Teràpia Breu Estratègica i Coaching personal

En una etapa tan clau i sensible com és l’adolescència per tal que s’assoleixin els mínims nivells de desestructuració i de deteriorament per al bon desenvolupament de l’adolescent amb el suport de la intervenció de la família i de les institucions, cal la intervenció de diferents agents:

La intervenció en la família:

És imprescindible conversar entre els progenitors i els fills sobre importants eleccions i problemes relacionats amb l’educació. Una de les coses en què més coincideix la gent, no importa la seva formació cultural, és en què desitgen una bona educació per als seus fills. Pares i fills s’enfronten a nombrosos riscos i eleccions en el camí que els porta en acabar l’escola. Durant aquest temps és precís que els pares es comuniquin amb total franquesa amb els seus fills. I no resulta fàcil fer-ho. La vertadera comunicació requereix que escoltem i plantegem preguntes, en ocasions guardant-nos les nostres pròpies opinions per poder escoltar allò que els nostres fills ens diuen, i també que ens assegurem de no aplicar automàticament unes solucions que resultaven apropiades en els nostres temps i que per tant assumim com a també apropiades per als nostres fills. Hem de parlar-los d’un mode que es mantinguin oberts els canals de la comunicació entre ells i nosaltres. Els desacords poden salvar-se quan existeix un canal de comunicació; quan no és així, les coses poden tornar-se molt més difícils. Les xerrades familiars són molt importants a l’hora d’ajudar als fills a utilitzar les seves facultats emocionals i de raciocini per tal d’efectuar eleccions responsables i dur-les a terme de forma efectiva. Per tant, és molt important per part dels pares esforçar-se en escoltar, en esbrinar els punts de vista dels fills i en no assumir el control i imposar les nostres idees. Segurament molt sovint hi haurà ocasions en què els progenitors tinguéssim opinions molt marcades i és llavors quan les hi hem d’expressar als nostres fills. Però el moment adequat és un cop havent-los escoltat, la qual cosa pot molt bé modificar allò que nosaltres diguem i de quina manera ho diguem. De vegades, ens podem arribar a sorprendre de què les nostres idees no estan tan allunyades de les dels nostres fills. Si coneixem les idees d’ells és més probable que tinguem èxit a l’hora que ells creguin en allò que a nosaltres ens resulten les millors opcions i actuïn segons les mateixes.

La intervenció institucional:

Totes les administracions públiques implicades han de vetllar pel suport a l’adolescència caracteritzada per la transversalitat de tots aquells agents que tenen responsabilitat en l’atenció als adolescents. Això crea la necessitat d’una coordinació entre administracions i entre departaments, com el de Benestar Social, Justícia, Educació, Treball, etc., amb l’objectiu de garantir que la política de l’adolescent sigui única, independentment de les competències sobre adolescència, segons l’administració i/o el departament. Això suposa que la col·laboració d’aquests agents tinguin un reconeixement de la tasca que estan duent a terme.

Fer una anàlisi i un diagnòstic de la situació del menor basat en estudis vigents, de tal manera que es puguin conèixer quines són les necessitats dels adolescents.

Implicació en el tema de l’ensenyament de l’adolescent i que s’abordi en tota la seva integritat, així com els temes de salut i d’inserció sociolaboral.

Programes i Actuacions que es podrien fer:

§ Creixement i desenvolupament: Publicacions famílies educadores; Informació famílies educadores: oficines benestar social; Col·loquis, conferències; Graduat escolar; Autoformació; Preparació cicles formatius, Esport; Jocs en acció.

§ Salut i prevenció: Protocol atenció adolescència; Campanya contra hàbits tòxics; Campanya prevenció trastorns alimentaris; Materials prevenció accidents infantils; Materials salut i educació viària; Educació afectiva i sexual als centres educatius; Adolescents hospitalitzats: millora de l’estada dels familiars.

§ Integració i solidaritat: Materials sobre cultura catalana per a immigrants sense família; Dotació de professors i aules reduïdes per a alumnes amb necessitats educatives especials; Comissió d’experts per estudiar la detecció de discapacitats lleus; Materials i actuacions de formació per treballar amb superdotats, Suport a la vida autònoma de persones amb disminució, Integració immigrants en el lleure: treball educatiu.

§ Risc social: Estudi per a registre de maltractaments; Materials maltractaments, Materials violència a la parella, adolescents i joves; Estadístiques sobre absentisme escolar; Plans desenvolupament comunitari per a suport per aprendre i reforç escolar.

§ Atenció institucional infants en risc social: Telèfon adolescència; Servei d’orientació i mediació (24 hores); Atenció psicològica i psiquiàtrica, Acolliment simple i preadoptiu amb família aliena; Acolliment simple amb família extensa; Centres d’acollida, Centres d’urgències, Atenció immediata a menors estrangers indocumentats; Manteniment centres oberts, pretallers…; Pla interdepartamental majors 18 anys, Programes integrals de suport.

§ Participació: Foment associacionisme (campanyes); Dinamització des d’equipaments cívics; Mecanismes aprenentatge òrgans govern associacions; Promoció participació social dels adolescents (estudis, experiències, ajuts projectes); Estudi món dels adolescents; Difusió per incentivar la participació en els consells escolars; Subvencions a entitats; Foment voluntariat infantil (campanya, cursos, crèdits variables…); Difusió publicacions sobre civisme.

§ Lleure i cultura: Recerca sobre utilització temps d’oci; Recerca d’ús de noves tecnologies; Marc legislatiu activitats extraescolars; Suport a projectes de desenvolupament comuntari infants-joves; Suport a programes sobre lleure i medi ambient; Ludoteques; Suport a entitats de lleure; Jugar i llegir, Colònies estiu per a adolescents de les cases del mar; Animació i espectacles.

§ Polítiques d’adolescència locals i comarcals: Materials per fer plans d’adolescència i assessorament ajuntaments i consells comarcals; Formació de regidors i tècnics d’infància; Promoció àrees municipals.

Quan un nadó neix està en condicions d’aprendre molt millor que a mida que vagi creixent perquè des del moment del naixement fins als sis anys, el seu cervell es desenvoluparà en un 90% amb respecte a la resta de la seva vida. Té un potencial intel·lectual superior al que va usar durant tota la seva vida qualsevol geni de la història. Aquesta seria la capacitat endògena de l’infant, allò innat que ja posseeix i que està a punt, en el moment adequat, per treure’n el màxim de profit perquè la seva aparició ve marcada ja pel propi organisme. El nen/a, en aquest estadi, és un geni lingüístic, està en condicions de parlar tots els idiomes que li vulguem ensenyar. Tot dependrà que els pares estem en condicions de parlar-li. Encara que el pare li parli en italià, la mare en català o els avis en francès.

A banda, el seu cervell està disposat per a assolir l’excel·lència afectiva, l’excel·lència física, l’excel·lència intel·lectual. El seu cervell està preparat per a rebre molta informació. Pot aprendre matemàtiques i coneixements enciclopèdics amb facilitat. Ara està en condicions de multiplicar la seva intel·ligència i assimilar la imatge, el nom i les característiques de quelcom que li vulguem ensenyar. Això sí, sempre tenint cura de no agobiar-lo. El nen/a ha de descansar perquè així, en la propera sessió, el nen/a estarà preparat per assimilar-ho tot, ja que, del contrari, es pot avorrir.

Ens hem de desfer de la idea que el nadó només menja, dorm i fa les seves necessitats. És molt més que tot això! Tot estant preparat, podrà decidir per sí mateix, tindrà més seguretat, iniciativa i decisió. Raonarà, parlarà amb els pares, ens coneixerem millor i serem feliços.

Des que el nen/a es va concebre, va viure en un món meravellós. Ha estat capaç, dins del ventre matern, de veure, sentir, deglutir, tocar,… i moure’s. Ha estat surant sobre el líquid amniòtic. Està en condicions de poder nedar. Deixar-lo al bressol sempre, sense oferir-li les possibilitats d’estimular-lo, seria un error.

És molt important que li parlem. Això li agradarà molt, l’estimularà perquè ho podrà acumular dins del seu cervell i desenvoluparà la seva intel·ligència. Li ensenyarem a relacionar, a associar, a diferenciar, i quan li parlem del passat, el seu cervell anirà distingint entre l’abans i l’ara. Aquesta seria la capacitat exògena que adquirirà el nadó mitjançant la interacció amb el medi social.

És igualment important poder passar estones amb el nen/a. No és necessari, ans al contrari, seria perjudicial que estiguéssim estimulant-lo contínuament. És per això que en una de les meves intervencions vaig dir que uns minuts al dia repartits en diferents sessions són més que suficients per assolir els objectius de l’estimulació primerenca. Però val a dir que, quan el nen/a veu que estem al seu costat, se sent feliç.

Hem de tenir molta cura i molta paciència. Una cançó de bressol mentre l’acariciem en els nostres braços i ens anem movent suaument, li ajuda a desenvolupar els seus sentits, la seva intel·ligència. El que més li agrada al nen/a són les carícies, l’expressió dels nostres ulls alegres fent-li carinyets i dient-li frases precioses.

En un article que va sortit publicat a la revista “Mi bebé y yo” sobre la meva pròpia experiència com a mare, deia que fora bo que el nen/a escoltés música ja dins del ventre matern i fora d’ell també doncs era i és essencial. Per què? Doncs perquè la seva via auditiva ha portat al seu cervell la informació adequada i ara acumula els seus coneixements musicals amb tant ordre que els sons són harmonia i sentiments, sensacions i pensaments. Per això és tant bo oferir-li l’oportunitat de deixar-li escoltar bona música. Amb el joc per exemple, de llençar-lo a l’aire i agafant-lo de nou, el nen/a es diverteix, mentre el subjectem i el balancegem a un costat i a un altre, li fem flexionar les seves cametes i els seus bracets i deixant-lo a terra per a que gategi.

Els pares hem d’aprendre amb el nadó, ens podem divertir i passar-ho molt bé tots plegats. Tot això no per a ser un superdotat, sinó per a ser un nen/a normal. Així aprendrà ràpidament i estarà preparat més aviat per integrar-se en allò que serà la seva vida habitual.

Molts infants amb Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat o sense (TDA/H) presenten el problema de la baixa autoestima. Avui en dia hi ha més estudis sobre el trastorn, però tot i així són nens que encara estan “etiquetats” de maleducats, nens difícils, nens que constantment són renyats pels seus mestres; són els nens que molesten i dificulten la dinàmica d’una classe i acaben sovint al passadís, són els disruptius de l’aula… Per tant, són nens en els quals es va mermant la seva motivació perquè costa que rebin un reforç o reconeixement d’allò que han fet bé. Només escolten allò que fan malament.

Crec que un dels pilars bàsics per a treballar amb aquests nens és forjar una autoestima que els faci tenir un bon autoconcepte, educar-los amb intel·ligència emocional i que expressin els seus sentiments, tan positius com negatius, que se’ls posin límits,… deixar-los créixer oferint-los la pedra basal de l’amor que no és més que la seguretat psicològica provinent de la família, l’escola i tots els agents implicats.

En el comienzo

dudaba de que fuera posible

resistir hasta el fin.

Hubo tiempos de ira,

dolor, tristeza y sufrimiento;

tiempos en los que me pregunté:

¿por qué yo?

Pero un día

hubo un destello de luz

y luego, otro.

Las nubes empezaron a abrirse

y pude ver más allá de ellas.

Los ratos de contento,

de sentirme segura,

fueron sumando más

que los de miedo y melancolía.

Se tejieron nuevas amistades;

la desolación, la falta de confianza en mi valer,

se fueron convirtiendo

en firmeza, en resolución.

Era como pasar de las tinieblas

a la luz, con una nueva sensación

de poder.

Ahora comprendo que en mi pasado hay cosas

que no puedo alterar;

lo que puedo es impedir que manden

sobre mi vida y mi felicidad.

Sé que esta parte de mi vida

jamás se irá del todo,

pero el lugar que ocupa en mi existencia

es menos prominente.

He empezado a permitir que otras ideas

pueblen mi mente.

Tengo un mejor conocimiento de mí misma,

de mis debilidades y de mis puntos fuertes.

Ya no temo poner límites.

Empiezo a disfrutar otra vez de la vida

y a pensar en el futuro.

Ahora puedo ver todo el tiempo

tal como fue:

un tiempo de crecimiento,

de descubrimiento de mí misma,

de curación.

Mi viaje a la recuperación

ANNA MARIE EDWARDS

Mitjançant l’estudi dirigit, us ofereixo unes tècniques d’estudi per tal que els deures que hàgiu de fer a casa no se us facin feixucs i poso al vostre abast eines per tal que us pugueu organitzar d’una manera que us faciliti tant l’assimilació i comprensió de les matèries com adquirir eficàcia i eficiència per guanyar temps de qualitat.

Trobareu enllaços a webs de caracter lúdic-educatiu que us seran de gran utilitat. Aprendreu tot jugant !

Per a aquells infants que presentin dificultats com ara dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat, podreu comprovar com milloren gràcies a l’ús d’estratègies d’intervenció psicopedagògica demostrades.