La nit dels caçadors
M’estimo molt els animals, no m’agrada la sang i gens ni mica les escopetes. Amb aquests antecedents quan vaig començar a viure a pagès mirava amb molta prevenció els caçadors. Més endavant l’experiència quotidiana de contacte amb el bosc, la meva amistat amb Xevi Grass i la molt bona relació amb l’Albert, Joan, Pere, l’Esteve, Genís i els seus altres companys de cacera m’han fet rectificar.
D’antuvi he aprés que en un territori com el de les Gavarres la caça és una activitat necessària i saludable per molts i diferents motius. El primer és el seu paper fonamental en la regulació de l’excés de creixement del porc senglar.
A mesura que el creixement urbanístic va encerclant el bosc, han anat desapareixen progressivament les feres que l’habitaven i aquesta s’ha quedat sense depredadors naturals. El porc és un animal que es reprodueix amb una enorme facilitat i la seva proliferació resulta força perjudicial. Qualsevol pagès us explicarà les destrosses que acostumen a fer als conreus, i tampoc són pocs els accidents que provoca en les carreteres de muntanya.
Josep Pla ja va escriure que en cada caçador, més que no pas un depredador, hi ha un autèntic apassionat per la bellesa del paisatge. La meva experiència personal em confirma plenament la teoria del savi de Llofriu, i a més m’ha ensenyat a apreciar-los a ells i a la seva tasca. Dono fe que els caçadors, al menys els meus veïns de Sant Pol, són gen força solidària i sempre a punt de donar un cop de mà a qui ho necessita.
La caça del senglar és una activitat indispensable però que requereix molt de seny i professionalitat. M’han contat que abans que Sant Pol estigués acotat eren molts els aficionats, sobre tot de ciutat que s’aventuraven pels boscos sense el més mínim coneixement del medi. Sembla que aquests “Rambo’s” de via estreta eren un autèntic perill i els veïns en prou feines s’atrevien a sortir de casa molts dies.
Sortosament ara ja anem tranquils, les molèsties són mínimes i a més els nostres caçadors trepitgen el bosc amb molt de respecte, resultant uns aliats inestimables en la preservació de la natura i la prevenció d’incendis en un lloc tan crític com les Gavarres.
Malgrat tot no voldria que els arbres de l’amistat em feren perdre de vista el bosc de l’objectivitat. Soc plenament conscient que no tots els defensors del drets dels animals estan d’acord amb mi en aquest tema ni tampoc determinats sectors ecologistes, que per exemple critiquen i no sense un punt de raó, els efectes nocius que els materials emprats en els projectils provoquen en el medi ambient. Encara que normalment es recullen no sempre es fa amb les mateixes ganes o s’acaben trobant. Tot és certament millorable però crec que posats pros i contres a la balança, aquesta es decanta clarament a favor dels professionals de la cacera.
De les dues colles de caçadors de la Bisbal, la de la Marqueta, més coneguda per la dels caçadors de Sant Pol, té una quarantena de membres fixes, més uns quants que s’hi afegeixen de tant en tant, i el seu cap és l’Esteve Castillo. Són exemple de la potència de la societat civil entre nosaltres i un patrimoni cívic que també ha de contar per l’Ajuntament quan es tracta de parlar de les Gavarres i d’un nucli rural amb tanta potència i empenta com és Sant Pol. La colla té la seva seu a l’anomena’t Mas Plaja i és en aquest lloc on cop a l’any els caçadors celebren un sopar al que conviden els seus amics i als veïns de la zona on cacen.
Es tracta d’una celebració restringida per invitació i on s’apleguen gairebé tres-centes persones amb un muntatge absolutament espectacular. Gràcies a una feinada colossal aconsegueixen servir un sopar de luxe amb embotits i amanida en la que no falten mai els tomàquets de l’hort d’en Pere i el xai d’en “Rustei”, que fet a la brasa arriba calent a tothom i fa les delícies de la nombrosa concurrència. Després, postres, cafè, copa, ball i gresca fins a altes hores de la matinada.
Ja fa anys que se celebra aquesta deliciosa trobada al mas Plaja pels voltants de Sant Jaume, i de fet constitueix el preludi privat de la Festa Major de Sant Pol. Sempre resulta una vetllada inoblidable que molta gent espera amb candeletes al llarg de tot l’any. Jo també m’hi compto entre els impacients i mentre no arriba el dia màgic des d’aquest modest treball aprofito per agrair-los-hi als amics caçadors, amb tot el meu respecte i consideració.
Publicat el 15/07/2007 al Tot Bisbal