Extinciones:

manelmagrinya | Els divendres poètics | Thursday 26 June 2008

No sólo las ballenas

los delfines los osos

los elefantes los mandriles

la foca fraile el bontebok

los bosques la amazonia

corren peligro de extinguirse

 

también enfrentan ese riesgo

las promesas / los himnos

la palabra de honor / la carta magna

los jubilados / los sin techo

los juramentos mano en biblia

la ética primaria / la autocrítica

los escrúpulos simples

el rechazo al soborno

la cándida vergüenza de haber sido

y el tímido dolor de ya no ser

 

habría por lo tanto que tapar

con buena voluntad y con premura

el agujero cada vez más grande

en la capa de ozono / y además

el infame boquete en la conciencia

de los decididores / así sea

 

Mario Benedetti

La dona del Cèsar

manelmagrinya | Comentaris bisbalencs | Thursday 26 June 2008


Hi ha molt moviment a la Bisbal dins l’àmbit jurídic vinculat a la política, i això gairebé mai acostuma a ser una bona notícia.

La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que ha fallat en contra de l’Ajuntament per una actuació jurídica produïda durant l’anterior etapa de Ramon Romaguera, ve a enterbolir la imatge de la seva gestió urbanística, que era un dels vaixells insígnia de l’anterior alcalde.

A més, la informació de l’afer ha recordat l’existència d’un altre possible plet contenciós administratiu contra l’Ajuntament, i que en aquest cas si que obeeix a una actuació de l’actual equip de govern a propòsit de l’adjudicació de les obres del Terracota Museu.

Per últim, encara cueja la polèmica contractació del nou funcionari designat gairebé a dit per fer les funcions de secretari interí de l’Ajuntament.

Es tracta de la coincidència en el temps de situacions diferents i no equiparables, però amb elements en comú, doncs d’una o altra manera tenen a veure amb la seguretat jurídica.

Dins l’àmbit de les relacions entre el ciutadà i el seu ajuntament, aquest té com a primera obligació la de garantir que els drets de tothom seran salvaguardats amb la màxima imparcialitat i independència.

Es tracta de limitar la discrecionalitat política, a la que cal oposar sempre la puresa del procediment administratiu, reforçant els mecanismes de protecció del ciutadà individual contra els excessos del poder.

A falta d’un anàlisi detallat de la sentència en el cas del polígon A1 de l’Aigüeta, i a l’espera de més informació pel que fa a les obres del Terracota Museu, m’estendré una mica en el comentari sobre el nou secretari interí de l’Ajuntament i la seva contractació.

El Secretari és el principal garant de la puresa del procediment administratiu, que al capdavall garanteix la igualtat del ciutadà davant l’administració en primera instància. És un càrrec que comporta l’exercici de la fe pública i l’assessorament legal preceptiu per tots els actes de l’Ajuntament, amb la obligació d’advertir-lo en cas de detectar possibles il·legalitats jurídiques.

Cal recordar que únicament pot exercir de manera permanent com a secretari, un funcionari de carrera amb habilitació estatal, i que només el pot anomenar la Generalitat. Quan la plaça d’un funcionari d’aquestes característiques està vacant, un ajuntament pot sol·licitar l’habilitació d’un treballador que ja disposi d’una determinada qualificació, nivell TAG se li diu dins l’argot administratiu, i aquesta ha de ser atorgada per la Direcció General de l’Administració Local.

A l’Ajuntament no hi havia cap treballador amb aquestes característiques, i els funcionaris interins de nivell TAG també els pot nomenar l’alcalde, però no de qualsevol manera. Normalment té que haver-hi un procediment selectiu i en són principis rectors, com tots els d’accés a un lloc de treball públic, entre d’altres la publicitat, transparència, imparcialitat i independència per tal de proveir-los.

Però l’equip de govern de l’Ajuntament de la Bisbal, per decret d’Alcaldia, va contractar a un funcionari interí sense concurs oposició ni procediment selectiu de cap mena. A continuació, i també per decret, proposà a la Generalitat l’habilitació com a Secretari interí d’aquest mateix funcionari.

Un procediment que des del meu modest punt de vista ha estat excessivament precipitat i força opac, i que no ha respectat criteris que com la publicitat, igualtat i mèrit, n’haurien de ser inherents.

La designació ha recaigut a més sobre la persona d’un jurista que ja havia elaborat informes per compte de l’equip de govern, contractat com a professional extern, i força immers dins el món de la política partidista, ja que estem parlant del cap de llista i primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de l’Escala per Esquerra Republicana .

La qual cosa de cap dels maneres vol dir, ni de lluny, que en qüestioni la seva capacitat professional, però si la idoneïtat personal i la independència política al estar fortament vinculat al mateix partit que governa en minoria a la Bisbal.

La polseguera està doncs més que justificada, també en aquest cas, si més no per raó de pura estètica política.

Davant de temes com els tres que ens han ocupat, semble lògic recordar als nostres representants polítics, govern i oposició cadascú des del lloc que l’hi pertoca, que tenen com a primera obligació la de vetllar per un respecte absolut a la llei, la independència de criteri i a les normes del procediment.

Es tracta d’intentar evitar actuacions que acabin per repercutir negativament en la butxaca del ciutadà, que és qui en definitiva acaba pagant els plats trencats de la gestió deficient de la cosa pública.

Cal doncs un toc d’atenció a uns i altres per tal que afinin els controls sense descuidar les formes, i perquè en definitiva, tinguin ben clar que amb les coses de menjar no s’hi juga.

“Memòries d’un cirurgià “

manelmagrinya | General | Friday 20 June 2008

El Dr. Broggi, es un eminent cirurgià, persona molt culta, enciclopedista  i un extraordinari ciutadà que, durant aquesta darrera centúria ha treballat quotidianament contra la malaltia i a favor de la pau al món, de tots i per a tots.

“Naturalment que tot això no vol dir que s’hagi de passar a una concepció unilateral del món, irracional i mitològica. La ciència experimental constitueix la mateixa aventura de l’home en la seva lluita incessant contra les dures inclemències i les adversitats que li deparen la naturalesa i el seu propi destí i ha de seguir essent la nostra guia, sempre que sigui conscient dels seus límits i servituds, per a què l’home pugui seguir laborant per a fer la realitat més perceptible i més comprensible i, per damunt de tot, per a ordenar-la en benefici de les necessitats i dels valors humans. Sense oblidar mai l’imprudent i perillós que resulta el fet de manipular i influir coses que la ciència ens dona a conèixer però que no comprenem i que, en molts punts, la comprensió humana no arriba a interpretar el sentit ni la essència de les coses observades.

Per altra part, l’aplicació dels coneixements depèn de la voluntat de l’home, i aquesta tant pot inclinar-se cap el bé, col·laborant amb el procés de la creació, com en el sentit del mal, convertint-se en el major instrument de la destrucció. De tal forma, que el futur de la civilització, de la humanitat i possiblement de la vida sobre la terra depèn de les aplicacions de la ciència i de la tècnica i per tant i en darrer terme, de la conducta de l’home.

El mateix esforç que s’ha posat en el coneixement del món que ens envolta,  hauríem de posar-lo en el coneixement de nosaltres mateixos, dominant els nostres vicis i passions i fer possible la convivència i un món millor.”

El Dr. Broggi es un Cirujano eminente, al que le tocó vivir en el frente  en la guerra civil como médico al cuidado de las Brigadas Internacionales. Es una persona muy culta y ejemplar, que ha dedicado su vida  a la lucha contra la enfermedad y en  favor de la paz. Es en definitiva, un gran ciudadano de nuestro tiempo.

La lectura, en catalán, de  este epilogo de una conferencia de 1996  no es difícil y, por ello, me atrevo a traducir, solo, los dos últimos párrafos

“Por otra parte, la aplicación de los conocimientos depende de la voluntad del hombre, la cual puede inclinarse hacia el bien, colaborando en el proceso de la creación, como en el sentido del mal, convirtiéndose en el mayor instrumento de destrucción. De tal forma que el futuro de la civilización, de la humanidad y posiblemente de la vida sobre la Tierra depende de las aplicaciones de la ciencia y de la técnica, y por lo tanto y en último término, de la conducta del hombre.

El mismo esfuerzo que se ha puesto en el conocimiento del mundo que nos envuelve, deberíamos de ponerlo en el conocimiento de nosotros mismos, dominando vicios y pasiones ,haciendo posible la convivencia y un mundo mejor”

Moises Broggi i Vallés

L’escorça i la mel – La corteza y la miel

manelmagrinya | Els divendres poètics | Friday 13 June 2008

                                                      A vegades,

 

                                             el dia

 

                                 el vent              la pluja

 

                        el mar                                la lluna

 

                     el foc                                       l’onada

 

                    el temps                                     la terra

 

                         el silenci                          la fusta

 

                               el desig               la flama

 

                                              la nit

 

                                     em transporten a tu.

 

 

( La corteza y la miel )

 

                                          (Caligrama inicial)

 

 

                                                A veces

 

 

                                                  el dia

 

                                  el viento                  la lluvia

 

                         el mar                                       la luna

 

                    el fuego                                               la ola

 

                        el tiempo                                    la tierra

 

                            el silencio                        la madera

 

                                    el deseo          la llama          

 

 

                                           me llevan a ti.

 

 

Jordi Carulla Ruiz

AFÁN

manelmagrinya | Els divendres poètics | Friday 6 June 2008

No, no me basta, no.

Ni ese azul en delirio

celeste sobre mí,

cúspide de lo azul.

Ni esa reiteración

cantante de la ola,

espumas afirmando,

síes, síes sin fin.

Ni tantos irisados

primeros de las nubes

- ópalo, blanco y rosa-,

tan cansadas de cielo

que duermen en las conchas.

No, no me bastan, no.

Colmo, tensión extrema,

suma de la belleza

el mundo, ya no más.

Y yo más.

Más azul que el azul

alto. Más afirmar

amor, querer, que el sí

y el sí y el sí.

La tarde, ya en el límite

de dar, de ser,

agota sus reservas:

gozos, colores, triunfos;

me descubre los fondos

de mares y de glorias,

se estira, vibra, tiembla,

no puede más.

Lo sé, se va a romper

si yo le grito esto

que ya le estoy gritando

irremisiblemente

a golpes:

Tú, ya no más; yo, más.”

Pedro Salinas

Powered by WordPress | Tema de Roy Tanck