Psicologia, Self-Couching i Coaching en l’àmbit educatiu

Relaxació progressiva o diferencial

Aquest procediment, desenvolupat per Jacobson (1938) consisteix en fer que te n’adonis i identifiquis l’estat de tensió de cada part del teu cos, mitjançant exercicis físics de contracció i relaxació. Posteriorment, en identificar la tensió en alguna zona, podràs posar en funcionament el recursos apresos per relaxar les zones.

En la relaxació progressiva realitzaràs exercicis on tensaràs i destensaràs els diferents grups musculars. Aprendràs a controlar el nivell de tensió de cadascun dels grups musculars. Podràs modificar la tensió del teu organisme de forma general o de forma específica, d’aquí prové el nom de relaxació diferencial.

Com es fa? L’entrenament consisteix en recórrer tots els grups musculars de forma organitzada, considerant quatre parts bàsiques: els braços, la cara i el coll, el tronc i les cames.

Per a realitzar l’entrenament és convenient adoptar una postura còmoda, reduir els possibles estímuls que molestin (roba ajustada, llum intensa…) i és convenient tenir el ulls tancats. Cal fer-ho en un ambient tranquil, lliure de distraccions i una temperatura agradable. La postura més adequada és estar tombat, amb el cap una mica més alt. És aconsellable l’ús d’algun coixí i una flassada.

(Passa el ratolí per sobre i obre l’enllaç)

Exercicis pràctics d’estimulació cognitiva per a persones amb malatia d’Alzheimer. Fundació ACE. Institut Català de Neurociències Aplicades i Alzheimer Centre Educacional L. Tárraga i M. Boada (eds.)

• Alcohol
• Al·lucinògens
• Amfetamines
• Cafeïna
• Cannabis
• Cocaïna
• Fenciclidina
• Inhalants
• Nicotina
• Opiacis
• Sedants, Hipnòtics o Ansiolítics

• Trastorn Esquizofreniforme
• Trastorn Esquizoafectiu
• Trastorn Delirant
• Trastorn Psicòtic Breu
• Trastorn Psicòtic Compartit (Folie á Deux)
• Trastorn Psicòtic a causa de malaltia mèdica
• Trastorn Psicòtic induït per substàncies
• Trastorn Psicòtic no especificat

• Anorexia nerviosa
• Bulímia
• Vomiting
• Binge Eating

• Trastorn paranoide de la personalitat
• Trastorn esquizoide de la personalitat
• Trastorn esquizotípic de la personalitat
• Trastorn antisocial de la personalitat
• Trastorn límit de la personalitat
• Trastorn histriònic de la personalitat
• Trastorn narcisista de la personalitat
• Trastorn de personalitat per evitació
• Trastorn de la personalitat per dependència
• Trastorn Obssessiu-Compulsiu de la personalitat
• Trastorn de la personalitat no especificat 

Episodis afectius:

• Episodi depressiu major
• Episodi maníac
• Episodi mixt
• Episodi hipomaníac

Trastorns Depressius (amb episodis depressius):

• Trastorn Depressiu Major
• Trastorn Distímic
• Trastorn Bipolar I
• Trastorn Bipolar II
• Trastorn Ciclotímic
• Trastorn Bipolar no especificat

Trastorn de l’estat de l’ànim a causa de malaltia mèdica

Trastorn de l’estat de l’ànim induït per substàncies

Trastorn de l’estat de l’ànim no especificat

• Trastorn d’angoixa (amb o sense agorafòbia, o agorafòbia sense trastorn d’angoixa)
• Fòbia específica
• Fòbia social
• Trastorn Obssessiu-Compulsiu
• Trastorn per estrès post-traumàtic
• Trastorn per estrès agut
• Trastorn d’angoixa generalitzada
• Trastorn d’angoixa a causa de malaltia mèdica
• Trastorn d’angoixa induït per substàncies
• Trastorn d’angoixa no especificat

Si demà fos el darrer dia de la teva vida i tinguessis un perfecte estat de salut… com l’ompliries?

• A on aniries?
• A qui veuries?
• Què diries?
• Com ho viuries?

Planteja’t tot allò que consideris important. Reflexiona i sigues honest amb tu mateix:

• Et permets tot això actualment o ho ajornes?
• Per què?

“És molt important que facis allò que de debò t’importi… només així podràs beneir la vida quan la mort estigui propera”.

ELISABETH KÜBLER-ROSS