BUFANT NUVOLS

Sant Pol de la Bisbal es disposa a festejar la seva Festa Major. La tradició assenyala el dia de Sant Jaume com a fita i tradicional punt de partida de la celebració. A la Bisbal però aquest és dia feiner i l’endemà s’ha de treballar. Per això i perquè tothom pugui gaudir de la diada sense limitacions horàries s’han traslladat els actes de festeig al següent cap de setmana.

Al mateix temps que pensava en com estructurar aquestes ratlles he rellegit un article de l’Antoni Puigverd en el que ens recorda el que havia escrit Enzensberger i ens repeteix Georges Steiner: el silenci és un luxe i s’afirma que l’altra luxe contemporani és l’espai. Doncs bé, silenci i espai s’agermanen en aquest indret excepcional de la Bisbal que es diu Sant Pol.

Aquests valors que ara tornen a ser força reivindicats arreu, els tenim perfectament assumits dins d’una realitat diària i gens elitista, que també atrapa a tot el qui ens visita i que acull amb els braços oberts a qui s’hi apropa amb educació i humilitat. Un paradís del que en fruïm un ampli ventall de gent de procedència i condició diverses i que aquí trobem un espai comú de convivència.

A més la veritat és que els nostres polítics locals fins ara han ajudat força i a ningú amb dos dits de front se l’hi acudeix que a hores d’ara es pugui canviar de discurs. Des de fa uns anys Sant Pol ha tornat a comptar per a l’ajuntament bisbalenc, i la inclusió d’una porció significativa del seu entorn dins el PEIN de les Gavarres és un topall força eficaç enfront qualsevol temptació especulativa o comercial a una escala significativa, sigui quins siguin el vents polítics que bufin arreu.

No tothom ho veu així. Els interessos econòmics pesen i és molt difícil ser objectiu quan et toquen la butxaca, però crec sincerament que aquest blindatge urbanístic és el fet més important que li ha succeït al nucli en la seva història moderna, i cal defensar-lo amb ungles i dents si cal. Les futures generacions sens dubte ens ho agrairan.

A Sant Pol, malgrat la seva aparença tranqui-la i bucòlica hi ha una vitalitat gens proporcional al seu escàs nombre d’habitants censats. No es de cap manera una natura morta i s’hi generen de tant en tant passions i controvèrsies, algunes força perdurables en el temps. La matèria de la que està pastada la condició humana, amb la seva seqüela inevitable de grandeses però també de misèries i petites mesquineses, no hi és absent com per altra banda tampoc podria ser d’una altra manera. Sobre tot, i com passa gairebé sempre, té un conegut rerefons econòmic.

De tota manera a casa nostra la convivència es recolza afortunadament en la raó, el respecte al veí i en darrera instància, en arguments jurídics. Tot el que depassi aquests límits no té cap futur, i qui cerqui altres camins, més d’hora que tard acaba ensenyant la poteta, malgrat que a vegades inicialment aconsegueixi ensarronar gent de bona fe. Però que ningú dubti que aquestes conductes sempre tenen poc recorregut i data de caducitat propera doncs sempre s’acaba sabent amb tota certesa qui és qui i d’on ve. Al cap i a la fi la gent és prou sabia i el temps acaba posant a cadascú al seu lloc.

Tots aquests sentiments i molts més que de ben segur m’han quedat al tinter, conflueixen a Sant Pol. Però al marge de tot això, aquest cap de setmana hi ha Festa Major, una tradició que va tenir les seves hores baixes però que ara ressorgeix amb força.

Us convido doncs a compartir la il•lusió d’aquest racó tan especial de la Bisbal, i acompanyar-nos els dies 27 i 28 d’enguany als actes que trobareu a l’Agenda del Tot Bisbal.

Publicat a Tot Bisbal i El Portàtil de la Bisbal d’Empordà la darrera setmana de juliol