents del PSOE respecte a la interpretació que el PSC està fent dels resultats de les eleccions europees a Catalunya. Una caiguda de gairebé set punts que la cúpula del partit a Madrid atribueix a la incapacitat dels seus socis catalans per explicar els esforços que el Govern central ha fet a Catalunya. Un dirigent del PSOE resumeix aquest sentiment amb un exemple molt gràfic: quan Pujol governava, anava a Madrid, “aconseguia dues motos i, al tornar a Barcelona, les venia com si fossin un parc mòbil”, mentre que ara, assenyala, “sembla que tot és insuficient”.
El PSOE considera injust i desassenyat que el PSC responsabilitzi del seu descens el president del Govern central, José Luis Rodríguez Zapatero, a l’apuntar com a possibles causes que el finançament continua pendent i que l’Estatut està per desplegar. Els dirigents consultats acusen el PSC de ser l’únic responsable dels seus resultats, ja que, segons apunta un destacat diputat socialista, quan s’insisteix una vegada i una altra a dibuixar l’ampolla mig buida, l’electorat s’impregna d’aquesta visió pessimista i acaba castigant els partits que estan al poder.

FORTES INVERSIONS
Fonts del Govern central consideren que els resultats de les eleccions a Catalunya responen a un clima que es va forjant des de fa diversos mesos i sobre el qual la Moncloa estava advertint amb escàs èxit. La incidència del Govern de la Generalitat “en uns quants temes, principalment el finançament, n’ha enfosquit d’altres de molt positius per a la societat catalana, com són les inversions de l’Estat en infraestructures”, s’assegura amb certa amargura.
Davant d’aquest retret, recurrent des de fa una temporada, el PSC acostuma a recordar que la seva insistència a resoldre de manra urgent el tema del finançament es deu al fet que la Generalitat no té recursos per atendre els seus compromisos, que cada vegada són més. Un dirigent del partit català fa servir una frase per il.lustrar la situació: “La nova terminal del Prat no paga les nòmines”.
A aquesta tensió interna hi contribueixen qüestions de fons, com la poca o nul.la simpatia que el tripartit segueix despertant en una part important del PSOE, que pensa que l’aliança amb ERC és la que porta els socialistes catalans a posar sobre la taula del debat polític qüestions com la bilateralitat, l’extensió de l’ús del català i la identitat nacional catalana. “El PSC està jugant tota l’estona en el terreny del debat identitari constant –lamenta un parlamentari del PSOE–, i en aquest punt sempre ens guanyaran els nacionalistes”.També es destaca que el llarg i tortuós debat de l’Estatut va cremar en part la bona predisposició de sectors del PSOE respecte a l’anomenada Espanya plural.
En l’actualitat tot plegat es tradueix en una advertència molt seriosa al PSC, que consisteix a afirmar que, si s’entesta a desgastar Zapatero, corre el risc d’enfonsar-se amb ell. “No som partits diferents”, adverteix un exministre, que afegeix que això té una gran importància en les generals a Catalunya, però també, “en bona mesura”, en les eleccions al Parlament.

L’ABSTENCIÓ MÉS ALTA
Un altre motiu d’amarga queixa, lligat a aquesta actitud “exigent” del Govern, és que l’abstenció a Catalunya en les europees hagi estat una de les més altes d’Espanya. “Això és molt trist, quan des del conjunt d’Espanya sempre s’ha tingut Catalunya com una referència, com la societat més europea, més moderna, amb més societat civil i més oberta a la societat europea”, afirma un membre del Govern central.
Per tot plegat, en un PSOE certament convuls i en què afloren nervis interns a causa de la derrota a mans dels populars diumenge passat, la conclusió respecte a les dades a Catalunya és que el PSC ha de ser responsable del que fa i, per tant, dels seus resultats, i no buscar cap excusa exterior.
El PSOE procura no airejar aquestes discrepàncies en públic perquè és conscient que no beneficien a ningú. Després del 7-J, només Mar Moreno, la responsable autonòmica del partit, ho va insinuar amb molta prudència. “El que sí pot ser és que no siguem capaços de comunicar el que està fent el Govern d’Espanya a Catalunya o que no siguem capaços de transmetre bé aquesta col.laboració”, va dir a una emissora.

MANEL MANCHÓN / FIDEL MASREAL
MADRID (el periodico de catalunya)

Es pot tenir més barra? Alguna dia la gent veurà amb quina colla de gent estem tractant?.

Classificat a: General on Juny 11th, 2009 | No hi ha comentaris »

El passat 21 de maig, la secció local de les JERC va presentar la campanya nacional: Espanya és Crisis. Al acte van intervenir la portaveu Mireia Alegre, el secretari d’organització Marc Romera i l’exdiputat per ERC, en Joan Puig.

La portaveu de les JERC, Mireia Alegre, va explicar la campanya nacional: <<Espanya és crisis social, ambiental, democratica i economica>>, <<Espanya encara no ha demanat perdó a les victimes de la repressió feixista, cosa que si que ha fet Alemania, tampoc ha anulat el judici contra el president Companys.A nivell economic, el model espanyol es un clar exemple de crisis ambiental, s’ha bassat en la construcció i destrucció>>. Per altre banda el secretari d’organització va remarcar la importancia de concienciar a la gent del que espanya significa pels catalans<<Espanya prefereix donar 9000 milions d’euros a una banca amb un número de clients totalment infim en comparació a la població catalana, que espera rebre 1200 milions d’euros i que fa gairebe un any que la data fixada al estatut per a la resolució del finançament va caducar>>.

En Joan Puig va explicar als oients els intringuls del Congrés Espanyol, el que es cou allà on es prenen les decisions.<<Dels presupostos del estat, només se’n executa com a molt un 75%, es a dir que cada quatre anys, a Espanya li surt un presupost gratis mentre que la Generalitat acumula un dificit fiscal que no podrem suportar sense un bon sistema de finançament>>. L’exdiputat va recordar que és gràcies a ERC que la Generalitat no accepta les propostes del ministeri d’economia que no arriben ni de bon tros a la clausula estatutaria.<<Es moment de mantenir aquest pols Espanya-Catalunya>>. Despres de la xerrada hi va haver-hi un nombre considerable de preguntes al convidat, que va respondre amb molt de gust i de forma clara.

Classificat a: Països Catalans on Maig 28th, 2009 | No hi ha comentaris »

Podria ser el nom d’alguna pel·lícula protagonitzada pels dirigents i no tant dirigents del PSOE.

A Galiza predicaven amb allò que els hi va donar tants bons resultats a Catalunya a les eleccions generals: ” Si tu no vas ells tornen”; a Galiza a diferencia de Catalunya no els ha donat tants bons resultats donada  la forta implantació que té el PP a Galiza, els escàndols de malbaratament de fons públics en mobiliari d’oficina han fet molt poc efecte sinó no s’explica el fet que només hagin perdut un diputat tant PSOE com BNG. A Galiza la campanya ha sigut bastant tranquila i normal si no fora (al meu parer) que el ex president Touriño ha dimitit amb molta facilitat, molt poc després de saber els resultats de les eleccions i nomes essent president de la xunta un sol cop. Fins aquí la part fluixa de la pel·lícula, aneu a fer-vos una til·la perquè ara venen els minuts forts de “la doble moralitat”

A Euskadi és on s’ha produït la major falta de democràcia en molt anys. Tot i tenir una denuncia al Tribunal Europeu de Drets Humans per part de Batasuna l’any 2007, on quedava especific que l’estat espanyol no complia els articles 10 i 11 dels drets humans referents a la llibertat d’expressió i a la llibertat d’associació; l’estat espanyol en 6 anys a il·legalitzat a 7 partits de la esquerra abertzale: Batasuna,  Sozialista Abertzaleak, Aukera Guztiak ,Herritarren Zerrenda , EHAK, ANV, D3M i altres llistes que no van ni arribar a presentar-se. En aquestes eleccions, a diferencia del 2005 on va poder participar EHAK, l’esquerra abertzale no s’ha pogut presentar, deixant més de 100.000 persones sense dret a votar el seu partit; el que suposaria que si haguessin pogut votar haguessin esdevingut 4 força al parlament basc amb 7 diputats. Un episodi més de falta democràtica del estat espanyol. Anul·lant aquesta llista, sabien que els abertzales votarien nul·l i deixaren el camp lliure al que ells anomenen “el cambio en euskadi”, fen fora als nacionalistes per poder entrar ells (PSOE); pero vet aquí la doble moral.

Per formar govern es necessita un mínim de 38 diputats, si sumem PNV+EA+ARALAR+EB=37 i no poden governar, el PSOE sol tampoc pot governar perquè nomes té 24, PSOE i els partits independentistes tampoc sumen, l’única forma de sumar 38 es sumar els diputats de PSOE+PP+UPyD!, és a dir allò de “si tu no vas ells venen” l’hauríem de traduir per un “venen amb nosaltres”. La poca dignitat i coherència del PSOE, del PP i de UPyD queda radicalment anul·lada; no es posen d’acord a cap lloc i aquí per tal de potenciar l’espanyolisme, que és l’únic que tenen en comú, el que sigui. Tot ha estat preparat per donar el gran cop de l’any. Espero que aixó faci reflexionar a més d’un i una.

Com bé deia el meu company i amic Joan Tornel, per castigar les accions violentes ja existeixen els jutjats. Us animo a que llegiu també els blocs de’n Dani Mallen i l’Enric del Amo.

Salut a tothom!

Classificat a: Internacional on Març 4th, 2009 | No hi ha comentaris »

Sintetitzant tota la campanya que es va fer contra el president Benach, l’unic argument que es manté en peu per part dels diaris, es que en Benach és d’ERC.

Ohm arriba a aquesta conclusió despres de veure que el president de Galicia s’ha gastat més de 4 milions d’euros en reformar 3 sales de la xunta i només un diari ha fet una petita publicació sobre el tema.  S’arriba també despres de veure que al buscador de pàgines web per referencia, si es posa: “emilio touriño silla” només hi ha 2940 entrades mentre que si posa “ernest benach coche” hi ha 10700 entrades; del ordre de 4 vegades més entrades mentre que el president de la xunta s’ha gastat del ordre de 200 vegades més que el president del parlament de Catalunya. Fent un calcul rapid i curios, podriem dir que una cosa que fa malament algun/a dirigent d’ERC és 50 vegades més publicat i criticat que si fos fet per un/a dirigent del PSOE.

Quina és doncs l’excusa per criticar, els diners gastats o el partit al que pertanys?

Classificat a: General on Febrer 5th, 2009 | 1 Comentari »

La veritable cara de la UAB

Ben poc que ha durat! Ara fa dos dimecres, l’artista cubà Jorge Rodríguez Gerada, el mateix que va elaborar un retrat de Barack Obama a la platja del Fòrum de Barcelona, va plasmar ‘La cara’ de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), un dibuix gegant que representa la fesomia que l’artista atribueix a aquesta universitat catalana.

Doncs bé, com era d’esperar, els estudiants han aprofitat aquesta obra per reivindicar-se. Ells la titulen ‘la verdadera cara de la UAB S.A.’, com si d’una empresa privada es tractés. De fet acompanyen la profanació a l’obra amb una frase que això ho deixa ben clar: ‘privatització, repressió, aquesta és la verdadera cara de la UAB S.A.’.

A més, a cada ull li han col·locat la icona de l’euro i, simbolitzant la repressió que han patit els estudiants per part del deganat (recordem que s’han obert expedients i s’han expulsat alumnes de la UAB) li han posat una creu vermella a la boca.

Aquí ho teniu:

Com be ja he dit als comentaris del diari, accions com aquestes generen més enemics que simpatitzants a la causa. Es tant indignant veure coses així en el món estudiantil on es suposa que hi ha una gran comprensió cap a l’art i la cultura vingui d’on vingui.

Aquí heu perdut tot el meu respecte.

Classificat a: General on Gener 23rd, 2009 | 5 Comentaris »

Avui he fet la meva última clase teorica de la carrera, hem queden dos exàmens i un PFC que entregar al juliol. Avui he marcat un punt d’inflexió. Probablement avui ha finalitzat els meus anys d’estudis despres de 4 anys d’universitat, 2 de batxillerat, 4 d’E.S.O, 6 anys de primaria i un 1 de P5.

Quatre anys donen per molt, en quatre anys he viscut tot tipus d’experiencies: m’he tret el carnet de conduir, he repetit asignatures, he conegut tot tipus de gent (bona i “aparentment” bona), he tingut un amor i un desamor només començar, he conegut a la meva actual xicota (amb la qual porto ja més de dos anys i mig de relació (i que duri)), he viscut dies de revolta, però també dies de tranquilitat.. i es que quatre anys donen per molt.

En quan a la carrera propiament dita, he aprés coses, m’ha agradat bastant la materia pero em deixa algunes incognites que espero resoldre.

Aquest post també és un punt d’inflexió pel que fa a la linia dels antics posts. Simplement em venia de gust.

A tothom que començi exàmens: Anims!

Salut!

Classificat a: General on Gener 16th, 2009 | No hi ha comentaris »

Entrevista (al diari Avui.cat) a Arcadi Oliveres, professor d’economia de la UAB i president de Justícia i Pau

“Hem de deixar la imbecil·litat i rebel·lar-nos”

“Hem de deixar d’imbecil·litzar-nos! Miri, al mes de juny la FAO va demanar 50.000 milions de dòlars per lluitar contra la fam. Els països rics reunits a Roma li van donar només 8.000 milions. Tres mesos més tard, la banca americana ha rebut un ajut de 700.000 milions i l’europea d’1,3 bilions”

Fins a quin punt està ferit el capitalisme?
M’agradaria dir que està ferit de mort, però no ho està. El capitalisme és capaç de resoldre els seus problemes a base de fer patir cada vegada més els més pobres i fer que hi continuï havent moltes vides sense les necessitats bàsiques cobertes. El capitalisme continuarà i ho farà esgotant les fonts d’energia i mantenint un grup de població, el que mana, vivint bé, i cada vegada més població vivint malament.

No hi hauria d’haver un sistema alternatiu…?
L’alternativa no ha de venir de cop i volta. Històricament, no ha estat mai així: quan el sistema feudal va desaparèixer el capitalisme comercial va aparèixer de manera progressiva, i d’aquest capitalisme es va passar a l’industrial, després al financer i ara tenim la globalització. A més, tal com està el món, calen moltes alternatives i no pas una de sola.

I s’estan construint?
Als fòrums socials mundials s’estan construint alternatives al capitalisme, faceta per faceta: en la propietat de la terra, en la sobirania alimentària, en el comportament de les grans indústries, en els processos financers…

Però d’aquí a construir un altre món…
No es pot fer d’avui per demà!

Però seria precisament ara, amb el capitalisme tocat, quan s’hauria d’impulsar l’altre món…
Aquest és el moment dolç per acabar-ho d’impulsar. Però fixi’s que els excessos del capitalisme vénen de lluny. Després de la caiguda del règim soviètic, que no considero una bona alternativa, el capitalisme depredador va assolir tot el seu domini. La primera gran veu d’alarma es va donar a Seattle, el 1999. Jo vaig ser-hi i vaig trobar gent vinculada a l’establishment, que treballava a Boeing, Microsoft, que s’autodefinia com a privilegiada, que ja deia que era necessari un canvi de sistema!

Si el capitalisme ha fallat ha sigut pels seus propis excessos, no pas per Seattle…
Però els excessos que el Fòrum Social denunciava són els que l’han fet caure: nosaltres dèiem no a l’especulació financera fa anys!

Però no van ser capaços d’impedir-la…
No teníem la força econòmica necessària!

Sempre l’economia. La política hi ha quedat subordinada…
I ha guanyat un tipus de política que està al servei d’una determinada economia.

Vostè en diu economia mal entesa…
Quan vaig entrar a la facultat em van explicar que l’economia serveix per utilitzar i transformar els recursos escassos de la naturalesa per obtenir béns i serveis que satisfacin necessitats humanes. La major part de la població mundial no té satisfetes les seves necessitats bàsiques! Des d’aquest punt de vista l’economia no ha funcionat. I veig molt difícil que mai tinguem prou força política per canviar-ho…

Per què?
Els últims mesos s’han produït uns escàndols molt greus però ningú s’ha rebel·lat! Haurien d’haver sortir milions de persones al carrer per protestar!

L’esquerra està morta?
En part sí, però el que està mort és la sensibilitat de la gent! La ciutadania està imbecil·litzada per la televisió i atrapada per la hipoteca…

Ens hem de fer l’harakiri?
Hem de deixar d’imbecil·litzar-nos! Miri, al mes de juny la FAO va demanar 50.000 milions de dòlars per lluitar contra la fam. Els països rics reunits a Roma li van donar només 8.000 milions. Tres mesos més tard, la banca americana ha rebut un ajut de 700.000 milions i l’europea d’1,3 bilions. ¿Vostè no creu que això és un escàndol? Fa 27 anys que Justícia i Pau demana el 0,7% per al Tercer Món. Sempre ens han dit que no. I ara Zapatero dóna als bancs 50.000 milions!

Ningú surt al carrer a protestar. Se sent frustrat?
No, sento cada vegada més la necessitat d’explicar aquestes coses. Al final la gent acaba entenent-ho.

Quines utopies s’han assolit en els últims deu anys?
S’han posat sobre la taula temes que fins ara s’havien ignorat, com la sobirania alimentària o la responsabilitat social. I s’ha començat a parlar de l’eradicació dels paradisos fiscals, de la creació d’impostos internacionals que evitin l’especulació financera… Un munt de coses han entrat a l’agenda!

Què en pensa de la cimera del G-20?
És una reunió il·legítima! No té cap tipus de participació democràtica! ¿22 països han de resoldre els problemes de 190 països del món? Això cal fer-ho dins d’organitzacions en les quals tots els països estiguin representats.

Davant d’això, què pot fer el ciutadà crític?
Informar-se, organitzar-se, protestar i crear alternatives. Es pot fer perfectament i d’això n’han sortit iniciatives com el consum responsable o la banca ètica.

Hi haurà mai justícia i pau?
Com a organització, per desgràcia, haurem de seguir treballant molts anys: la veritable pau i justícia trigaran molts anys a arribar. Però arribaran. Jo potser no ho veuré, però vostè sí.

Classificat a: General on Desembre 17th, 2008 | No hi ha comentaris »

Aquest cap de setmana  les JERC Vallès varem fer l’escola regional de formació a vallromanes-vilanova del vallès[foto].

A diferencia del que hom pot pensar, l’escola de formació no es un “comecocos”. Les xerrades van girar al voltant dels eixos: inmigració, sostenibilitat i plans locals de joventut; i no van ser com més d’un deu pensar ( parrafada de com fer les coses), sino que els diferents ponents, als qui agraeixo la seva assistència, ens van explicar  els temes que les seves organitzacions o  sectorials d’ERC estaven duent a terme i en el torn de preguntes hi va haver una gran interacció entre els asistents i els oponents.  La que més hem va maravellar va ser la de sostenibilitat (us recomano la visita a la plana web de la Plataforma pel Transport Públic).

Com tota escola de fomració, un dels grans objectius es la germanor, cosa que no va faltar gens ni mica. Dinar, sopar, temps d’esbarjo…

N’estic molt content d’aquesta escola de formació. Us animo als que no hagueu anat a aquesta, que aneu a la propera ;-).

Classificat a: Països Catalans on Desembre 15th, 2008 | No hi ha comentaris »

Espanya és crisi econòmica:
La crisi econòmica està hipotecant el nostre present i el nostre futur. El sistema capitalista i les dinàmiques financeres de les últimes dècades han tocat sostre i el model econòmic de l’Estat espanyol, basat en gran mesura en l’especulació immobiliària i financera, està passant factura. En moments de crisi és més necessari que mai disposar de les eines d’un estat per a poder combatre-la. En el nostre cas, no només ens manquen les competències sinó que, a més, el constant espoli fiscal i el dèficit en infraestructures que han patit els Països Catalans ens comporten un llast afegit a l’hora de fer-hi front.

Espanya és crisi social:
L’Estat espanyol fa demagògia entorn del fet migratori i contra el jovent; impossibilita l’accés de moltes persones a una educació, habitatge i treball de qualitat; no reconeix el dret de les dones a decidir sobre el propi cos i no lluita amb eficàcia contra la violència masclista; la jerarquia catòlica té una gran influència institucional. L’Estat espanyol no impulsa la despesa social quan és més necessària, en les èpoques de crisi. Com que Espanya no ha donat resposta a les necessitats del jovent exigim el traspàs de les competències i dels recursos perquè ho facin les nostres administracions.

Espanya és crisi democràtica:
L’Estat espanyol ha mantingut la seva actitud centralista i autoritària des de fa més de 300 anys. Actualment segueix il·legalitzant partits, impedint la celebració de referèndums, mantenint una monarquia caduca i posant tots els obstacles possibles per tal que no poguem obtenir els drets que ens corresponen com a nació: reconeixement del català a Europa, seleccions esportives pròpies… i tot sota l’empara d’una constitució que el jovent català mai hem votat, feta sota l’ombra del franquisme.

Espanya és crisi ambiental
Perquè Espanya continua incomplint el protocol de Kyoto per sobre del 50% de les seves bases. Perquè la Unió Europea l’ha denunciat per l’especulació i densitat urbanística que afecta tota la costa mediterrània. Perquè continua sense controlar i regular centrals nuclears obsoletes i al final del seu cicle de vida, la majoria d’elles en territori català. Perquè creu en les polítiques de grans transvasaments de les conques hídriques catalanes.

Que digui el que vulguin que estem ben vius!

Ja tocava renovar aquesta pàgina, i que millor que amb la campanya que hem engendrat a *JERC per fer encara més palés les cadenes de la hipoteca española. Diversos actes s’han realitzat arreu del territori, el més sonat de tots el pasat dia 6 de desembre al MACBA on es va calar foc a una taut que simbolitzava la constitució i en Joan Tardà va dir el que molts pensem. Els actes continuaràn arreu del territori diguin el que diguin “ciutadans (el partit esclar)”, el PP i tota aquesta gent.

Salut! I continuem lluitant!

La independència no és possible o impossible…és necesaria! 

Classificat a: Països Catalans on Desembre 10th, 2008 | No hi ha comentaris »