Dins L’arrel de l’aigua

manelmagrinya | Els divendres poètics | Friday 19 September 2008

Desenes de miratges,
cercles i més cercles,
aigua que gira vertiginosa,
sempre engolida.

Al mig, la força
d’una mirada que juga
amb la dolçor de la pell
i busca l’arrel
fonda de l’aigua.

El que tinc és
un llapis a la mà
un paper estès davant meu,
i el desig d’escriure
noms plens de tendresa.

El color és el blau:
blau fosc de la tarda, atzur
del mar a migdia, blau
-blau cel del cel- i el blau
cendrós de l’oblit.

Jo no ho voldria
i busco
el roig de la sang
pell endins.

Montserrat Abelló (Tarragona, 1918).

Ja tenim equip!

manelmagrinya | Comentaris bisbalencs | Tuesday 9 September 2008

Com ens passa a tots els culés a començament de temporada per poc que hagi un parell de cares noves a l’equip, la perspectiva d’un govern estable a la Bisbal ha generat noves il·lusions que la majoria desitjaria que es fessin realitat a final de temporada. En aquest cas, d’aquí a tres anys.

I es que amb independència de quin sigui el tarannà polític o per on vagin les simpaties personals de cadascú, el pacte de govern assolit enguany entre Esquerra i CiU és una molt bona notícia per la vila.

Les provisionalitats solen ser nefastes quan es prolonguen en excés, i el municipi no es podia permetre per més temps aquesta mena d’espasa de Damocles que planava permanentment per damunt del cap de l’alcalde Sais. És a ell doncs a qui cal felicitar en primer lloc, ja que era qui personalment es jugava més en l’envit, i després de treballar-s’ho amb força habilitat i perseverança se n’ha sortit dignament.

Serà també el seu moment de la veritat, ja que ara que té l’estabilitat que demanava és quan tindrà ocasió de demostrar que la velocitat de creuer que propugna pel seu canvi és realment possible sense tenir que vendre’s tots els mobles de l’Ajuntament.

En segon terme cal donar l’enhorabona a la gent de CiU per la alta rendibilitat extreta als seus dos regidors, encara que en contrapartida, el risc de prendre mal és força evident. Han passat a fer seu l’actual estat de comptes de l’Ajuntament i responsabilitzar-se del fort endeutament que s’endevina. També hauran d’enfrontar una política de personal que al menys fins ara no compartien, un repte sens dubte complicat i digne d’un escrupolós seguiment.

El Sr. Dilmé ha estat el veritable artífex del pacte, i n’ha obtingut també una sucosa contrapartida personal. Amb responsabilitats de gestió directa per primer cop i susceptibles de força lluïment, se li presenta una magnífica oportunitat per demostrar que la seva capacitat per governar està al mateix nivell que l’habilitat per moure’s entre bambolines, demostrada durant tot el procés de negociació amb uns i altres.

La tercera peça bàsica d’aquest equip ha de ser sens dubte la continuïtat en la tasca que esta duent a terme el fins ara tinent d’alcalde Àngel Planas, des del meu punt de vista la més eficaçment visible de la gestió d’Esquerra al front de l’Ajuntament.

Temps hi haurà per analitzar la feina del nou equip de govern, que tindrà en la cohesió interna el seu principal cavall de batalla. Tornant a la comparança esportiva, tothom sap que el principal enemic dels projectes del Barça ha estat tradicionalment el desig de protagonisme dels seus directius, i penso que aquest també podria ser el gran risc dels signants del pacte.

De moment de manca d’ambició no se’ls pot pas acusar. Les 68 propostes de l’acord programàtic que han fet públiques em semblen molt ambicioses, i caldrà veure quantes se’n fan realitat ja que a efectes pràctics compten tan sols amb dos anys. El tercer serà el darrer abans de les properes eleccions i poca feina faran.

Com malauradament ensenya l’experiència, cal témer que al tractar-se d’un pacte entre dos formacions diferents, quan s’acosti la data de les properes eleccions, totes dues estaran més ocupades en posar-se medalles i donar-li la culpa a l’altra pel que no hagi anat bé, que en seguir treballant plegades pel be de la ciutat. Però això és inevitable, i haguera estat el mateix amb la gent del PSC-PM, com a protagonistes.

Arribats a aquest punt, cal també fer esment del alt grau de maduresa i responsabilitat demostrat pel primer grup de la oposició, tant durant el procés de negociació, com un cop se n’ha conegut el desenllaç. L’oposició també és Ajuntament, i si es confirma en la seva futura forma d’exercir-la, el tarannà tranquil i assossegat que mostra el darrer comunicat de premsa, és una altra bona notícia per la ciutat. La fermesa i el rigor en l’exercici de la seva necessària tasca opositora, no tenen per que estar renyides amb les bones maneres i el respecte a l’adversari.

Per acabar doncs aquest article amb termes futbolístics com l’he començat, la Bisbal compta amb un bon equip titular per enfrontar el futur amb garanties d’èxits, i també amb un equip reserva, la actual oposició, amb la suficient categoria com per suplir dignament algun o a tots els titulars, si les circumstàncies del joc així ho aconsellaren.

Hi ha vida més enllà de la variant

manelmagrinya | Comentaris bisbalencs | Tuesday 2 September 2008

1.jpgAcabades les vacances, tots els problemes fins aquests moments adormits afloren de sobte amb renovada virulència, i com era de témer la mal anomenada variant de la Bisbal o autovia- anella de les Gavarres, se situa en el centre del debat a casa nostra. Ja es comencen a detectar excessos verbals, que irrompen amb la pretensió de dividir a la ciutadania en dos fraccions irreconciliables, i sembla talment com si fora obligatori tenir que prendre partit per una o altra opció de traçat.

2.jpgEn un país de tendències caïnites tan arrelades com és el nostre, no sempre resulta fàcil mantenir la independència de criteri sense incórrer en el risc seriós de prendre mal. Però tot i ser-ne perfectament conscient, des d’ara mateix em manifesto absolutament contrari a tenir que escollir obligatòriament entre dos mals.

3.jpgEm refermo en que no voldria cap autovia, ni pel nord ni pel sud, però si no hi ha més remei, que la facin per on perjudiqui menys el territori i no hipotequi el futur per la Bisbal. Les persones passem d’una revolada, però el territori queda, i es aquest el que condicionarà la vida dels que vindran darrera nostre.

4.jpgLa col·locació de dos pancartes en contra de la opció nord al carrer més transitat de la vila, ha molestat a un bon grapat de ciutadans partidaris de l’altra opció en joc, una irritació per cert, que jo no comparteixo.

Crec que tothom te dret a pronunciar-se de la manera que ho cregui més oportuna sense sortir-se’n de la normativa, i si demà passat els partidaris de les altres opcions de traçat, – o de cap com jo mateix -, pengen pancartes a favor dels seus criteris , estaran en tot els seu dret. Al cap i a la fi, això no farà rés més que posar en evidencia que els ciutadans de la Bisbal estem profundament dividits en aquest tema, malgrat l’aparent majoria política a favor de l’autovia i de que aquesta passi pel sud de la població.

5.jpgTinc força amics, coneguts i saludats entre els partidaris dels traçats en disputa, i sospito que a molts els agradaria que em definís públicament a favor de la seva opció preferida, però lamento profundament no poder donar-li’n satisfacció.

Qui hagi tingut la santa paciència de llegir el que he escrit en aquest mitjà sobre el tema, sabrà que el que sempre m’he preguntat – i encara m’ho qüestiono avui –, si tota la destrossa que comportarà la construcció d’aquesta obra faraònica és realment necessària. Però mai tampoc m’he definit sobre la idoneïtat de cap traçat, per la senzilla raó de que no ho tenia, ni ho tinc a hores d’ara, gens clar.

7.jpgEntre moltes altres consideracions que podria fer al respecte, em limitaré a citar solament les més subjectives. Visc a Sant Pol de la Bisbal, i si finalment s’escull qualsevol dels dos traçats pel sud, tindré l’autovia massa a prop pel meu gust. Soc dels que fujo del ciment com gat escaldat, i em fa feredat que foradin les Gavarres. Em fa molta por també que la famosa anella converteixi el massís en una mena de reserva índia envoltada de vies ràpides.

6.jpgPerò dit això, tota obra pública comporta sempre que hi hagi algú al que li toca el rebre, i si finalment aquesta autovia va endavant, per algun lloc ha de passar. A l’altra banda també hi ha gent amb les mateixes preocupacions que la meva, i de la mateixa manera que no voldria que em toquessin les Gavarres crec que seria un terrible error històric destrossar la meravellosa plana empordanesa que s’estén sota Castell d’Empordà. És aquest un paisatge de somni que al meu entendre constitueix una de les joies de la corona bisbalenca i un dels seus eixos de futur, si pensem seriosament que el turisme de qualitat pot ser una alternativa a una industria cada cop més obsoleta.

9.jpgArguments com els que acabo d’exposar han vist la llum en nombrosos mitjans, i la realitat pura i dura és que la immensa majoria dels partits polítics de la població vol que es faci l’autovia, i que aquesta passi pel sud, en qualsevol de les seves dues opcions.

8.jpgSoc perfectament conscient doncs que estic en minoria, i que el meu és un clam en el desert d’un munt d’interessos i pressions que se m’escapen, però que vull pensar que hi veuen més clar que jo. Mal que ens pesi, el clavegueram també forma part del sistema polític menys imperfecte que es coneix, i la democràcia com tot a la vida també té els seus cantons obscurs.

En conseqüència, personalment em nego a prendre part activa en el joc. El meu és un vot en blanc, radicalment crític certament, però un vot en definitiva, amb tot el que això representa d’acceptació del sistema, i del marc legal que consagra els partits com el seu mecanisme bàsic de representació. Per tant, i encara que no m’agradaria estar en la pell dels qui finalment hauran d’assolir la decisió, acato la que la majoria decideixi.

10.jpgAquesta és doncs la meva aportació al debat ciutadà que s’ha promogut, una contribució que tinc la intenció que sigui la darrera per part meva que veurà la llum sobre aquesta qüestió. Crec fermament que a hores d’ara, tothom que hagi volgut informar-se sobre el que envolta la mal anomenada variant de la Bisbal ho ha pogut fer abastament. Sense anar més lluny, en aquest mateix mitjà poden trobar, apart dels projectes, tot el que fins ara s’ha escrit sobre aquest tema.

111.jpgA partir d’aquí, m’agradaria que hi hagués la màxima participació en un tema que ens és tan vital, però sempre amb la màxima tranquil·litat i respecte per a tothom, sense innecessàries estridències que no aconsegueixen altre cosa que donar via lliure a les baixes passions.

Un cop esgotat el període d’al·legacions qui té que decidir que ho faci, i la resta posem-nos a treballar honestament per minimitzar-ne els efectes, i ajudar als que rebin a passar el tràngol el menys malament possible.

Powered by WordPress | Tema de Roy Tanck