manelmagrinya | Poesia necessària | Dijous 26 Juliol 2007

Viure, morir, perdent-se l’un en l’altre,

sentint-se l’un per l’altre com salvat,
fills de l’amor, haver ja començat
talment el vol sense retorn possible
cap a ser un.

Com plenitud sobre el món en pau,
com nit primevaral que va expandint-se.
viure, morir, plens de pressentiment
d’una realitat feliç sempre futura.

Joan Vinyolí

Tu fuerza¿para que la tienes sinó para gastarla?

(¡gástala entera, cada día; no guardes nada de ella. Cada aurora te dará, cada día, la bastante!)

En nada aumentará tu fuerza de hoy

tu fuerza de mañana;

será la fuerza seca de tu fuerza verde;

tu tradición, tu traba, tu tristeza……

Fuerza de ayer, no dada ayer, perdida.

Fuerza de hoy, dada hoy, ganada.

 

Juan Ramon Jimenez

No hi ha comentaris »

Encara no hi ha comentaris.

Suscripció RSS als comentaris de la entrada. URI per a retroenllaç.

Deixa un comentari

*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image

Funcionant amb el WordPress | Tema de Roy Tanck