Indignats!

manelmagrinya | Articles variats | Sunday 19 June 2011

Tenen raó els indignats legítims, aquells als que anomeno indignats amb causa. Rés a veure amb la minoria de brètols i paràsits que ara mateix amenacen la credibilitat del moviment, i es volen fer amos dels carrers que són de tots.

Cert que la globalització ha engendrat un monstre neoliberal que està devorant el propi sistema capitalista que la va propiciar. La destrucció sistemàtica de tots els controls ha deixat els estats inermes davant els anomenats mercats. Uns ens que mancats de rostre i de consciència, roseguen fins el moll de l’ós dels ciutadans, que no troben protecció en els estats que els hi haurien de donar a canvi dels seus impostos. Hi ha raons més que suficients per estar profundament indignat per l’escandalosa manca de resposta del sistema davant una crisi provocada per quatre aprofitats.

També em sembla absolutament imprescindible castigar a una classe política que sovint sembla viure en una mena de llim, aliena al bàtec de la ciutadania. Un clar exemple n’és la sobre actuació del Conseller Puig davant els fets provocats per una minoria violenta. Parlar de Kale Borroka per l’actuació d’un grapat de pollosos no pot per menys que provocar hilaritat.

Una cortina de fum per tapar la seva absoluta incapacitat per assolir la feina que te assignada. La veritat és que va fer el ridícul carregant a deshora un dia i deixant fer el següent, just a l’inrevés del que tocava. Va estomacar els no violents i va permetre que els asocials campessin al seu aire. Crec que davant aquestes credencials faria be el President Mas enviant-lo a casa per incompetent i demagog.

Dit això però, em sembla un greu error caure en mans dels qui no busquen altra cosa que la destrucció del sistema sense proposar-ne cap altra a canvi. La sortida de l’atzucac és precisament una altra manera de fer política per tal de reformar el sistema existent; o si cal bastir-ne un de nou, però des de l’ordre democràtic. L’antipolítica no porta enlloc i em sembla evident que, avui per avui, l’alternativa seria el caos.

Els esdeveniments d’aquests dies m’han fet recordar que ara deu fer un parell d’anys vaig tenir el plaer d’escoltar Bru Rovira al Teatre Mundial, a la Bisbal. Era un acte de presentació del llibre “Africas; cosas que pasan no tan lejos”, un recull dels reportatges que el magnífic reporter havia anat realitzant per terres africanes. La línia argumental de la seva intervenció venia a ser que la gran paràlisi que pateix el continent africà és deguda a la falta d’ordre i absència absoluta de regles de joc. Per fortuna per nosaltres, vivim al primer món i ens faria feredat posar les nostres cuites al cantó de les dels pobres africans…encara que tal vegada sembla que alguns ens hi agradaria que foren magnituds comparables.

Sempre he cregut que en democràcia la manca de respecte a la legalitat és la pitjor de les corrupcions imaginables. Negar la necessitat d’una autoritat que la faci complir és desconèixer la pròpia condició de l’espècie. Diguin el que diguin el profetes de l’acràcia, sense ordre no hi ha llibertat possible, i la tràgica història recent del nostre propi país ens ho demostra ben a les clares.

Els indignats han de rectificar, com ho ha fet amb gran honorabilitat l’Arcadi Oliveres. Tornar al camí de del diàleg i la no-violència. La frase “La calle es mia” no l’han inventada els brètols. Ja la va pronunciar el president d’honor del PP, el sinistre Fraga Iribarne quan era ministre franquista de la policia, i poc abans de provocar una massacre a Vitòria.

El carrer és de la majoria dels ciutadans i només serà dels indignats si aconsegueixen una sòlida majoria que els legitimi. I per això cal fer política. I treballar dia a dia per canviar el sistema, com ho fan pacífica i ordenadament milers de ciutadans que a la seva vegada han estat escollits democràticament per uns quants milions de persones. Son la immensa majoria de la població, senyors indignats. No ho oblidessin pas!

No Comments »

No comments yet.

RSS feed for comments on this post. TrackBack URI

Leave a comment

You must be logged in to post a comment.

Powered by WordPress | Tema de Roy Tanck