Canciones del poblado y del exilio. Poesia en lengua gun
Agnès Agboton es originaria de Benin Àfrica del Golf de Guinea) Té un llibre que es el relat de la seva vida que es titula“Més enllà del mar de sorra“,ed. Rosa dels vents. Es també poeta amb un llenguatge sincer i directe i , curiosament ,ha escrit un llibre de cuina, i ensenya cuina.
Nunkuntohuélè dé to zèguè-zèguè dji
Non tron nunkikomé bonon djè avivimè.
Yénon konu boka só nogó kpodo sin aviviton
Yénon viavi to tchintchinmè nunkikoton
Bo énonpko tègbè tenmè
Kpèvi
Nan obuton
Nunkuntohuélè dé to zègu`4e-zèguè dji
Non tron nunkikomè bonon djè avivimè
Yénon tron avivimè bonódjè nunkikomè
Bo yénon hun yédé na obu
Nunkuntohuélè dé to zèguè-zèguè dji.
Vovuum yuyuu
Nunkiko pkodó avivi
Tus ojos en el columpio
Van de la sonrisa al llanto
Sonríen llenos de lágrimas
Lloran entre carcajadas
Y siempre queda un pequeño
Resquicio
Para el espanto
Tus ojos en el columpio
Van de sonrisa al llanto
Van del llanto a la sonrisa
Y se abren al espanto
Tus ojos en el columpio
Flores negras
Risa y llanto.
(traducción de la propia autora)
Agnès Agboton - Benin