El part a sota l’aigua: un part natural

Enviat el 1 February 2007 per Lola Márquez.
Categories: 1. Infants.

part-sota-aigua.jpg

Hi ha dues substàncies que provoquen el part:

  • Oxitocina: és l’hormona responsable de què s’iniciïn les contraccions. El cos matern l’allibera durant tot l’embaràs i en major quantitat en el moment del part. També es produeix químicament com a fàrmac, i s’utilitza en els parts dirigits per provocar artificialment les contraccions.
  • Prostaglandines: es tracta d’unes substàncies produïdes per la dona, secretades en quantitats molt elevades a partir de la setmana anterior al final de la gestació. La finalitat de les prostaglandines es relaxar el coll de l’úter per facilitar la sortida del petit. La seva reproducció farmacològica sota forma de gel ajuda a les futures mares que tenen dificultats per donar a llum.

Existeix un mètode alternatiu al part tradicional: es tracta del part dins de l’aigua: la mare s’enfronta al part amb major serenitat i el seu fill neix patint menys traumes. Ha arribat el moment irrepetible de la primera trobada. La mare i el nounat estableixen contacte tant a través de la pell com de les mirades. Ambdós es bressen en l’agradable tebiesa de l’aigua. Néixer “de l’aigua dins de l’aigua” sembla una forma ideal d’entrar a la vida, que fa més fàcil el pas des de la tebiesa envolvent  del líquid amniòtic al món exterior.

Tot i que aquesta és la perspectiva del nen, el part dins de l’aigua també pot constituir una experiència tranquil·litzadora per a la mare. Submergida en un ambient líquid, en el qual se sent protegida i “continguda”, la dona experimenta una condició semblant a la que experimenta el nen dins del seu sí. El fet de poder posar-se en el lloc del petit pot calmar la mare i fer que s’enfronti amb el part més serenament. La part positiva del part dins de l’aigua per a la mare no solament es limita a l’esfera psicològica, ja que també existeixen altres avantatges físics concrets: es controla molt millor la pressió arterial, que s’estabilitza en valors mitjans o més ben baixos, atès que l’aigua desenvolupa una funció relaxant. Per a comprendre-ho , només cal pensar en l’acció produïda per un bany a la banyera; el surament li proporciona una millor percepció del seu propi cos, essencial durant el part; la calor de l’aigua, que ha d’ésser entre 37 o 38 graus, relaxa l’aparell muscular general de la dona. També dilata el canal del part, que és precisament un “túnel” de muscles, facilitant el pas del nen; la calor calma el patiment, doncs redueix la resposta reflexa (instintiva) als estímuls dolorosos; el contacte de l’aigua amb la pell crea una espècie de “massatge”, que, en actuar a nivell de les terminacions nervioses cutànies, redueix la quantitat d’impulsos transmesos al cervell amb cada contracció. Gràcies a aquest complex mecanisme, anomenat “macanoceptor”, s’atenua notablement la percepció del dolor; durant l’esforç a què obliga el part, la lleugera pressió exercida per l’aigua desenvolupa una funció protectora i contenedora de la musculatura del perineu (zona compresa entre el recte i la vagina). Això afavoreix la distensió dels teixits i evita la seva laceració, fent el part menys traumàtic. Tant és així, que en la majoria de casos, no cal practicar l’episiotomia.

Si la mare es tranquil·litza i aconsegueix elevar el seu límit de resistència al dolor, també el petit s’enfronta amb un naixement més dolç: no pateix el salt de temperatura del líquid amniòtic a l’atmosfera exterior, sinó que en tot moment roman en un ambient templat i fluït. Això atenua el trauma del pas des del cos matern al món extern; els ulls del petit, acostumats a la penombra de l’úter, no pateixen l’enlluernament que s’experimenta en sortir a la llum; dins de l’aigua, el nen està sotmès a un ràpid rentat de les vies aèries altes (nas i boca).  Això li permet expulsar de forma immediata part del moc que les obstrueix.

No obstant tot això, la prudència mai sobra. El part sota l’aigua només és aconsellable quan l’estat de salut del nen que ha de néixer és perfecte i les condicions obstètriques de la mare durant l’embaràs i el prepart ho permetin. Tot i que es tracta d’un mètode alternatiu, han de respectar-se rigorosament els temps tradicionals de l’assistència obstètrica (generalment, la partera, acostuma a romandre submergida unes 3 o 4 hores); aquest tipus de part ha d’efectuar-se amb l’assistència de personal obstètric molt especialitzat i en un centre hospitalari idoni. Una de les figures més importants per acompanyar en tot moment a la mare és la matrona: a banda que l’haurà guiat durant tota la gestació, la mare trobarà en ella una companya de viatge. L’ajudarà a recórrer el camí amb confiança, tranquil·litat, sabent que pot comptar amb ella, i resolent-li tots i cadascun dels dubtes que a la mare li puguin anar sorgint. En sortir en nen i, al cap de 3 o 4 minuts, tot i que el cordó umbilical no hagi deixat de bategar, li haurà de tallar. Així s’evitarà que es produeixi una massiva transfusió de sang de la placenta al nen; no deixarà el nounat més d’un minut sota de l’aigua per tal que es produeixin totes les modificacions que li permetin anar-se adaptant poc a poc a l’ambient aeri i començar a respirar.

A tall de conclusió, el part sota l’aigua no deixa de ser un part d’allò més natural, com els que els nostres avantpassats feien agenollats, asseguts o de peu, és a dir, en posició vertical o semi-vertical perquè està més que demostrat que la manera de parir tradicional a una sala de parts, dificulta la sortida del nounat ja que va contra natura per la simple llei de la força de gravetat. La mare, en aquest cas, ha de fer un esforç superior i, en la majoria dels casos, cal efectuar el tall (episiotomia) per facilitar-ne la sortida. A banda d’això i, tal i com he exposat més amunt, l’oxitocina i les prostaglandines, en el part sota l’aigua no se subministren artificialment, sinó que es deixa que el cos actuï de manera natural. 

1 commentari.

Raquel

Comment el 13 December 2009.

M’ha semblat increible, veig que es la manera la qual vull portar el meu fill en aquest món. M’agradaria si em podrieu facilitar informació sobre on puc tenir aquest tipus de part. Gracies. Raquel

Deixa un comentari

Els comentaris poden tenir xhtml. El nom i l´email són requerits (l´email no serà mostrat), i la web és opcional.




*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image

Comment moderation is enabled. Your comment may take some time to appear.