Per a què serveix el vincle afectiu en el desenvolupament del nen?

Enviat el 1 February 2007 per Lola Márquez.
Categories: 1. Infants.

vincle-afectiu.gifSegons Bowlby (1951) i els seus seguidors, els gestos que la mare utilitza per comunicar-se amb el seu fill serveixen per transmetre-li afecte, indispensable per al seu creixement. En aquest sentit, resulta important que els gestos es repeteixin seguint una espècie de ritual perquè: una sèrie d’accions sempre iguals i previsibles representen per al nen una font de seguretat, de què la situació està sota control i que és capaç de dominar allò que succeeix en el seu món; especialment en els moments de major separació -l’inici del deslletament, la possible tornada a la feina per part de  la mare, etc.- la seguretat de comptar amb un ritual serà de gran ajuda. I molt millor si el ritual està “personalitzat”, és a dir, realitzat per la mare solament per al nen i no repetit amb altres persones, com els possibles germans; la repetició ajuda, fins i tot, al creixement intel·lectual. La ment del nen, poc a poc, observa com es fan les coses, allò que li permet preveure les accions i imitar-les d’immediat. Malgrat això, tot això no es deu confondre amb una rigidesa absoluta. Un cert ritual en l’organització dels dies constitueix una font de serenitat, mentre que un respecte obsessiu a les regles autoimposades condueix a tensions i rigidesa mental. Les carícies, igual que el menjar, són necessaris com la vida mateixa. Malgrat això, no hem de pecar ni per excés ni per defecte.

Avui dia, és del tot coneguda la teoria dels estímuls sensorials per a que el nen creixi d’una manera tranquil·la i equilibrada. No obstant, en ocasions, s’arriba a l’extrem, i això no és positiu. De fet, el nadó pot arribar a sentir-se molest per excés en la intensitat o en la durada de les carícies, atès que tendeixen a sobreexcitar-lo en una fase de la seva vida en la que no és capaç d’assimilar adequadament aquest tipus d’estímuls. Resulta molt important la qualitat de les carícies. Algunes persones no saben utilitzar una gesticulació adequada per a un nen petit i simplement tendeixen a transferir al nen el llenguatge corporal utilitzat normalment entre adults.  Aquesta forma d’actuar és errònia, atès que un nen de pocs mesos i, fins i tot, de pocs anys, sap reconèixer un únic llenguatge: el de la tendresa expressada a través de les cures afectuoses de la mare. Altres formes de comunicació corporal podrien resultat incòmodes, i fins i tot traumatitzants. Per a transmetre la dosi justa de tendresa senzillament hem de fer que els nostres gestos denotin flexibilitat i respecte, adoptant la posició de qui escolta i està preparat per a respondre a les necessitats del nadó.

També hem de prestar atenció per evitar qualsevol forma d’indiferència o d’invasió. El motiu d’això anterior és que, en el cas d’excessives atencions afectives, existeix també el risc de restar autonomia al nen. Si per al petit la presència de la mare, acompanyada de continus gestos de tendresa, es converteix en una constant absoluta, més endavant podria resultar molt difícil per a ell sostreure’s a aquesta situació, i fins i tot quan deixi de representar una necessitat. Molts nens inquiets estan en realitat massa lligats físicament a la mare. Aquests nens busquen en tot moment en el món exterior les contínues atencions a les quals s’han acostumat, i que no són capaços de trobar al seu interior, atès que ningú li ha ensenyat mai. D’aquesta manera s’instauren necessitats induïdes o formes de dependència nocives, que per suposat no són positives per a créixer. 

De vegades, qui no ha rebut molt calor afectiu té vertaders problemes per servir-se del llenguatge físic, per la qual cosa fa prevaler el verbal. Per aquesta i d’altres raons, també es pot “aprendre” a mimar a un nen. De vegades hi ha prou en ser conscient dels propis límits i desitjar superar-los amb sinceritat per assolir un bon equilibri. Agafar confiança amb el nen des de petit és allò que el pare també hauria de fer per assentar les bases d’una relació intensa. La mare pot animar al seu company a adoptar aquesta actitud, evitant les crítiques cap a la seva manera diferent de relacionar-se amb el nadó. En realitat, per al nen suposa una gran riquesa el fet de poder comptar amb dues persones diferents, cadascuna amb el seu estil i amb un repertori diferent de jocs. Els gestos que requereixen una major força física com bressolar el nen, aixecar-lo, o jugar amb ell a “l’ arri, arri cavallet”, diverteixen molt al petit. Aquests jocs representen una deliciosa varietat respecte als jocs més tranquils que practica amb la seva mare. Sense oblidar els moments d’atenció i de cura – canvi de bolquers, bany, etc.- que també el pare pot dur a terme amb la mateixa atenció i competència. Per acabar, les autèntiques carícies, aquelles que surten del cor, són els gestos que compten i els records que perduren.

Sense comentaris.

Deixa un comentari

Els comentaris poden tenir xhtml. El nom i l´email són requerits (l´email no serà mostrat), i la web és opcional.




*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image

Comment moderation is enabled. Your comment may take some time to appear.