Machiavelo

manelmagrinya | General | Friday 27 February 2009

“Los hombres frecuentemente se comportan como las aves de rapiña. Es tan voraz su deseo de atrapar a la presa, que no se dan cuenta de que otra ave mayor está encima de ellos para matarlos”

Del llibre de les absències

manelmagrinya | Els divendres poètics | Friday 27 February 2009

Tu ja no hi ets i floriran les roses,

maduraran els blats i el vent tal volta

desvetllarà secretes melodies;

tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre

entre el record de tu, que m’acompanyes,

i aquell esforç, que prou que coneixes,

de persistir quan res no ens és propici.

Des d’aquests mots molt tendrament et penso

mentre la tarda suaument declina.

Tots els colors proclamen vida nova

i jo la visc, i en tu se’m representa

sorprenentment vibrant i harmoniosa.

No tornaràs mai més, però perdures

en les coses i en mi de tal manera

que em costa imaginar-te  absent per sempre.

Miquel Martí i Pol

COM UN OCELL A LES MANS

manelmagrinya | Els divendres poètics | Friday 20 February 2009

 Com un ocell a les mans d’un infant,

tan insegura

com un ocell de niu a les mans d’un infant,

la meva veu a les vostres mans.

Insistiu a voler posseir la bellesa

i heu perdut el tacte de les coses delicades.

 

Les vostres mans són dures com un rostoll

i teniu dits desiguals i gruixuts;

debades l’aigua de la meva veu

hi cau com una pluja.

 

Transmesa constantment,

tothora renovada,

la bellesa és el vostre patrimoni,

però vosaltres estimeu

absurdament el risc

o la peresa, trista i rutinària,

d’una llar de cartó.

 

Puc predicar-vos amb les vostres mateixes paraules:

fugiu del cristianisme de les coses,

paganitzeu de nou tots els afectes,

car per assolir la bellesa

us heu de despullar de prejudicis

i viure amb els ulls ben oberts

i amb els sentits tensos com un crit.

 

Llavors recobrareu el tacte de les coses lleus

i les vostres mans seran de vent i de llum.

 

Miquel Martí i Pol

LAS ESTACIONES

manelmagrinya | Els divendres poètics | Friday 13 February 2009


No temas: la constelación

diurna de las mimosas,

el mosaico bizantino

de un ramo de fresias,

el incendio dulzón

de la parra y las rosas caídas

sobre el mármol de la nieve,

defienden nuestro amor,

escrito en la huella del tiempo,

de la niebla donde no somos uno.

 

JOSE CARLOS LLOP (Mallorca)

Magnolier a Hammersmith

manelmagrinya | Els divendres poètics | Friday 13 February 2009


Què importa que aquí tot siguin parets esfondrades,

llaunes, taulons vells, signes i cendres d’una pols efímera?

Tot aquell que hi passa només veu aquest magnolier magnífic

que embetuma l’aire blavenc d’un carrer sense sortida:

rebel entre runes, dreçat amb l’orgull altiu del jovençà.

Banyem-nos aquí, en aquesta fragància ufana que reneix

lànguida i impertorbable, enmig del paisatge derelicte.

Submergim-nos en aquesta esplendor que ens crida

com fumerol de primavera serpentejant, lent i dens,

en el cel humit, rogenc pel capvespre.

Solacem-nos sota aquest esclat solitari del carrer,

sota l’abril esponerós que hi floreix, blanc, sobtat, tímid

-xifra mateixa de la imatge tenaç i bellíssima de la vida

 

 Francesc Parcerisas  (Begues Barcelona 1944)

 

Recuerda

manelmagrinya | Els divendres poètics | Friday 13 February 2009

 Reacuérdame cuando me haya ido

Ido lejos a la tierra silenciosa;

Cuando no puedas ya coger mi mano,

Ni yo pueda girarme  a medias, y sin embargo quedarme

 

Recuérdame cuando nunca más día a día

Me cuentes de nuestro futuro planeado;

Simplemente, recuérdame; entiendes

Que será tarde entonces para aconsejar o para rezar

 

Sin embargo, si me olvidas un tiempo

Y luego recuerdas de nuevo no te pese;

Más si la oscuridad y corrupción dejan

Un vestigio de los pensamientos que tuve,

Es mucho mejor que olvides y sonrías

A que recuerdes y estés triste.

 

Cristina Georgina Rossetti

“La hiperbólica fineza” por Eulàlia Lledó

manelmagrinya | Els divendres poètics | Friday 13 February 2009

En perseguirme, Mundo, ¿qué interesas?

¿En qué te ofendo, cuando sólo intento

poner bellezas en mi entendimiento

y no mi entendimiento en las bellezas?

Yo no estimo tesoros ni riquezas;

y así, siempre me causa más contento

poner riquezas en mi pensamiento

que no mi pensamiento en las riquezas.

Y no estimo hermosura que, vencida,

es despojo civil de las edades,

ni riqueza me agrada fementida,

teniendo por mejor, en mis verdades,

consumir vanidades de la vida

que consumir la vida en vanidades.

 

Sor Juana Inés de la Cruz (siglo XVII)

Actual

manelmagrinya | General | Friday 13 February 2009

Si em deus una lliura tens un problema, però si me’n deus un milió, el problema és meu.

John Maynard Keynes

Powered by WordPress | Tema de Roy Tanck