T’atreveixes a mirar-ho amb unes altres ulleres?
Diu una antiga llegenda que, a l’Edat Mitjana, un home molt virtuós fou injustament acusat d’haver assassinat a una dona.
En realitat el vertader autor era una persona molt influent del regne i per això des del primer moment es buscà un boc expiatori per encobrir al culpable.
L’home virtuós fou portat a judici, ja coneixent que tindria escasses o nul·la oportunitat d’escapar del terrible veredicte: la horca! El jutge, no obstant també estar complotat, va tenir cura de donar-li al procés tot l’aspecte d’un judici just. Per això li va dir a l’acusat: “Coneixent la teva fama d’home just i devot del Senyor, anem a deixar-te en les seves mans el teu destí; així doncs, escriurem en dos papers separats les paraules “culpable” i “innocent”. Tu n’escolliràs un, i serà la mà de D’os(*) la què decideixi el teu destí”. Per suposat que el mal funcionari havia preparat dos papers amb la mateixa llegenda, CULPABLE. La pobre víctima, tot i desconèixer els detalls, se n’adonava que el sistema proposat era una trampa. No tenia escapatòria.
El jutge comminà l’home a prendre un dels papers doblegats. Aquest respirà profundament, restà en silenci uns quants segons amb els ulls tancats i quan la sala començava ja a impacientar-se, obrí els ulls i, amb un estrany somriure, agafà un dels papers i se l’empassà amb rapidesa.
Sorpresos i indignats, els presents li reprotxaren airosament: “Però… què has fet? I ara com sabrem el veredicte?” “És molt senzill”, respongué l’home. “Si llegim el paper que falta, sabrem allò que deia el què m’he empassat”. Amb una ràbia mal dissimulada, hagueren d’alliberar a l’acusat i mai més tornaren a molestar-lo.
Conclusió: Sigues creatiu, quan tot sembli perdut, utilitza la imaginació.
AUTOR ANÒNIM
(*) Nota de l’autor: Per raons de tradició la paraula “Déu” ha estat escrita com a “D’ós”.
En los momentos de crisis, sólo la imaginación es más importante que el conocimiento.
ALBERT EINSTEIN