El prefix “Bio” prové del terme grec Bios que significa vida. La paraula francesa “Dansa” és el moviment integrat, ple de sentit.
Així, la Biodansa, és la dansa de la vida. És la participació en una nova manera de viure tot partint de vivències intenses personals induïdes per la dansa.
Què és allò que necessitem les persones per a viure? Un sentiment d’intimitat, de trascendència, de vinculació amb el goig i la plenitud estimulant. Són les necessitats bàsiques de tot ésser humà. Segons el creador de la Biodança, el xilè Rolando Mario Toro Araneda,” la consistència existencial no pot provenir d’una ideologia, sinó de les vivències en acció. La nostra finalitat és activar, a través de la dansa i exercicis de comunicació grupal, profundes vivències harmonitzadores”.
En els temps que córren, prestem atenció a quelcom tant important com la tendresa? Sovint i cada vegada més ens sentim més sols. Celebrar la presència de l’altre, exaltar-la en l’encant essencial de la trobada és l’única possibilitat saludable de sentir la tendresa: la qualitat d’una presència que concedeix presència.
Si combinem la música -llenguatge universal per excel·lència- amb moviments i emocions que ens ajudin a expressar-nos corporalment, fomentem la vivència mitjançant el nucli afectiu. La vivència és la intensa sensació d’estar viu Aquí i Ara. És la intuïció de l’instant de la vida. Per això, el punt d’on brolla la Biodansa és la vivència i no la consciència; els exercicis estan destinats a vivenciar i, només posteriorment, a conscienciar. Perquè la vivència té un poder autoregulador en sí mateixa.
La tècnica utilitzada a partir del model teòric de la Biodansa, està basada en exercicis els quals pretenen els següents objectius:
- augmentar la resistència a l’estrès
- elevar el grau de salut
- millorar la comunicació
- estimular la creativitat
- recuperar el vincle originari amb la naturalesa
Quina és la paraula clau? La Integració ja que:
- el procés d’integració actua estimulant la funció de connexió amb la vida
- fa conscient en cada invididu la integració amb un mateix, amb l’altre i amb l’univers
- la integració amb un mateix no és més que reforçar la unitat psicofísica
- la integració amb l’altre consisteix a restaurar el vincle amb l’espècie
- la integració amb l’univers reactiva el llaç que ens uneix a la naturalesa i ens ajuda a reconèixer-nos com a part del cosmos.
- la integració grupal potencia les vivències perquè ens recull i ens protegeix igual que quan érem dins de l’úter matern, tot nodrint-nos cap el creixement.
La propuesta es empezar
a Danzar la propia vida.
Recuperar el ritmo, el entusiasmo,
la alegría. Volver a conmoverse.
Entrar en contacto con el cuidarse,
con la dulzura, percibirse
en armonía con el otro.
Dra. Ercilia Orellana
