Avui són les eleccions del president i secretari/a d’organització d’Esquerra Republicana de Catalunya. Mai, des de que tinc consciencia politica, s’havia vist un partit a catalunya que celebres eleccions internes; cosa que denota la diferencia d’ERC amb altres partits.  Aquell asamblearisme que tant criticat pels mitjans de comunicació tradicionalistes, per altes esferes i altres sectors del “stablishment”, es el que ens mou als militants d’ERC a creure que no som un partit qualsevol, som l’unic partit independentista del arc parlamentari dels països catalans (tot i que no tenim representació a les corts valencianes).

Els militants no som uns “xixarelus”, ni uns irresponsables… som gent que treballem, en més o menys intensitat, per aquesta gran causa anomenada independentistme. Amb més o menys experiencia amb la politica pero reflexius, inquiets, que saben dir les coses quan toquen, critics pero confiats, participatius…I avui és un dia per demostrar aquesta responsabilitat que tenim. Més enllà d’escollir dues persones per les figures de president i secretari/a d’organització, escollim quines seràn les linies estratègiques del partit.

Quatre són les candidatures presentades:

1. ERC-futur: Ernest Benach i Rafael Niubò
2. Reagrupament.cat: Joan Carretero i  Rut Carendell
3. Gent d’Esquerra: Joan Puigcercós i Joan Ridao
4. Esquerra independentista: Jaume Renyer i Uriel Beltran

Estàn cridats a les urnes uns 10.000 militants arreu dels Països Catalans i extranger. Sort a les quatre candidatures i amut ERC!

Classificat a: Països Catalans on Juny 7th, 2008 | 1 Comentari »

El 14 d’abril de fa setanta-set anys Francesc Macià va proclamar a Barcelona la República catalana, que al cap de tres dies es va substituir per la recuperació de la Generalitat. Poques hores després el president en funcions espanyol, Niceto Alcalá-Zamora, també va declarar la Segona República. Totes dues proclamacions van ser conseqüència directa de l’aclaparadora victòria dels partits republicans a les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931, i van posar fi al regnat d’Alfons XIII. Amb tot, la dictadura franquista, primer, i la imposició el 1975 de Joan Carles I com a cap de l’estat en substitució de Francisco Franco va estroncar el procés republicà a l’estat. I això que, actualment, les repúbliques (presidencialistes o parlamentàries) són majoritàries a tot el món. I la llista continua creixent.

Aquests dies, justament, es viu un procés de pas de monarquia a república al Nepal, on de les eleccions de dijous passat ha de sorgir una assemblea constituent que transformi l’única monarquia hindú del planeta en una república. El braç polític de la guerrilla maoista pot liderar aquest procés, segons els primers resultats. De moment, la web del rei ja ha començat a canviar…

Una altra monarquia qüestionada és la britànica. Dins la Commonwealth, la comunitat internacional formada per cinquanta-tres estats independents que comparteixen lligams històrics amb la Gran Bretanya, sols setze membres mantenen la reina Elisabet II com a cap d’estat. I no tots de bon grat. Al grup de Commonwealth Realms, com són coneguts aquests setze estats, Austràlia, el Canadà (especialment al Quebec, on fins i tot hi ha derivacions vexil·lològiques d’aquest debat), Barbados, Jamaica i Nova Zelanda és on més pressió social hi ha per tallar lligams amb la monarquia britànica i constituir-se en repúbliques, malgrat el suposat encariment de la mesura. A Austràlia es va arribar a convocar un referèndum, el novembre de 1999, per preguntar sobre la continuïtat de la reina com a cap de l’estat, però el 45% dels vots partidaris de la república no van ser suficients per fer passar aquest immens país al cantó de la vintena d’estats de la Commonwealth que ja han fet fora de la constitució Elisabet II. A Barbados també hi ha previst ben aviat un referèndum sobre la qüestió.

Els vents antimonàrquics als Commonwealth Realms tenen un reflex fins i tot a la mateixa Gran Bretanya, on hi ha força veus contràries al manteniment de la monarquia.

Noticia obtinguda de: vilaweb.cat

Avui dia de la república proclamada el 1931!

Salut i República!

Classificat a: Internacional on Abril 14th, 2008 | No hi ha comentaris »

No sabeu fins a quin punt és difícil escollir un títol.

Al llarg del dia ens fem, sense dir-li a ningú necessàriament, un conjunt de qüestions: Quina hora és? Que anava a fer ara? Quin dia és tal cosa?… Totes al cap d’uns segons ja són “autoresoltes”. D’altres poden trigar anys i fins i tot no entendre-les mai, qüestions com ara: Perquè sóc aquí? Quin és el nostre futur? Perquè sóc un humà? Ja us dic que són preguntes de difícil o inexistent solució.

A mig camí d’ambdues categories de preguntes existeixen els dubtes col·lectius (bàsicament perquè la solució s’ha d’entendre d’aquesta forma, col·lectiva). A la ment humana es poden coure moltes idees, tant diverses entre humans… això ens fa una humanitat complexa però rica en diversitat, entenent que la diversitat sempre es bona quan és lliure. Avui en dia, i porta sent així des de que el ésser humà va saber expressar les seves emocions amb la pintura a les cavernes, aquest ideal és inexistent. Sempre hi ha un conjunt d’humans amb un pensament més o menys símil que no permet expressar els altres pensaments (en el cas més greu), els menysprea, els ataca… En aquestes situacions, quina és la postura que un a de pendre?

Gandhi deia que el no-violent no pot tractar amb neutralitat les parts d’un conflicte violent: l’agressor és l’enemic, l’agredit és l’amic, tot i que sigui violent.

En una societat com la d’avui, on entre pàtria o patrimoni (i perdoneu la paraula pàtria, prefereixo altres denominacions però escau en aquest context) la gent escull patrimoni. Que ens ha d’importar que la gent mori de gana si nosaltres tenim del més car dels menjars, que ens ha d’importar els nous vinguts si els meus amics són d’on he nascut jo mateix, que ens ha d’importar els debats televisius si tenim programes del cor…dic jo que deuen ser el plantejaments d’un tant per cent elevat de la població.

Richard Matthew Stallman diu que les empreses tinguin especial influència en la política significa que la democràcia està malalta. El propòsit de la democràcia és assegurar-se que els rics no tinguin una influència proporcional a la seva riquesa. I si tenen més influència que tu o que jo, això significa que la democràcia està fallant. Les lleis que obtenen d’aquesta forma no tenen autoritat moral, sinó la capacitat de fer mal.

Cal aquesta reflexió en el si de la societat, que tots pensem una mica més enllà de nosaltres mateixos, del nostre voltant. Hi ha de haver alguna motivació més enllà de la creació d’un capital propi que desprès es transformi en possessions luxoses i tanmateix a vegades innecessàries i poc útils.

Franz Grillparzer deia que les cadenes de l’esclavitud solament lliguen les mans: és la ment el que fa a l’home lliure o esclau.

Adoptar un animal abandonat, participar en projectes humanitaris, ajudar a la gent sigui d’on sigui, protestar davant d’injustícies… en definitiva, no morir en mans del capital.

Gandhi deia que el més atroç de les coses dolentes de la gent dolenta és el silenci de la gent bona.

Classificat a: General on Abril 7th, 2008 | No hi ha comentaris »

Ahir dia de eleccions al Parlament Español. Els resultats a continuació:

Guanyador de les eleccions: PSOE sense majoria absoluta (per sort) , seguit a 16 escons de diferencia del PP (que ha pujat)…però aquests dos partits són aliens a Catalunya així que no farem més esmena a ells. A Catalunya els resultats han estat dolents, especialment per ERC que hem baixat de 8 a 3 escons, perdent així el grup parlamentari, i ICV ha perdut una diputada i CiU (”partido de centro ESPAÑOL”) ha pujat 1 diputat. El bipartidisme aquesta campanya ha estat brutal.

Qui surt perdent de tot plegat? Els Països Catalans.
Qui guanya? Premsa de la caverna, empresaris, anticatalanistes, españolisme…
Qui governarà aquests 4 anys? PSOE+CyU

Catalunya ha estat anul·lada del congres dels diputats: PSC s’incorpora al grup del PSOE i per tal de no fer pupa a en zetape doncs muts i a la gàbia (oi senyora chacon?), ICV es dissol en IU (que s’han quedat a parts iguals i aquesta vegada sense grup parlamentari) i CyU (”partido de centro ESPAÑOL”) es dissol en les carteres del empresaris castellans i catalans i ERC ha perdut el seu grup parlamentari i haurem de passar al grup mixt (els tres mosqueters) i el PP… no fa falta malbaratar paraules.

Causes de la davallada electoral d’ERC: Bipartidisme, Abstenció dels anteriors electors, “Vot útil” (sic), una falta de motivació i d’explicar la feina feta al congres durant 4 anys i el petit sectarisme que s’olora a casa. Primera conseqüència de tot plegat: Joan Puigcercós dimiteix del govern de Catalunya per dedicar-se al partit i avançar el congrés al juny. Perquè desprès diguin que tots són iguals i cap partit accepta la derrota electoral (també dir que Gazpar Llamazares no es presenta a coordinador general de IU).

(sic) “Vot útil”: Qui es va inventar aquest mot es va quedar ben agust! Útil per a que? Per evitar al PP? si el PSOE també es españolista! Per aconseguir un concert econòmic millor? El PSC diu a Catalunya SI(a mitges) i a Madrid NO. El resultat de tot plegat ho veurem amb el pas del temps.

Dir-vos gent que malgrat la davallada, hem de continuar lluitant per la Independència dels PPCC dia rere dia malgrat els entrebancs!!

Amunt la Terra!

Salut!

 
PD: Al final CyU obté 10 escons i el PP 8. Així queda el resultat una vegada finalitzat el recompte del vot per correu

Classificat a: Internacional on Març 10th, 2008 | 2 Comentaris »

Demà marxem a Bilbo.
Avui he tornat d’unes vacances al cadí amb la meva xicota i uns amics i amigues i demà marxo amb els company de partit, non stop. Llàstima que veurem poc de la ciutat, però s’agraeix el poder aixecar-se més tard.

Sobre el partit dir-vos que es a san mamés; que no juga Euskadi sinó Euskal Herria contra Catalunya que no Països Catalans (sick). Que tremolin els bilbaïns que arriben els vallesans i vallesanes!!

Us deixo el spot de la selecció d’Euskal Herria i el spot de la selecció catalana:

Spot Selecció Catalunya
Spot Selecció Euskal Herria (castellà)

Gora Catalunya!!
Visca Euskal Herria!

Classificat a: Internacional on Desembre 29th, 2007 | 4 Comentaris »

Definició de CROSTA:

f 1 1 Capa externa dura que cobreix una cosa de matèria més tova o molla. La crosta del pa, del formatge. S’hi ha fet una crosta de brutícia.
2 fig Aparença exterior. Sota una crosta de bonhomia s’amaga a vegades molta malícia.
3PAT Estratificació produïda per l’assecament de serositats, de pus o de sang.

Definició de NACIONALISTA:

1 adj. [LC] [PO] Relatiu o pertanyent al nacionalisme. Doctrines nacionalistes.
2 adj. i m. i f. [LC] [PO] Que propugna o afavoreix la unitat i la independència de la seva nació. exemple: Els nacionalistes catalans.

Sumant les dues definicions, tenim que una CROSTA NACIONALISTA és:

1. Capa externa dura que cobreix una cosa de matèria més tova o molla i relativa o pertanyent al nacionalisme
2. Estratificació produïda per l’assecament de seriositats, de pus o de sang que propugna o afavoreix la unitat i la independència de la seva nació

Al senyor Joan Ferran:

Vet aquí la definició de CROSTA NACIONALISTA que el senyor Joan Ferran ha fet servir per definir la situació de TV3. Es pensen que TV3 és el mitjà televisió del govern de Catalunya i com que el partit majoritari d’aquest govern, PSC, no és nacionalista (almenys català) doncs han de acabar amb aquesta suposada crosta nacionalista de la seva televisió. Senyor Joan Ferran, de costres nacionalistes com les diu vostè ni ha a patades per part del seu nacionalisme, l’espanyol es ven clar.

Quan algun govern se li acudeix tancar per motius aliens al mon televisiu un canal de televisió, CROSTA; quan l’altre govern no fa el màxim per intentar solucionar-ho, CROSTA; quan un no pot expressar-se en català davant la justícia espanyola, CROSTA; quan no hi ha garanties democràtiques per part del estat, CROSTA…

Suposo que vostè per fer aquestes declaracions no s’ha dignat ni a veure l’estat de TV3, on la gent pot expressar-se en castellà i en català, on es dona bastant importància a les noticies d’àmbit espanyol, on es convida a gent important de la resta del que coneixem com España i no se’ls obliga pas a parlar en català, on la gent que porta anys vivint als països catalans i per motius X no s’expressa bé en català pot parlar en castellà. On és la costra? No veig que a la gent que veu TV3 li hagi sortit cap costra pel seu cos, potser vostè té una costra en un lloc tant important com es el cervell. Això si que s’ho hauria de fer mirar.

I al seu company Manel Mas :

Privatitzar TV3 seria la més gran pèrdua de qualitat de la que disposa TV3 en els seus programes de debat, series… Perquè privatitzant TV3 el que faríem es convertir-la en una cadena típica espanyola en català com ho són Tele5 i Antena3 amb els seus importants programes: Salsa Rosa, GH… autentica televisió de qualitat!!

Desprès que el govern de Fransisco Camps tanques TV3 al PAÍS VALENCIÀ sud, vostès intenten destruir TV3 al principat i suposo q algun dia intentaran vendre la moto al govern Balear. Si vostès no volen veure com els hi surt més crostes doncs solució fàcil!! no vegin tv3! que per espanyolitzar ja tenim tota la resta (quan dic tv3 dic també K3, 33, 324, radio Catalunya…).

Llibertat de premsa lliure!

Adhereix-te: www.perlallibertatdepremsa.cat

Classificat a: Països Catalans on Desembre 12th, 2007 | No hi ha comentaris »

Així es amics i amigues! La censura PPSOE arriba a les llars del sud del País Valencià. Han tancat el repetidor de TV3 de carrasqueta.
Donar les gràcies a tots els companys/es que han defensat el repetidor de carrasqueta.

Hem quedo sense paraules al veure tal barbàrie, que volen aquesta gent? Es pensen que podran suprimir el català-valencià del País Valencià? On resta la llibertat d’expressió que tantes vegades han clamat els que ara no la practiquen? Demagògia? en absolut. Desitjo i espero q no passi el mateix a les Balears.

De que tenen por els censuradors? Serà q tenen urticària al veure els Països Catalans als mapes del temps? Serà que tenen urticària al català els mateixos que defensen el valencià en castellà? I desprès els imperialistes som només els catalans.

I que ha fet el govern de Catalunya? res!
I que ha fet el govern d’españa? absolutament res!
I que ha fet el govern de Valencia? Desmuntar el repetidor d’amagat!
Tornarem a sofrir
Tornarem a lluitar
Tornarem a veure TV3!

Classificat a: Països Catalans on Desembre 10th, 2007 | No hi ha comentaris »

1-D: Catalunya rebenta

El centre de Barcelona es col·lapsa amb la manifestació més multitudinària dels últims anys · L’organització calcula que s’ha mobilitzat 700.000 persones i els cossos de policia xifren en 200.000 els manifestants · Entre els assistents hi havia Jordi Pujol i Pasqual Maragall

La manifestació de la plataforma Pel Dret de Decidir contra el desgavell ferroviari ha desbordat totes les previsions. Dues hores després de l’inici, el recorregut entre plaça Catalunya i l’estació de França de Barcelona continuava col·lapsat amb desenes de milers de persones, que han cridat i portat majoritàriament lemes independentistes i sobiranistes. Tot i el ball de xifres (700.000, segons l’organització, i 200.000, segons els cossos de policia), la manifestació ha superat de llarg la del 18 de febrer de 2006 de la plataforma, i es pot convertir en la més multitudinària d’aquests últims anys. A més de centenars de personalitats dels àmbits social i cultural, entre les quals hi havia dos ex-presidents de la Generalitat, Jordi Pujol i Pasqual Maragall, o l’ex-president del Parlament Joan Rigol, hi ha hagut molta presència de membres dels dos centenars d’entitats i col·lectius adherits, i també nombrosos militants dels partits polítics que hi donaven suport (CiU, ERC, ICV, CUP). Però, sobretot, hi han assistit tots els ciutadans que, a títol personal i de totes les edats, s’han sumat a aquesta protesta ‘reivindicativa, no festiva’, com han precisat els organitzadors. A l’estació de França, des d’un quart de set, s’ha llegit fins a cinc vegades el manifest, amb la intercalació d’actuacions musicals de Titot, Feliu Ventura i Gerard Quintana.

A la primera lectura del manifest Mònica Sabata, en nom de la plataforma Pel Dret de Decidir, ha reclamat ‘el dret de decidir el model de país que volem construir i les condicions per exercir-lo’. I ha proposat quatre punts per resoldre el desgavell ferroviari viscut a l’àrea de Barcelona i perquè els serveis públics estiguin ben gestionats: primer, que la xarxa de transports i infrastructures es traspassi a la Generalitat; segon, que es prioritzin les obres del ferrocarril, el tramvia i tot el transport públic; tercer, que es publiquin les balances fiscals; i quart, que la Generalitat pugui recaptar tots els impostos que paguen els catalans. ‘Visca els Països Catalans’ ha tancat la lectura del primer manifest.

Després d’episodis com la gran apagada de Barcelona, la concessió de la nova T-Sud de l’aeroport del Prat en bona part a Ibèria, i els problemes constants a la xarxa de la rodalia barcelonina, la gota que va fer vessar el got va ser la suspensió durant setmanes del servei de les línies C-2, C-7 i C-10.

Presència valenciana i balear

A més dels partits i entitats del Principat, els representants dels moviments polítics i socials del País Valencià i de les Illes també s’han manifestat a Barcelona. Hi havia membres de d’entitats com Acció Cultural del País Valencià (ACPV) i l’Obra Cultural Balear (OCB), i dels partits Bloc Nacionalista Valencià (BNV), Iniciativa del Poble Valencià (IPV) i Bloc per Mallorca.

noticia publicada a vilaweb.cat

Classificat a: Països Catalans on Desembre 1st, 2007 | No hi ha comentaris »

Dissabte manifestació convocada per la plataforma pel dret a decidir a les 5 a plaça Catalunya sota el lema: Som una Nació i diem PROU!Tenim el dret de decidir sobre les nostres infraestructures. Més de 200 entitats i partits politics adherits, autocars de arreu dels Països Catalans.

NOMÉS HI FALTES TU!

ES L’HORA D’EXIGIR RESPECTE PEL POBLE CATALÀ!

Classificat a: Països Catalans on Novembre 30th, 2007 | No hi ha comentaris »

Fa pudor la justícia

Fa pudor la monarquia

Fa pudor la repressió

Fa pudor el seu transport

Fa pudor la seva nació

…Podria continuar amb la llista de pudors espanyoles.

Primer de tot felicitar a la nova direcció nacional de les JERC, perquè tot està per fer i tot es possible, dit això voldria mostrar la meva més que notòria desafecció a les pudors espanyoles. Diuen que la justícia es igual per a tots i no menteixen: es igual que siguis català, basc, gallec, republicà, satíric, estudiant, obrer… que sempre et caurà el màxim de les seves pudors.

Fa uns dies van matar un noi antifeixista a Madrid una colla de neonazis, entre ells alguns (ex)militars protagonistes de l’assassinat, noticia als diaris com si d’un gos hagués sigut atropellat i prou. La ministra de foment, sempre amb un somriure de orella a orella, demostrant la seva xuleria de senyorita que no vol dimitir pel caos, un bon tall i haguéssim acabat abans! Cremen estelades i fotografies de politics, la justícia calla i els neonazis continuen al carrer. Una llei de memòria històrica, per a que? deixen que les esglésies tinguin els símbols feixistes, no anul·len els judicis del tribunal militar de Franco…Han passat 30 anys de la mort del porc però va deixar molts garrins escampant la pudor (amb respecte al animal, no tinc res en contra del animal, es una metàfora). Una constitució que dona poder al exercit i a jutges manipulats per anar en contra de la voluntat dels poble i així podríem estar dies explicant anècdotes.

L’única cosa que se’n pot fer de la merda es convertir-la en fems!

Salut i Països Catalans lliures!

Classificat a: Països Catalans on Novembre 17th, 2007 | No hi ha comentaris »