Teràpia Breu Estratègica i Coaching personal

Hoy seré dueño de mis emociones.
Si me siento deprimido, cantaré.
Si me siento triste, reiré.
Si me siento enfermo, redoblaré mi trabajo.
Si siento miedo, me lanzaré adelante.
Si me siento inferior, vestiré ropas nuevas.
Si me siento inseguro, levantaré la voz.
Si siento pobreza, pensaré en la riqueza futura.
Si me siento incompetente, recordaré éxitos del pasado.
Si me siento insignificante, recordaré mis metas.

Hoy seré dueño de mis emociones.

Si se apodera de mí la confianza excesiva, recordaré mis fracasos.
Si me siento inclinado a entregarme con exceso a la buena vida, recordaré hambres pasadas.
Si siento complacencia, recordaré a mis competidores.
Si disfruto de momentos de grandeza, recordaré momentos de vergüenza.
Si me siento todopoderoso, procuraré detener el viento.
Si alcanzo grandes riquezas, recordaré una boca hambrienta.
Si me siento orgulloso en exceso, recordaré un momento de debilidad.
Si pienso que mi habilidad no tiene igual, contemplaré las estrellas.

En definitiva, hoy seré dueño de mis emociones.

Og Mandino

Si demà fos el darrer dia de la teva vida i tinguessis un perfecte estat de salut… com l’ompliries?

• A on aniries?
• A qui veuries?
• Què diries?
• Com ho viuries?

Planteja’t tot allò que consideris important. Reflexiona i sigues honest amb tu mateix:

• Et permets tot això actualment o ho ajornes?
• Per què?

“És molt important que facis allò que de debò t’importi… només així podràs beneir la vida quan la mort estigui propera”.

ELISABETH KÜBLER-ROSS 

Les relacions socials, la quantitat i qualitat de les nostres interaccions amb els altres, se situen entre els factors imprescindibles per al benestar emocional, com hem esmentat amb anterioritat.

Tota interrelació entre éssers humans s’inicia quan algú comunica quelcom i un altre atén. Un parla i l’altre escolta. Però d’escoltar, també se n’ha d’aprendre. Escoltar és una tècnica essencial per fer amistats i mantenir-les. Ara ja fa uns quants anys, els psicòlegs nord-americans Matthew McKay, Martha Davis I Patrick Fanning van escriure un magnífic tractat sobre comunicació que van publicar amb el títol de Messages: The Communication Skills Boock (Missatges: el llibre de les tècniques de comunicació). Els autors afirmen que escoltar de veritat es basa en la intenció de fer una d’aquestes quatre coses:

1. Entendre algú.
2. Gaudir amb algú.
3. Aprendre alguna cosa.
4. Ajudar o consolar.

La clau per escoltar de debò és voler escoltar i posar-s’hi. Si t’esforces per concentrar-te i escoltar activament, la teva manera d’escoltar millora en pocs dies o setmanes. Algunes persones tenen autèntiques dificultats per escoltar perquè disposen d’uns hàbits inadequats i comenten certs errors que dificulten l’escolta activa. McKay, Davis i Fanning enumeren els següents errors o hàbits incorrectes:

1. Comparar o comparar-se.
2. Endevinar el que pensa l’altre. Fer suposicions.
3. Estar preparant el comentari següent.
4. Estar únicament interessat en algun tipus d’informació i desatendre la resta.
5. Jutjar, etiquetar, prejutjar.
6. Pensar en altres coses.
7. Donar consells.
8. Buscar desacords. Discutir.
9. Tenir la raó. Fer els possibles per evitar equivocar-te.
10. Canviar de tema. Fer bromes per evitar l’altre.
11. Estar únicament pendent d’agradar a l’altre.

Per millorar l’habilitat eficaçment, suggereixen que se segueixen aquests quatre passos:

a)     Escoltar activament requereix implicar-se en la comunicació intentant aclarir i resumir el que diu l’altre, fent preguntes i retroalimentant-lo.

b)     Escoltar amb empatia implica intentar escoltar no només allò que ens diuen, sinó comprendre el que ens volen dir i tenir present el que poden sentir amb allò que ens comuniquen. Per això és fonamental disposar d’un mínim de control emocional. La capacitat d’escoltar disminueix naturalment quan algú està enfadat o té una actitud crítica o autocompasissiva.

c)     Escoltar amb la ment oberta implica alliberar-se de prejudicis i estar disposat a canviar d’opinió, sense por a no tenir la raó. És a dir, estar disposat a escoltar sense jutjar ni condemnar.

d)     Escoltar amb coneixement implica comparar el que s’ha dit amb el teu coneixement personal i escoltar i observar les congruències o, el que és el mateix, estar pendent de demanar aclariments i reaccionar davant les discrepàncies.

Salmurri, Ferran (2004) Llibertat emocional. Edicions La Magrana, S.A.: Barcelona

Actualment,  molts treballadors  resten sotmesos a contínues pressions, la qual cosa, dificulta les relacions interpersonals i l’eficàcia i l’eficiència en les feines encomandes. El resultat d’això és que la persona se sent assetjada, ja sigui per un superior jeràrquic o per algú del mateix rang, insegura en les feines a fer i amb un malestar generalitzat. Aquesta persecució li produeix importants trastorns en la salut física i psíquica, essent necessària, la majoria de les vegades, l’assistència mèdica i psicològica, i acabant amb una baixa per estrès. Aquest fet no passaria si les persones actuéssim amb més IE.

“Los testigos mudos son los que presencian el acoso y no ayudan. Es un factor demoledor para la víctima, ya que justifican la falta de apoyo, la falta de solidaridad. Son los colaboradores tácitos : apartarse, estigmatizar a la víctima. Sin ellos no se puede provocar el mobbing” - Iñaki Piñuel

Un líder ha de tenir molt clar els conceptes: què és delegar i què no és delegar ja que mai pot oblidar que ell segueix tenint la responsabilitat sobre el compliment de les tasques que encomani al seu equip. Per això parlem d’art, perquè realment no és una tasca fàcil, ans al contrari. S’ha de tenir molt de talent per no fer trontollar l’assoliment d’una fita marcada, però, com s’aconsegueix delegar amb èxit?  A banda de delegar, un bon líder ha de saber com  optimitzar el seu temps, un dels principals enemics amb els quals es troba. Ha de saber com gestionar-lo de manera eficaç.

La importància de les seves aptituds i actituds

La bona organització serà liderada per persones amb competències emocionals que puguin transmetre l’entusiasme als seus col·laboradors, cultivar un bon ambient amb harmonia i posseir una bona predisposició per a resoldre conflictes i atendre de manera personalitzada als seus companys. Tot això reforçarà el rendiment tot optimitzant-lo al màxim. Posseir IE al món laboral ens farà sentir-nos realitzats professionalment i farà que se sentin així els nostres col·laboradors.

És de suma importància que un líder posseeixi habilitats emocionals i socials d’IE per tal de poder desenvolupar la seva tasca principal: la motivació al seu equip de col·laboradors tot tenint una capacitat innata per a la comunicació intrapersonal i interpersonal elevada que propiciï un ambient positiu i una moral alta en l’organització, a banda d’aconseguir l’increment en el rendiment. Hi ha molts tipus de líder però és el líder democràtic el que aconsegueix les principals característiques amb IE Resumidament  són: la iniciativa, que farà que tingui motivació per a l’assoliment dels objectius i adaptabilitat per iniciar o dirigir canvis; la influència, per exercir la capacitat del lideratge tot utilitzant tàctiques de persuasió eficaces; l’empatia, si confia en ell mateix i així poder encoratjar el desenvolupament dels altres; capacitat en la resolució de conflictes (saber negociar-los i resoldre’ls); transmetre la voluntat de la col·laboració i cooperació per ser capaç de treballar amb els altres i saber crear una sinèrgia grupal en l’assoliment d’una fita comuna. Si no té capacitat d’autocontrol i es deixa portar pel que en Daniel Goleman anomena “segrest emocional”, suportarà malament la pressió, tendirà al mal humor i als atacs de còlera. Això, evidentment, repercutirà negativament en la responsabilitat que té pel fet de tenir un equip de persones sota el seu comandament i no aconseguirà l’harmonia grupal necessària per a que els seus col·laboradors se sentin a gust i així, poder assolir l’objectiu marcat amb l’esperit de superació comú inherent a tot equip de treball.

El paradigma del funcionament de la ment humana ha portat de cap, i segueix portant-hi, els científics i pensadors de totes les èpoques. Quin és el seu funcionament? Com pensa l’home? Quins motius el porten a reaccionar de certes maneres davant situacions diferents? Com procedeix la ment humana, la seva intel·ligència?

Molts, com Erasme, han estat els que han volgut imposar la raó vers l’emoció o, fins i tot, afirmar que es tracta de dos conceptes sense relació alguna.

Els nous avenços en neuropsicobiologia posen de manifest l’estreta relació entre raó i emoció, tot emfatitzant aquesta última i donant-li la importància que es mereix.

Afirmat, doncs, aquesta necessitat de conèixer les nostres emocions per a poder desenvolupar-nos de manera eficient i fer més fàcil i productiu el nostre pas per la vida, s’han analitzat els condicionaments idonis per a conscienciar-nos de les nostres emocions.

El primer pas i possiblement més important recau en l’educació. Els pares i professors han d’estimular al màxim el potencial emocional dels nens perquè aquests tinguin una bona base emocional.

Davant d’una societat en constant evolució i gràcies a la innovació tecnològica, s’ha arribat a desvetllar un dels misteris en la història de la humanitat: el funcionament exacte de la massa de cèl·lules mentre estem pensant, sentint, imaginant…

Aquestes investigacions donen com a resultat dades neurobiològiques que evidencien que ni la por, ni la ràbia i/o l’alegria, ens impulsarien a la guerra o a l’amor, si no és amb la intervenció de la Intel·ligència Emocional. Així doncs, cal aclarir que la Intel·ligència emocional ve donada a partir de la interacció del cor i la ment humana, o dit d’una altre manera, és l’equilibri harmònic entre emocions i sentiments.

Fins fa poc es pensava que la consecució d’objectius a molts nivells estava directament relacionat i determinat pel coeficient intel·lectual de l’individu, però ara es fa palès, que és gràcies a la intel·ligència emocional que l’individu obté resultats exitosos en àmbits tan elementals i claus com poden ser la salut, el treball, les relacions personals, etc.

Habilitats pràctiques

Les habilitats pràctiques que es desprenen de la Intel·ligència Emocional poden classificar-se en dos àrees:

Intrapersonals

Habilitats necessàries per comprendre qui som i el per què de les nostres actuacions. Parteixen del coneixement propi de les nostres emocions i sentiments. Aquestes habilitats són: autoconsciència, control emocional, automotivació i motivació als altres.

Interpersonals

Habilitats que desenvolupen en relació a l’adaptació al món extern. Aquestes habilitats són: empatia, habilitats socials.

Àmbits d’intervenció

La Intel·ligència Emocional (IE) és una capacitat involucrada en els contexts més pròxims a l’ésser humà, com pot ser la família, l’escola, el treball, i altres llocs en general.

“Las personas con habilidades emocionales bien desarrolladas tienen más probabilidades de sentirse satisfechas y ser eficaces en su vida, y de dominar los hábitos mentales que favorezcan su propia productividad; las personas que no pueden poner cierto orden en su vida emocional libran batallas interiores que sabotean su capacidad de concentrarse en el trabajo y pensar con claridad”.
Dr. Daniel Goleman

Test ¿Cómo estoy de inteligencia emocional?

A diferencia de los tests clásicos de inteligencia, donde los resultados se comparan con otros resultados, en este test no hay datos comparativos. Se trata de un ejercicio de reflexión personal. Las cifras finales pueden indicarnos algo, pero no clasificarnos.

Las respuestas pueden ser V = Verdadero o F = Falso, según lo que opinemos de la descripción en cada frase. Por supuesto no siempre reaccionamos de la misma manera. En este ejercicio se trata de que tus respuestas reflejen lo que sucede la mayoría de las veces.

1. - No pierdo el control cuando me atacan verbalmente

2. -Puedo soportar el dolor de los demás, incluso de aquellos cercanos a mí.

3. - Me enfado o siento miedo si me atacan físicamente

4. - Soy capaz de decidir amar a una persona y ser consecuente con ello

5. - No pierdo el control cuando experimento el odio o la rabia de los demás

6. - Acostumbro a preocuparme regularmente en determinadas circunstancias

7. - A veces y en determinadas circunstancias siento vergüenza

8. - Ciertas personas o ciertas circunstancias me provocan rabia

9. - Me siento culpable por algo que hice en el pasado.

10. - A veces me siento humillado y degradado

11. - Con regularidad me pongo nervioso ante determinadas situaciones

12. - La tristeza me invade ante resultados específicos

13. - Los celos son a veces parte de mi vida.

14. - Me siento bajo/a de moral o deprimido/a regularmente

15. - En mi vida el estrés es continuo

16. - Me siento cómodo abrazando otros adultos de ambos sexos

17. - Regularmente me permito sollozar y llorar

18. - Con un determinado compañero/a puedo expresarle todo lo siguiente: amor

emocional; amor físico, palabras de amor y deseo sexual

19. - Cuando acabo de llorar o sollozar me siento muy bien

20. Me siento cómodo diciendo las palabras “ te quiero” a hombres, mujeres y

niños cuando lo siento.

Guía de puntuación

Este test no es un test clínico. Sólo pretende ayudar a reflexionar y a darse cuenta de las posibles capacidades y habilidades en el campo de la inteligencia emocional.

Si las respuestas coinciden con lo indicado en el cuadro siguiente, anotad un punto si no coincide son 0 puntos.

Como no se trata de comparar con otras personas o muestras de población sino de una reflexión personal, podemos analizar nuestras respuestas de forma que cuando más sea la distancia a los 20 puntos máximos, más necesitamos mejorar nuestra inteligencia emocional.

V = 1, 2, 3, 4, 5 , 16, 17, 18, 19, 20

F = 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 , 13 , 14 , 15 .

Hi ha estudis fets sobre les persones que fracassen, sobre les seves característiques i els seus trets. Les conclusions d’una investigació realitzada amb alts executius que havien acabant fracassant tenien els següents trets en comú:

• Rigidesa: incapacitat per adaptar-se al canvi i impossibilitat per tal d’assimilar o respondre adequadament a la retroalimentació sobre els trets que haurien de canviar o millorar. Amb molt poca capacitat per escoltar i aprendre.

• Relacions molt pobres: persones que critiquen molt severament, insensibles o exigències exagerades que acaben confonent als seus subordinats.

Les diferències entre els directius que triomfen i els que fracassen solen girar en torn a dos de les principals dimensions de les competències emocionals:

• Autocontrol: els caps que fracassen suporten malament la pressió i tendeixen al mal humor i als atacs de còlera. El directiu amb èxit no perd l’equilibri durant les situacions tenses, sinó que en mig de la crisi mantenen la seva serenitat.

• Responsabilitat: els fracassats reaccionen defensivament davant els errors i les crítiques, negant-les, encobrint-les o intentant descarregar la seva responsabilitat sobre altres persones.

• Fidelitat: els errors estan lligats a l’excés d’ambició, al desig de seguir endavant a expenses dels altres. Els directius que triomfen mostren un profund interès per les necessitats dels seus subordinats.

• Habilitats socials: els que fracassen mostren un excés d’arrogància, agressivitat o prepotència.

• Establiment de vincles: els directius que fracassen són incapaços de crear una xarxa de cooperació i relacions profitoses.

Què busquen els empresaris actualment dels treballadors?

• Capacitat d’escoltar i de comunicar-se verbalment
• Adaptabilitat i capacitat de donar una resposta creativa davant els contratemps i els obstacles.
• Capacitat de controlar-se a sí mateix, confiança, motivació per tal de treballar en la consecució de determinats objectius, sensació de voler obrir camí i sentir-se orgullós de les fites aconseguides.

• Eficàcia grupal i interpersonal, cooperació, capacitat de treballar en equip i habilitat per tal de negociar les disputes.
• Eficàcia dins de l’organització, predisposició a participar activament i potenciar el lideratge.

Existeixen, doncs, algunes competències que distingeixen als treballadors estrella dels altres: empatia, autodisciplina i iniciativa.

• Saps contínuament allò que de debò és important per a tu?
• Tens consciència clara de la teva realitat actual?
• Es fàcil escoltar?
• Tens flexibilitat per adoptar perspectives diferents?
• Com valores l’eina del diàleg?
• Quina importància li dones als teus estats emocionals?
• Com pots canviar els teus estats?
• Has experimentat alguna situació que, havent aconseguit el teu objectiu no estaves prou satisfet? Fins i tot que t’hagués produït un conflicte dolorós?
• Què són les creences per a tu?
• Quina influència tenen en la teva vida quotidiana les creences? Pots posar algun exemple?
• Creus que pots crear la teva vida exactament com desitges, en tots els àmbits de la teva vida: treball, família relacions, afeccions,…?

És convenient que cerquis dins el teu subsconscient i realitzis un diàleg interior. Esforçat en aquesta introspecció en aquells àmbits on les dificultats que tinguis siguin més grans.