Adéu amic
El dia 10 d’agost de 2007 s’ha mort en Josep Maria Caminals i Sànchez. Va ser un homenot singular. Un home bo, a la manera de Machado.
El record encara és força viu doncs malgrat que els seus amics i familiars coneixíem la condició irreversible de la cruel malaltia que finalment se l’ha endut, quan finalment ha arribat el desenllaç el cop ha estat igualment brutal.
Malgrat la seva indiscutible militància barcelonina era un home de la terra, dotat d’exquisida sensibilitat. De fet tenia el cor dividit entre Barcelona i Sant Pol doncs feia un grapat d’anys que havia plantat sòlides arrels entre nosaltres i s’estimava el nucli amb delit. Ara, un cop emprés el darrer viatge, les seves cendres romandran per sempre a Sant Pol.
Tot ell traspuava alegria i li agradava la vida. Trobava un gran plaer en fer llargues passejades pels corriols de les Gavarres i quan te’l trobaves la conversa sempre era profundament enriquidora, permanentment amanida amb tocs d’una fina ironia que el caracteritzava.Lector empedreït ho devorava tot i la vida sense música no tenia per ell cap sentit. He tingut el plaer de conèixer la seva biblioteca personal i us diré que fa autèntic feredat la visió de tot el que hi ha.
Tots els caps de setmana i dies de vacances de l’any, a primera hora del matí, les notes d’alguna peça de música clàssica brollaven de la finestra oberta del seu estudi.El poble s’amarava d’aquest so lluminós i els veïns més propers sabien que el senyor Caminals s’havia llevat i no trigaria gaire en eixir de casa.Poc després, indefectiblement mudat agafava el cotxe per anar fins a la Bisbal, i comprar a Can Font l’esmorzar, aquells croissants que tant li agraden a la seva dona Maria, i que li pujaria al llit com sempre feia. Més tard, si era diumenge ambdós anaven plegats a missa de dotze.
Era catòlic practicant i creient de soca-rel, però també progressista, profundament tolerant i d’un tarannà lliberal que te’l feia respectable foren quines foren les teves creences. També en això ha estat un exemple en aquest temps d’integrismes religiosos que tot ho incendien.
Hi ha persones que passen per aquest món sense fer massa fressa i és per això que només ens adonem de la seva veritable dimensió quan ja no hi són. És justament el cas d’aquest prestigiós advocat barceloní, culte, demòcrata fins el moll de l’ós, profundament catalanista i membre destacat de l’Orfeó Català entre moltes altres activitats. El seu és un llegat important, fet com tot a la seva vida, discretament, de puntetes i sense estridències.
Ens ha deixat un veritable senyor de Barcelona en el sentit que Josep Pla li donà a l’expressió, però la seva memòria serà sens dubte una petjada que perdurarà tant als nostres cors com també en el subconscient col•lectiu d’aquest racó de món que tant va estimar.
Descansa en pau, amic Josep Maria.