De banyes i de banyuts

manelmagrinya | General | Saturday 31 July 2010

Més enllà de cap reivindicació identitària, la decisió del Parlament de Catalunya de prohibir a partir del 2012 el bàrbar espectacle de les curses de braus al nostre país ha estat una magnífica notícia per a molta gent.

Personalment, i a desgrat dels disgustos que m’acostuma a donar la classe política, avui em sento orgullós de pertànyer a una nació que té el valor de dir prou a la diversió a costa del patiment dels éssers inferiors. Feia ja molts anys que milers d’amants dels animals, sospiravem per la fi d’aquesta macabra pràctica, per a més inri anomenada per alguns “fiesta nacional”.

Confesso a més, que la decisió del Parlament català m’allibera de la vergonya que fins ara sentia quan al llarg dels meus viatges pel món, molts dels meus contertulians em preguntàvem com era possible que en un país aparentment tan civilitzat com el que jo els hi dibuixava, es permetés aquesta atrocitat.

La meva cordial felicitació doncs i el més profund agraïment als grups polítics que han tingut el valor d’acabar amb aquesta salvatjada. Al mateix temps, i com no pot ser d’altra manera, haig de mostrar la més profunda repulsa als partits, que temorencs de les repercussions d’aquest noble gest podrien tenir entre els més carpetovetònics dels seus votants, han amagat el cap sota l’ala.

De la mateixa manera rebutjo amb fàstic l’actitud d’alguns coneguts saltataulells que ja ens tenen massa acostumats a les seves bajanades pseudo-intel·lectuals, i que s’han permès fins i tot justificar l’injustificable en nom de la llibertat.

Els hi tindria que caure la cara de vergonya a tots plegats, i en particular als polítics que han caigut en aquest tacticisme vergonyant, i s’han fet mereixedors d’un càstig exemplar per part de la ciutadania la propera vegada que demanin el vot.

Des del seu mateix origen, totes les espècies del planeta s’han alimentat dels més dèbils. Agradarà o no, però necessitem matar animals per tal d’alimentar-nos. Igual que utilitzar-ne com a conills d’índies per experiments científics a fi de guarir-nos d’infermetats, i també recórrer a la cacera per restablir l’equilibri natural en un món cada cop més humanitzat i en el que moltes espècies s’han quedat sense depredadors naturals.

Però el que sempre s’ha d’evitar és el patiment innecessari, i en cap cas em sembla de rebut convertir la seva mort en espectacle doncs seguint per aquest camí encara hi hauria que pagaria entrada a l’escorxador per gaudir de la mort de les bèsties en directe.

Qualsevol esperit mínimament sensible s’hi hauria de sentir violentament sacsejat per pràctiques tan barroeres.

Dit això però, cal ser més valents i anar a l’arrel del problema. El tema no s’esgota ni de bon tros amb la prohibició de les curses de braus, tot i que representa un gran pas endavant. Al meu parer ara toca ser del tot coherent, i siguin quins siguin els costos electorals que comporti, anar directament a la prohibició de tota mena d’espectacle on el públic gaudeixi del patiment d’un animal, ja siguin correbous, bous a la mar o embolats, baralles de galls, o qualsevol esdeveniment en el que es torturi un animal per a satisfacció d’un grapat d’eixerebrats.

I és que com molt sagaçment apunta l’admirat Eudald Carbonell en el seu llibre “Encara no som humans” ens queda molt de camí per estar a l’alçada de la nostra tan proclamada superioritat sobre les altres espècies, dites inferiors.

Manel Magrinyà al TOTBISBAL, 30/07/2010

No Comments »

No comments yet.

RSS feed for comments on this post. TrackBack URI

Leave a comment

You must be logged in to post a comment.

Powered by WordPress | Tema de Roy Tanck