Compromís amb la veritat amb reflexió i indagació

lolamarquez | 3. Maduresa | Wednesday 7 November 2007

En la societat d’avui dia… què fem amb l’amor? Es construeixen nous vincles, qui s’atreveix, és clar. Noves maneres de viure l’amor, de formar vincles familiars, noves maneres de viure la vida.

Estem passant d’una societat marcada clarament pel patriarcat a una altra més oberta. El peatge, però, no és ni en broma gens barat. S’accentua la violència de gènere, els nostres fills pateixen cada cop més trastorns per dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat. L’era de la informació ens porta nous escenaris on cal adaptar-s’hi, que no conformar-se al preu de córrer tot el dia amb l’ansietat de les presses per tot. Ja no tenim temps d’aturar-nos a reflexionar, a contemplar, a riure amb la cosa més banal, de fer-nos carícies, d’estimar-nos donant i rebent agraint a la vida estar vius, un dia més, el regal que ens ofereix poder seguir fent realitat els nostres desigs i canviar allò que ja ha quedat obsolet tot vencent les resistències a la no transformació vital, perquè som conscients dels conforts que actualment disposem… i per a què canviar, oi?

On queden, però, valors tan essencials com la tendresa, la compassió, la fidelitat, la lleialtat, …? On? Em paro a pensar i concloc que vivim en una societat on li urgeixen possibles solucions a aquests malestars que ens condueixen a estats neuròtics, sense voler anar més lluny.

Manquen les mostres vertaderes d’afecte, aquelles que fan somriure a algú que està trist; aquella carícia que sense envair et diu em tens al costat. Per a mi, sense cap mena de dubte, això és signe de benestar i salut. No les deixem escapar i propaguem-les entre tothom ! Perquè això sana, això cura. I mai, mai, fan mal, ans al contrari. Ens ajuden a viure amb plenitud sense necessitar que ningú vingui a satisfer-nos la vida. A prendre consciència de la pròpia autonomia, de la pròpia vàlua, del què som i del què podem arribar a ser… ajudem amb els vincles afectius a construir noves realitats més madures, més riques. Comuniquem-nos de manera franca i sincera. Siguem nosaltres mateixos, mirem-nos als ulls i diguem-nos: T’estimo de veritat.

Lola Márquez

No Comments »

No comments yet.

RSS feed for comments on this post. TrackBack URI

Leave a comment

*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image

Powered by WordPress | Tema de Roy Tanck