L’hora de la veritat

manelmagrinya | Comentaris bisbalencs | Monday 11 August 2008

Sinopsi: Consideracions prèvies al debat sobre la mal anomenada variant de la Bisbal.

Per fi tenim damunt la taula les tres possibles opcions de traçat de l’autovia Forallac – La Pera, aquesta obra gegantina i per a molts no estrictament necessària, que condicionarà el futur immediat de les poblacions afectades pel seu traçat, i tocarà de pas unes quantes butxaques.

“Ni pel nord ni pel sud” m’atreveixo a dir que seria l’opció preferida per la majoria de bisbalencs i bisbalenques amb una certa sensibilitat ambiental. Però aquest cop no s’albira a l’horitzó cap possibilitat de que algú es pugui treure un nou conill del barret, com va passar fa gairebé quinze anys, i em sembla evident que podem donar per morta tota possibilitat de paralització de la obra.

Per tant, i mal que ens pesi la destrossa de territori que comporta qualsevol de les tres opcions, molt em temo que hi estem irremissiblement abocats. A més, ben aviat haurem d’assistir a un agre debat entre partidaris i detractors de una o altre opció, una controvèrsia no exempta d’una forta vehemència, si considerem el gran nombre d’interessos de tota mena que s’hi barregen.

Els plantejaments ecologistes i els dels defensors de la natura, tensions polítiques entre les diferents localitats, interessos econòmics, turístics i empresarials, i l’afectació de unitats agrícoles i ramaderes, així com de segones residències de poderoses i influents famílies, entre d’altres ingredients, es barregen en un “totum revolutum” que fa gairebé impossible que els arguments de uns i altres restin del tot incontaminats.

Davant del panorama que ens espera les properes setmanes, i tenint en compte que sembla inevitable que uns i altres es llencin pel cap arguments de tota mena, cal que aquells als que no mou altre interès que el que sigui millor pel futur de la nostra ciutat, sàpiguen extreure el gra dels arguments sòlids, de la palla de la demagògia interessada.

Tothom té dret a la custodia dels seus interessos, faltaria més! i és absolutament legítim que per exemple, uns defensin aferrissadament el traçat que els hi permetrà – segons ells- vendre més càntirs, altres el que allunyarà la fressa del seu establiment turístic, o el que no vol que l’autovia passi prop de la seva propietat. Són tots ells arguments respectables, però que obeeixen a interessos estrictament particulars, i no es de rebut intentar disfressar-los com si fossin d’interès general.

Per aquesta raó, em sembla igualment legítim que se sàpiga quins són els rèdits que cadascú espera obtenir del bon fi de la seva actuació, doncs és indubtable que els arguments en defensa d’interessos particulars o de clan, poden estar seriosament condicionats en la seva objectivitat, i algú pot estar temptat d’intentar amagar l’ou a la ciutadania fent passar el bou de l’interès general per la bèstia grossa dels interessos particulars.

Per això cal que hi hagi joc net, i la màxima transparència per tal de conèixer, per exemple els noms de les persones o entitats que hi ha darrere de cada plataforma, i d’on prové el seu finançament. I que quan es signen articles per la premsa, a més dels arguments defensats, es tingui també la dignitat d’esmentar la seva condició d’afectat per algun dels traçats, si aquest és el cas.

I si hi ha algun partit polític que canvia el seus plantejaments per defensar una opció diferent a la que tradicionalment ha recolzat, se li ha d’exigir una detallada explicació del perquè de la seva nova proposta.

La ciutadania te que poder, davant de qualsevol posicionament públic en un o altre sentit, esbrinar quins interessos hi ha al darrera. En resumides comptes, qui és qui? i qui té què, i on?.

Tampoc estaria de més que davant determinades campanyes de tota mena, recordéssim el nostre inefable Josep Pla, que enfront de qualsevol moviment fora del corrent, sempre es preguntava, i això qui ho paga…?

Powered by WordPress | Tema de Roy Tanck