Elogi del paisatge quotidià
Fa uns anys, amb ocasió d’una trobada de juristes hispanoalemanys que va tenir lloc a Girona, vaig acompanyar els que llavors eren els meus col·legues en una visita guiada per l’antic call jueu de la ciutat. Ja llavors, mentre com un turista més passejava per indrets que m’eren prou coneguts mentre un guia ens en explicava els detalls del que anàvem veient, vaig experimentar una sensació força curiosa. Me’n vaig adonar de la quantitat de coses que no coneixia d’aquells carrers tants cops trepitjats. La mateixa sensació he experimentat aquest darrer cap de setmana, quan em vaig afegir a les visites guiades que l’Ajuntament ha organitzat enguany, i que m’han permès visualitzar part del magnífic patrimoni arquitectònic i cultural de la vila.
Soc persona curiosa de mena, i des que ara farà prop de deu anys que vaig venir a viure a la Bisbal, he procurat assabentar-me d’allò que són, i han estat els seus trets més característics. N’he aprés molt dels magnífic treballs de gent tan preparada, i que estima el seu entorn com per exemple, i per parlar només d’alguns dels nostres contemporanis, Jordi Frigola, Xavier Cortadellas, Pep Matas i l’Ignasi Corney.
El que és clar però, és que no és el mateix llegir o veure els gravats en qualsevol mitjà audiovisual, que visualitzar-los en viu mentre n’escoltes la descripció. A més, en aquests temps tan atrafegats que corren, el comú dels mortals no acostumem a badar massa mentre caminem, i menys encara a fer-ho mirant cap amunt. Això fa que, a no ser que siguis un estudiós del tema, se t’escapin moltes coses.
Gràcies doncs a aquesta feliç iniciativa municipal, he pogut descobrir escuts i inscripcions a les façanes, detalls en les portalades i esplèndides baranes de balcons que fins ara m’havien passat per alt. No els descriuré tècnicament perquè no en soc ni molt menys un expert, i hi ha gent molt més preparada que jo per fer-ho. Però a tall d’exemple, força vegades havia passat pel pont vell sense reparar en la pedra que marca la fita de l’antic terme municipal, i encara menys n’havia mirat l’escut de la base del pont.
En entrar al casc antic pròpiament dir, m’ha anat força bé que em recordessin que ho feia per una de les tres portes del recinte antany emmurallat. Que tot i haver entrat a comprar sovint a can Farreny desconeixia que aquest és el comerç més antic de la vila. També havia passat per sota del xai que adorna la façana que hi ha damunt de la botiga de enfront sense reparar-hi. Tampoc sabia que la sensació d’amplitud de la actual plaça Major cal agrair-la a la iniciativa dels que van ser els seus veïns, de comprar l’edifici que l’atapeïa per tal de cedir-lo a l’Ajuntament perquè l’enderroqués.
Han estat una novetat per a mi els antecedents afrancesats de la magnífica mansió dels marquesos de Púbol a la mateixa plaça, saber que el call jueu bisbalenc es dels pocs que se’n conserven els dos accessos, i que el deliciós Castell-Palau és un dels més ben conservats de Catalunya.
Ha estat igualment una bona excusa per contemplar amb més deteniment l’edifici de l’antic Ajuntament, i que encara i afortunadament ja por poc temps, allotja els Jutjats. Aquí ens contaren que davant de la seva façana principal va tenir lloc una de les batalles més acarnissades de l’anomenat foc de la Bisbal, l’aixecament federalista del 1869. Després, tot i pujant pel carrer del Raval guanyat en exclusiva per als vianants passàrem per la acurada restauració que s’ha dut a terme a l’antiga casa Salamó, avui seu del Consell Comarcal.
Deixo pel final el que per a mi a estat la sorpresa més agradable que no dubto en considerar un dels tresors ocults de la Bisbal, i pel que tinc entès, una de les poques esglésies de propietat municipal de Catalunya. Em refereixo al temple de la Pietat, un esplèndid monument barroc encara en fase de restauració. Uns treballs endegats fa dos anys, i que un cop hagin finalitzat sens dubte faran d’aquest indret un dels punts més visitats del municipi.
Puc donar testimoni que al menys la meitat dels participants del dos recorreguts en que vaig participar eren bisbalencs, la qual cosa demostra al meu entendre que a la gent li agrada conèixer el seu entorn i l’interès per la cultura quan aquesta es posa realment a l’abast popular.
Estic convençut que la Bisbal disposa d’un notable patrimoni, estimat pels seus usuaris i que ha estat administrat amb força saviesa els darrers anys. Gaudeix d’un amb un tarannà que si se sap mantenir amb cura, el diferencia dels pobles i ciutat de l’entorn, li augura un magnífic futur dins del camp del turisme cultural i de qualitat els propers anys.
Per aconseguir-ho però, no n’hi ha prou amb la iniciativa dels nostres polítics, força encertada tot sigui dit, tant pel que toca a l’antic equip de govern com al d’ara. Cal sobre tot que societat civil s’hi involucri seriosament, i sobre tot que la majoria dels bisbalencs s’ho creguin de debò!