L’ús del cinturó de seguretat

Enviat el 21 August 2008 per Lola Márquez.
Categories: Seguretat Vial.

cinturo-seguretat.jpg

En aquest treball es pretén analitzar per què és una conducta de risc no fer ús del cinturó de seguretat (en ser una acció observable per un altre individu) i el fet de no prestar atenció permanentment a la conducció, si bé ens centrarem -principalment- en el fet de no fer ús dels dispositius de subjecció per a la seguretat els quals són obligatoris.

El 1974 l’Organització Mundial de la Salut (O.M.S.) va proposar una definició de salut en la que es contemplen tres dimensions: “la salud es el completo bienestar físico, mental y social y no simplemente la ausencia de dolencias o enfermedades”. La Psicologia de la Salut i Qualitat de Vida destaca el comportament de les persones com el marc per explicar els problemes relacionats amb el binomi salut-malaltia, tenint en compte tants els factors biològics (substrat anatòmic, estructural i mol·lecular de la malaltia) com les variables socials (factors ambientals, culturals i familiars) i psicològiques (factors psicodinàmics, afectius i de personalitat en general).

La medicina del comportament com a camp interdisciplinari el qual integra diferents disciplines com la social, la biomèdica i la psicologia de la salut fa èmfasi en la prevenció i la cura de la salut, en la seva promoció, en el desenvolupament d’estils de vida saludables i en el desenvolupament d’habilitats i comportaments afavoridors de la salut. Els objectius de la medicina del comportament es podrien resumir com segueix:

  • Desenvolupar hàbits i costums sanes en les persones.
  • Modificar pautes de comportament de les persones quan els hàbits o costums individuals i socials són insanes o perilloses per a la salut.
  • Promoure la modificació de factors externs a l’individu que influeixen negativament en la salut.
  • Aconseguir que les persones acceptin la salut com a valor fonamental.

Tot seguit analitzarem per què és una conducta de risc no fer ús del cinturó de seguretat des del model biopsicosocial que és el marc que ens permet entendre la salut com un problema amb una etiologia multicausal la qual cosa supera el reduccionisme biològic del model biomèdic. L’objectiu central del model biospsicosocial és que les persones es mantinguin en salut (healthing) i que dirigeixin els seus comportaments de manera activa i voluntària cap a aquest procés.

Tenint en compte el criteri de Bishop (1994), la conducció temerària és una conducta patògena; en el cas que ens ocupa, podem afirmar que la conducció no és temerària sinó més aviat imprudent per conduir sense el cinturó de seguretat (adults i infants) i, a més, és una conducció sense control permanent perquè el conductor distreu la seva atenció del propi acte de conduir. Per tant, tot i que la taula de Bishop no ho contempla, hom reconeix que ambdues situacions, tant la de no prestar atenció permanentment a la conducció com la de no utilitzar el cinturó de seguretat són conductes de risc que a més, poden ser denunciades i sancionades si no es compleixen. La temeritat seria la forma més greu d’imprudència i això implica que el conductor es comporti amb absolut despreci per les normes bàsiques de trànsit. L’acció de fer ús del cinturó com a dispositiu de seguretat té com a funció protegir als ocupants del vehicle durant el trajecte i també quan ja s’ha produït un accident tot aminorant, així, les conseqüències com per exemple ens protegeix de sortir despedits de l’habitacle o d’impactar contra el para-brises. Una frenada brusca o una col·lisió com la que observem en aquest vídeo provoquen que els ocupants surtin impulsats cap a davant amb tanta força com la velocitat a la que circuli el vehicle i la intensitat amb la que es trepitja el pedal del fre. Les conseqüències en danys personals encara són més greus si qui surt despedit és el passatger dels seients posteriors, com és el cas de la nena d’aquest vídeo, doncs impactarà, amb la força que hem analitzat més amunt, contra els ocupants dels seients davanters. Els indicadors de salut pública assenyalen que els nivells d’accidentalitat i mortalitat són tan grans perquè les persones no es protegeixen. Així doncs, l’ús del cinturó de seguretat i el foment d’una conducció prudent són formes de reduir el risc de lesions moderades i severes en els ocupants del vehicle i pot reduir la mortalitat.

Mitjançant la predicció de conductes protectores se’n poden adquirir d’altres noves; les persones passem a ser agents actius de la nostra pròpia salut, és a dir, ens responsabilitzem de la nostra salut. Concienciar mitjançant campanyes de seguretat que cal fer ús del cinturó de seguretat, portar-lo ben ajustat i a l’altura apropiada per tal que no resulti incòmode i no impedeixi el seu correcte funcionament, acaba sent un hàbit adquirit que, dut a terme seguidament, es fa ja de manera automàtica només entrar al vehicle. Així doncs, en termes de preservació de la bona salut, cordar-se el cinturó de seguretat només s’entra al vehicle és un costum que ja resulta obvi perquè la falta d’ús dels dispositius de seguretat és una conducta imprudent que atempta contra la vida. Per tant, es tracta adoptar nous esquemes de conducta en termes de previsió de la salut i la qualitat de vida tot reforçant l’ús i la freqüència del mateix i erradicar la falta de costum, la incomoditat, la negligència o el descuit.

Com a professionals de la salut, els psicòlegs hem de ser capaços de dirigir conductes saludables i en aquest cas, tenim molta importància en el camp de la prevenció dels riscos. És per això que cal mostrar una actitud positiva i formar part de manera activa en la prevenció al màxim de conductes imprudents com la que observem en aquest vídeo, reforçant que l’ús dels cinturons de seguretat prevenen greus accidents, mantenen les persones al seu lloc i recalcant les conseqüències que pot tenir el no fer ús del mateix, com per exemple l’alta taxa de mortalitat per accidents de trànsit i que, desafortunadament, sovint els nens i les nenes són les víctimes involuntàries d’aquest comportament, cosa que també veiem al vídeo. Per tant, la planificació i programació de condicions que estimulin, motivin i reforcin la salut ha d’incloure el desenvolupament de situacions on les persones rebin retroalimentació positiva de manera immediata a la producció de comportaments saludables.

En el cas que ens ocupa caldria tractar el tema com un assumpte d’educació per a la salut tot considerant-la com a procés i així incidir en el sistema educatiu per crear conciencia, formar i informar a la població i també perquè la família transmet creences i hàbits (positius i/o negatius) així com determinades percepcions del risc per a la salut els quals condicionen els comportaments dels seus membres davant del procés salut-malaltia. En definitiva, adonar-nos que la salut és quelcom que podem controlar ja que és el resultat de la nostra pròpia conducta i de la repercussió que tenen les conductes de risc i/o salut al desenvolupament de la societat perquè el no ús dels cinturons de seguretat:

  • És causa principal de mort en nens i adolescents.
  • Constitueix un problema de salut pública i per tant cal avaluar les estratègies d’intervenció així com l’educació dins del context d’una política de salut pública.
  • Causa, a nivell físic, discapacitats i deformacions i també influeix notablement a nivell psicològic i social.
  • No és suficient tenir cura sinó que cal estar ben informat sobre les mesures de prevenció per reduir lesions greus i la mort.

A tall de conclusió, un objectiu específic de la Psicologia de la Salut és aconseguir un canvi conductual en pràctiques com no fer ús dels dispositius de subjecció en els vehicles per encaminar-les a promoure l’ús de cinturons de seguretat i reduir l’exposició dels nens a factors de risc, entre d’altres raons.

Lola Márquez

BIBLIOGRAFIA – WEBFGRAFIA

Ministerio del Interior. Dirección General de Tránsito: http://educacionvial.dgt.es/dgt_informa/normativa/normativa01.htm

Ministerio del Interior. Dirección General del Tránsito, Normativa Reguladora: http://educacionvial.dgt.es/dgt_informa/normativa/circulacion_general.htm

Real Decreto 965/2006, de 1 de septiembre, por el que se modifica el Reglamento General de Circulación, aprobado por Real Decreto 1428/2003, de 21 de noviembre (BOE núm. 212, de 5 de septiembre).

Ministerio del Interior: http://www.mir.es/DGRIS/Notas_Prensa/Trafico/2007/np021001.html

Pla de Salut de Catalunya 2002-2005. Lesions produïdes per accidents i violències.

Accidentalitat de trànsit:

http://www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/pdf/05.2.04_231_253.pdf

Organización Mundial de la Salud. Informe sobre la salud en el mundo 2002. Reducir los riesgos y promover una vida sana:

http://www.who.int/whr/2002/es/


“Se utilizarán cinturones de seguridad u otros sistemas de retención homologados, correctamente abrochados, tanto en la circulación por vías urbanas como interurbanas por el conductor y pasajeros. Normativa Reguladora. Dirección General de Tráfico.Circular amb un menor de tres anys situat al seient posterior sense utilitzar un sistema de subjecció homologat adaptat a la seva talla i pes. (…) Aun cuando actualmente gran parte de la labor de investigación y de los recursos sanitarios van dirigidos a tratar las enfermedades más que a prevenirlas, centrarse en los riesgos para la salud es la clave de la prevención. Organització Mundial del a Salut. (…) Los adolescentes que afirman mantener una relación positiva con un adulto de confianza (progenitor o profesor) sienten un compromiso con la escuela, poseen rasgos de espiritualidad y adoptan conductas arriesgadas con menor frecuencia. Además, tienen una mayor aptitud para las relaciones sociales y una mayor autoestima que los adolescentes que no mantienen una relación de este tipo. Organització Mundial de la Salut.

0 comentaris.