Contra Romaguera vivien millor?

manelmagrinya | Comentaris bisbalencs | Divendres 15 Febrer 2008

De lluny estant i mitjançant el TotBisbal me n’assabento que pinten “bastos” a l’ajuntament, i que la cohesió de l’equip de govern ha durat menys que un caramel a la porta d’un col·legi. Anys d’estabilitat a casa nostra han donat pas a un “pollastre” polític considerable en el que de moment no queda gaire clar el paper de tots els seus protagonistes.

 

Sembla ser que el desacord de la direcció de CiU amb els pressupostos que Esquerra havia elaborat per al proper exercici ha motivat el trencament. Francament em costa de creure però, que aquesta n’hagi estat la única raó. Més m’estimo deixar obert un interrogant sobre la qüestió, que temps s’encarregarà d’esclarir, però en tot cas aquest ha estat un pacte certament efímer

 

De tota manera, i si de moment donem per bo que la única causa de la trencadissa hagin estat únicament els pressupostos, el tema tampoc és menor. Darrerament s’havien anunciat projectes espectaculars que havien generat il·lusió i aplaudiment entre els partidaris del “canvi”, però que s’endevinaven força ambiciosos, i per tant cars.

 

Abans ja s’havia produït un important augment dels sous dels polítics del nou equip de govern i ara se n’anunciava una altra dels funcionaris municipals. Lluny del meu propòsit ni tan sols insinuar que aquests no foren de justícia, però potser es podia haver anat una mica més poc a poc per tal de no esverar al personal.

 

I és que malgrat no tenir els suficients coneixements tècnics per afirmar-ho rotundament, tinc entès que qualsevol despesa precisa de la corresponent assignació pressupostaria. Aquesta surt generalment, o bé dels impostos que paguem els ciutadans o de l’habilitat per obtenir subvencions. En cas que ni una ni l’altra cobreixin els costos, cal anar a l’endeutament.

 

Des del meu punt de vista particular, a les darreres eleccions municipals a casa nostra no tan sols hi competien els partits polítics i les filies i fòbies que generaven cadascú dels seus representants. També s’hi dirimien dos formes molt diferents d’entendre la política municipal.

 

En l’aspecte econòmic, un model n’era el predomini absolut del sanejament dels comptes i una gestió molt professionalitzada dels recursos públics, estrictament d’acord amb les possibilitats del municipi. Resumint molt el plantejament, aquest seria que cal fer coses però quan hi hagin diners i sempre amb molta prudència.

 

L’altra model era el defensat per aquells que creien que quan hi ha mancances cal resoldre-les d’immediat. Segons aquesta tendència, un Ajuntament ha d’estar endeutat per definició, i el fet que els comptes municipals presentin superàvit és una aberració. S’ha de fer sempre el que es deu malgrat que es degui el que es fa.

 

Ambdós conceptes són igualment respectables però cal que qui els assumeix sàpiga on te la mà esquerra i la dreta.

 

I és que l’un potser és gris i avorridot, no permet massa alegries, però és una garantia contra els canvis massa abruptes dels cicles econòmics. L’altra és força més il·lusionant, permet dissenyar models de ciutat més agosarats i cobrir d’immediat les mancances més evidents. Genera il·lusió, però també endeutament i en conseqüència determinats riscos de futur que no tothom es veu en cor d’assumir.

 

El resultat de les eleccions municipals del 2007 va ser el de gairebé un empat tècnic entre ambdues tendències. A CiU li va tocar el paper d’àrbitre, i finalment la llista més votada va perdre l’alcaldia en funció d’un pacte que no ha resistit el temps d’un part.

 

Esquerra i el PSC no han amagat mai les seves cartes i s’han mantingut fidels al guió. Iniciativa no ha perdut la coherència en cap moment, però CiU tindrà que donar moltes explicacions.

 

Amb aquesta mena de “canvi interruptus”, molta gent de bona fe ha quedat amb el cul enlaire, i crec que els ciutadans tenim tot el dret a que se’ns expliqui amb tota claredat que és el que realment ha succeït perquè ja no sigui bo allò que fa set mesos era ubèrrim.

 

O és que potser entre els afavorits pels resultats electorals, no tothom es creia el “canvi” i la única base sòlida d’aquell pacte era fer fora Ramon Romaguera de la alcaldia de la Bisbal?

No hi ha comentaris »

Encara no hi ha comentaris.

Suscripció RSS als comentaris de la entrada. URI per a retroenllaç.

Deixa un comentari

*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image

Funcionant amb el WordPress | Tema de Roy Tanck