BUFANT NUVOLS

Ara fa una mica més d’un any que l’ajuntament de Bisbal ha canviat de color polític, i és temps per tant de fer-ne els primers balanços, no solament per part dels partits polítics ans també des dels rengles de la societat civil.

Hi ha una teoria política que afirma que les eleccions no les acostuma a guanyar l’oposició, sinó que normalment les perden el governs.

Ramon Romaguera va perdre l’alcaldia després de tres mandats consecutius. L’eficàcia demostrada no va ser suficient per mobilitzar la ciutadania. Potser una certa relaxació de la “micropolítica” -aquella que més directament perceben els bisbalencs- i la manca d’una comunicació fluida amb ells, van fer que malgrat que la seva va ser la llista més votada, no aconseguís tornar a ser alcalde.

Els partits polítics a l’oposició van saber jugar les seves cartes, i malgrat ser molt diferents entre ells, van ampliar el seu electorat natural aglutinant sota la bandera del “canvi” a tots els malcontents amb l’exalcalde.

El primer objectiu, – i l’únic que realment els unia-, era desnonar-lo de la alcaldia. Aquest era realment el canvi per a tots ells. Gràcies al pacte CiU i Esquerra, el mateix dia de la constitució del nou ajuntament ja van assolir la seva fita principal.

Però el problema va sorgir a partir del mateix moment en que van haver de passar del “no a Romaguera”, a governar. I aquí va començar el calvari, sobretot pel nou alcalde.

El pacte amb CiU va fer figa ben aviat, en part per errors propis de’n Lluís Sais que ell mateix ha reconegut amb una sinceritat que l’honora. Però també CiU va tenir la seva part de responsabilitat, en no haver contrastat prou un cap de llista posat de pressa i corrents, i que va tenir que plegar arrel de l’afer.

Un altra problema greu el va representar el fet que l’anterior alcalde comandava un equip format per professionals força qualificats en diferents disciplines, i no li afectava en excés que l’ajuntament no disposés de suficients funcionaris d’alt nivell. Durant els seu mandat, comptava a més amb la garantia de les sempre reconfortants presències d’un Secretari, encara que accidental, i una Interventora d’habilitació nacional, a l’hora d’esmenar possibles errades.

Lluís Sais es va trobat aviat sense Secretari, i no tenia cap jurista qualificat dins la plantilla municipal, ni regidor del propi grup que pogués assessorar-lo en aquest camp. Això representava certament un greu llast per a l’acció de govern, i explica, que no justifica, alguna relliscada procedimental.

Va trobar l’ajuntament sanejat, però regularitzar salaris i contractar nous funcionaris costa molts diners, i els grans projectes també requereixen disposar d’importants recursos financers. Els ingressos són els que són, i la crisi fa estralls també en el terreny de la recaptació municipal.

Pretendre justificar errades només per una suposada crítica destructiva de l’oposició no sembla un argument massa consistent per ell mateix. Moltes d’aquestes han estat produïdes per la pròpia inexperiència i la del seu equip, i l’oposició s’ha limitat a posar-les de relleu, com per altra banda és la seva obligació.

Pretendre resoldre a corre-cuita i d’una tacada, mancances de dècades, sense conèixer a fons els particulars principis que regeixen l’administració, va ser un exercici arriscat en extrem. La constatació de la dura realitat ha caigut doncs com una llosa damunt del nou equip de govern que necessita que la ciutadania percebi el canvi per tal de guanyar credibilitat.

En definitiva no es pot dir que el Sr. Sais hagi tingut un camí de roses, ni gaire sort durant aquesta primera fase del seu mandat, ja que a més, una inoportuna hernia discal li’n va limitar la disponibilitat física durant un bon grapat de dies.

De tota manera cal dir que superada aquesta fase de nervis i algun episodi desgraciat, com l’atac personal i professional a un regidor de l’oposició, Lluís Sais s’ha mostrat en les seves compareixences públiques com un polític dialogant, i ha anat centrant el seu discurs amb força respecte a l’adversari polític, reconeixent errors propis i alguna de les virtuts del seu antecessor en el càrrec.

Il·lusió i ganes no els hi han mancat al nou

Mentrestant la federació bisbalenca de CiU ha manifestat públicament els seu desig de tornar a governar, sense especificar amb qui ho vol fer. És públic i notori que a CiU hi ha dubtes, i alguna iniciativa mediàtica aparentment sorgida de sectors que tradicionalment li són propers, sembla haver endegat una enquesta permanent per saber que opinen els simpatitzants de la federació sobre un futur pacte, i amb qui volen que es faci.

A la vista d’aquest panorama, i per tal d’acontentar a CiU, Esquerra no ha dubtar en sacrificar i enviar al llimbs dels justos a l’únic regidor d’Iniciativa, que també volia governar però no sumava prou ni amb uns ni amb els altres. Al Sr. Teixidor li ha tocat fer el trist paper de la núvia abandonada als peus de l’altar.

Així doncs, amb la crisis econòmica que ja colpeja a gairebé tothom i la futura variant de fons, -sens dubte el tema estrella dels propers mesos a la Bisbal-, unionistes i convergents s’hauran de mullar aviat en una decisió que pot condicionar força el seu futur electoral a casa nostra.

Si escolten els cants de sirena republicans, passaran a compartir la responsabilitat d’una gestió econòmica i de personal de l’ajuntament, i un fort endeutament del que fins ara han discrepat, i molt. Si en canvi agermanen seny i butxaca en detriment del cor, i afavoreixen el retorn del model de “gestió Romaguera” a l’ajuntament, el terratrèmol polític, i algun que altra tip de riure, poden ser considerables.

Per tant, vagin per on vagin els trets, tot apunta a que ens espera una tardor força moguda, amb molts de galls al galliner, i en la que un cop més, la política tornarà a fer estranys companys de llit. equip de govern. Convulsions apart, de l’etapa que analitzem jo destacaria la bona gestió de projectes acabats en la legislatura anterior com el Mundial, i força desenvolupats com el Terracota Museu. Dels nous, la millora en la recaptació executiva per sancions, una bona política informativa, i noves iniciatives que afecten a les àrees de Desenvolupament Local, l’Oficina de Turisme, i Medi Ambient.

Però el canvi ha estat sobretot de model de gestió. S’ha passat d’una política pressupostària sorda, callada i molt prudent -massa segons els seus detractors-, a una gestió radicalment distinta, més d’aparador i fins i tot agosarada -també segons l’oposició-.

L’alcalde Sais demana temps perquè es pugui visualitzar el canvi, però els ambiciosos projectes endegats, i els que s’anuncien -Biblioteca Comarcal, Centre Cívic, Nou Geriàtric-, sonen una mica a música celestial en el context de la gravíssima crisis econòmica que ja tenim al damunt i dels problemes casolans que se’n derivaran aviat.

Les gran preguntes són si les finances municipals poden suportar aquesta pressió, i si hi haurà paciència suficient entre la resta de partits per deixar-lo arribar al final del mandat per tal de veure si efectivament s’acompleixen les promeses fetes. Cal recordar que Esquerra governa en minoria, i en qualsevol moment un canvi d’aliances els pot desallotjar del govern municipal.

Mentrestant la federació bisbalenca de CiU ha manifestat públicament els seu desig de tornar a governar, sense especificar amb qui ho vol fer. És públic i notori que a CiU hi ha dubtes, i alguna iniciativa mediàtica aparentment sorgida de sectors que tradicionalment li són propers, sembla haver endegat una enquesta permanent per saber que opinen els simpatitzants de la federació sobre un futur pacte, i amb qui volen que es faci.

A la vista d’aquest panorama, i per tal d’acontentar a CiU, Esquerra no ha dubtar en sacrificar i enviar al llimbs dels justos a l’únic regidor d’Iniciativa, que també volia governar però no sumava prou ni amb uns ni amb els altres, i al que li ha tocat fer el paper de la núvia abandonada als peus de l’altar.

Així doncs, amb la crisis econòmica que ja colpeja a gairebé tothom i la futura variant de fons, -sens dubte el tema estrella dels propers mesos a la Bisbal-, unionistes i convergents s’hauran de mullar aviat en una decisió que pot condicionar força el seu futur electoral a casa nostra.

Si escolten els cants de sirena republicans, passaran a compartir la responsabilitat d’una gestió econòmica i de personal de l’ajuntament, i un fort endeutament del que fins ara han discrepat, i molt. Si en canvi agermanen seny i butxaca en detriment del cor, i afavoreixen el retorn del model de “gestió Romaguera” a l’ajuntament, el terratrèmol polític, i algun que altra tip de riure, poden ser considerables.

Per tant, vagin per on vagin els trets, tot apunta a que ens espera una tardor força moguda, amb molts de galls al galliner, i en la que sens dubte la política tornarà, un cop més, a fer estranys companys de llit.