BUFANT NUVOLS

La Bisbal té un nou govern municipal. La ciutat ha canviat d’orientació política i també d’alcalde, i aquest és un fet prou important a la vida del nostre municipi com per fer-hi algunes reflexions personals.

En primer lloc cal fer esment que no ha votat massa gent i que tampoc s’ha produït cap victòria ni derrota aclaparadores, malgrat que Esquerra hagi progressat de manera espectacular i el PSC hagi patit una forta davallada. Ambdós forces polítiques han estat votades majoritàriament per la població i gairebé han igualat el nombre de vots.

És ben cert que els socialistes tenien un grapat més de vots, però no han estat capaços de pactar amb ningú i ara són a la oposició. Això pot agradar molt o poc, però l’art del pacte i la negociació és la primera regla de la política democràtica. Molt més en una societat afortunadament tan plural com és la nostra.

Ara uns i altres tenen un repte que donarà la mesura exacta de la seves capacitats i el pitjor que podrien fer, en la meva modesta opinió, és escoltar només les veus dels seus incondicionals. Deixar-se dur per arrauxats triomfalismes o per catastrofismes exagerats és un dels grans defectes de la nostra societat, massa vegades abocada a veure-ho tot en blanc o negre, sense la cromàtica que aporta la autèntica realitat del país.

Ningú té el monopoli d’estimar la Bisbal, i dividir el municipi entre bons i dolents per causa de les seves simpaties polítiques o caure en simplificacions de l’estil de “a aquests només els voten els nouvinguts o els que no els importa la vila”, o “aquests altres només els rics de tota la vida”, seria jugar amb foc. Un error que a la llarga pagaria car el que posés els peus a la galleda de la demagògia, però que a curt termini generaria el risc de prendre-hi mal tots plegats.

Als guanyadors els ha votat més o menys el mateix nombre de persones que als perdedors i a més han de governar amb una altra força política que defensa interessos diferents. Han de anar molt en compte per tant i tenir ben present que per tal de consolidar-se al govern municipal necessitaran noves complicitats. D’ara endavant hauran de convèncer el personal de la bondat dels seu projecte, evitant la temptació de la revenja sectària o el fàcil recurs de fer llenya de l’arbre caigut. A més a més, per augmentar les expectatives futures no tenen més remei que anar de pesca del vot en aigües més profundes que les de d’independentisme republicà de tota la vida. L’oceà del catalanisme polític d’esquerres, per exemple, és un mar obert orfe de capitans solvents .

Els socialistes, un cop llepades les ferides, han d’extreure les lliçons de la rebolcada, que jo crec que te a veure amb greus defectes d’implicació popular en el seu projecte i manca de participació. En concret s’haurien de fer mirar perquè no han sabut comunicar el que de bo havien fet, o les raons per les que cap de les dos llistes amb les que farien majoria ha volgut governar amb ells, i treure’n les conclusions adients. De cara al futur penso que una oposició enrocada, que transmetés a l’electorat la sensació que actua només per ressentiment o que es perjudiquen els interessos de la vila per raons partidistes, els podria fer caure en un pou del que trigarien anys i panys en sortir-ne.

Tanmateix però, la realitat però és que la Bisbal afronta el futur des de una posició força privilegiada i molts municipis voldrien plorar amb els nostres ulls. Ara cal continuar la feina ben feta, millorar el que calgui i tirar endavant nous projectes, amb un govern amb energies renovades i una oposició responsable que faci la feina que li pertoca per, d’aquí a quatre anys, tornar a passar el plateret. El gran desafiament de tots plegats serà sens dubte crear noves il·lusions que fomentin la participació. Això és el que ara toca, i si se’n sortiran o no només ens ho dirà el temps, “Blowing in the Wind” que cantava el Bob Dylan d’abans de pujar al cim de l’Olimp.

Publicat a Tot Bisbal i El Portàtil de la Bisbal d’Empordà la primera setmana de juliol