Bon any 2008!
Aquest any circumstàncies familiars m’han dut a passar les festes en terres alemanyes, i un cop més m’ha sorprès la sensació d’enyorança, que malgrat el meu escàs o inexistent per dir-ho clar, sentit religiós, sempre em provoquen els Nadals quan soc lluny.
Afortunadament però, gràcies al Tot Bisbal me n’he anat assabentant del que els darrers dies anava passant a casa nostra i m’he sentit més a prop de casa.
M’ha colpit sobre tot la desgràcia que s’ha endut per davant la vida d’un nostre veí en la casa que es va esfondrar dies enrere. En aquests dies de consumisme i desfermada alegria, vull dedicar una espurna de pensament solidari a una família que sens dubte està patint, i molt, una absència irreparable.
També m’he hagut d’empassar aquesta mena de sainet de les Nadales del Mas Clarà, i no puc estar-me d’opinar que de tot plegat se n’està fent un gra massa. Sense voler de cap manera entrar en el fons d’una qüestió que desconec en profunditat, hi ha coses que s’han de tractar amb molta cura, serenitat i amb el cap fred.
Com a principi general crec que la roba bruta s’ha de rentar a casa, i més, si com en aquest cas, la bugada afecta a material tan sensible com és la escola. L’autoritat dels mestres n’és una peça essencial, i encara que humans i per tant subjectes d’equivocar-se com tothom, el seu qüestionament públic no contribueix en absolut a la solidesa del sistema.
Per acabar, un bon amic m’ha felicitat les festes amb unes lletres que va veure fa temps a casa d’un curiós personatge que vivia, tot sol amb el seu gos,en una caseta, prop de les ventades platges de Tarifa. M’ha semblat d’allò més oportuna per tal d’ per acomiadar l’any 2007 i desitjar-vos un millor 2008
Li demano al Senyor
que em concedeixi serenitat
per acceptar les coses que
no puc canviar
Valor
per canviar les que si
són al meu abast i
Saviesa per a distingir
la diferència