Teràpia Breu Estratègica i Coaching personal

Molts infants amb Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat o sense (TDA/H) presenten el problema de la baixa autoestima. Avui en dia hi ha més estudis sobre el trastorn, però tot i així són nens que encara estan “etiquetats” de maleducats, nens difícils, nens que constantment són renyats pels seus mestres; són els nens que molesten i dificulten la dinàmica d’una classe i acaben sovint al passadís, són els disruptius de l’aula… Per tant, són nens en els quals es va mermant la seva motivació perquè costa que rebin un reforç o reconeixement d’allò que han fet bé. Només escolten allò que fan malament.

Crec que un dels pilars bàsics per a treballar amb aquests nens és forjar una autoestima que els faci tenir un bon autoconcepte, educar-los amb intel·ligència emocional i que expressin els seus sentiments, tan positius com negatius, que se’ls posin límits,… deixar-los créixer oferint-los la pedra basal de l’amor que no és més que la seguretat psicològica provinent de la família, l’escola i tots els agents implicats.

Quelcom que em sembla molt important en l’exercici professional del psicòleg és que compartim o no compartim la mateixa visió, els col·legues haurien de respectar-se mútuament i mai menysprear ni les escoles, ni les teories ni les tècniques. Per tant, depenent del pacient, del problema, etc., que se’ns presenti, quina millor manera d’abordar-lo no és sinó, que almenys el professional tingui les eines i sigui suficientment flexible per dur a terme la intervenció més convenient segons el què tingui en aquell moment al davant.

És per això que opto pel constructivisme i si he arribat a aquesta conclusió ha estat gràcies a l’estudi de la proposta de Gimeno-Bayón i Rosal (2001) , que compleix els requisits d’integració àmplia en combinar aportacions d’autors tan diversos com Assaglioli, Berne, Von Bertalanffy, Carkhuff, Desoille, Egan, Feldenkrais, Frankl, Gendlin, Janov, Kelly, Lowen, Maslow, May, Moreno, Perls i Rogers, entre d’altres. El seu enfocament articula aspectes cognitius, emocionals i corporals de la pràctica terapèutica.

Pots concertar una entrevista amb mi trucant al 619 90 62 65

En el comienzo

dudaba de que fuera posible

resistir hasta el fin.

Hubo tiempos de ira,

dolor, tristeza y sufrimiento;

tiempos en los que me pregunté:

¿por qué yo?

Pero un día

hubo un destello de luz

y luego, otro.

Las nubes empezaron a abrirse

y pude ver más allá de ellas.

Los ratos de contento,

de sentirme segura,

fueron sumando más

que los de miedo y melancolía.

Se tejieron nuevas amistades;

la desolación, la falta de confianza en mi valer,

se fueron convirtiendo

en firmeza, en resolución.

Era como pasar de las tinieblas

a la luz, con una nueva sensación

de poder.

Ahora comprendo que en mi pasado hay cosas

que no puedo alterar;

lo que puedo es impedir que manden

sobre mi vida y mi felicidad.

Sé que esta parte de mi vida

jamás se irá del todo,

pero el lugar que ocupa en mi existencia

es menos prominente.

He empezado a permitir que otras ideas

pueblen mi mente.

Tengo un mejor conocimiento de mí misma,

de mis debilidades y de mis puntos fuertes.

Ya no temo poner límites.

Empiezo a disfrutar otra vez de la vida

y a pensar en el futuro.

Ahora puedo ver todo el tiempo

tal como fue:

un tiempo de crecimiento,

de descubrimiento de mí misma,

de curación.

Mi viaje a la recuperación

ANNA MARIE EDWARDS

El prefix “Bio” prové del terme grec Bios que significa vida. La paraula francesa “Dansa” és el moviment integrat, ple de sentit.

Així, la Biodansa, és la dansa de la vida. És la participació en una nova manera de viure tot partint de vivències intenses personals induïdes per la dansa.

Què és allò que necessitem les persones per a viure? Un sentiment d’intimitat, de trascendència, de vinculació amb el goig i la plenitud estimulant. Són les necessitats bàsiques de tot ésser humà. Segons el creador de la Biodança, el xilè Rolando Mario Toro Araneda,” la consistència existencial no pot provenir d’una ideologia, sinó de les vivències en acció. La nostra finalitat és activar, a través de la dansa i exercicis de comunicació grupal, profundes vivències harmonitzadores”.

En els temps que córren, prestem atenció a quelcom tant important com la tendresa? Sovint i cada vegada més ens sentim més sols. Celebrar la presència de l’altre, exaltar-la en l’encant essencial de la trobada és l’única possibilitat saludable de sentir la tendresa: la qualitat d’una presència que concedeix presència.

Si combinem la música -llenguatge universal per excel·lència- amb moviments i emocions que ens ajudin a expressar-nos corporalment, fomentem la vivència mitjançant el nucli afectiu. La vivència és la intensa sensació d’estar viu Aquí i Ara. És la intuïció de l’instant de la vida. Per això, el punt d’on brolla la Biodansa és la vivència i no la consciència; els exercicis estan destinats a vivenciar i, només posteriorment, a conscienciar. Perquè la vivència té un poder autoregulador en sí mateixa.

La tècnica utilitzada a partir del model teòric de la Biodansa, està basada en exercicis els quals pretenen els següents objectius:

• augmentar la resistència a l’estrès
• elevar el grau de salut
• millorar la comunicació
• estimular la creativitat
• recuperar el vincle originari amb la naturalesa

Quina és la paraula clau? La Integració ja que:

• el procés d’integració actua estimulant la funció de connexió amb la vida
• fa conscient en cada invididu la integració amb un mateix, amb l’altre i amb l’univers
• la integració amb un mateix no és més que reforçar la unitat psicofísica
• la integració amb l’altre consisteix a restaurar el vincle amb l’espècie
• la integració amb l’univers reactiva el llaç que ens uneix a la naturalesa i ens ajuda a reconèixer-nos com a part del cosmos.
• la integració grupal potencia les vivències perquè ens recull i ens protegeix igual que quan érem dins de l’úter matern, tot nodrint-nos cap el creixement.

La propuesta es empezar

a Danzar la propia vida.

Recuperar el ritmo, el entusiasmo,

la alegría. Volver a conmoverse.

Entrar en contacto con el cuidarse,

con la dulzura, percibirse

en armonía con el otro.

Dra. Ercilia Orellana

Teràpia Breu Estratègica (TBE)

El terapeuta estratègic prescriu al pacient unes tasques que aquest ha de dur a terme en el dies següents a la sessió on es pretén eliminar el símptoma. El tractament és breu. Les intervencions es planifiquen per a 10 sesions. Si transcorregut aquest temps es constaten canvis positius per al pacient, el tractament pot allargar-se a fi de cercar la solució fins a 20 sesions, mentre que si no hi ha resultats, s’atura el tractament.

En el cas d’infants o quan la persona rebutja anar a teràpia la intervenció estratègica es pot fer de forma indirecta mitjançant els familiars.

“Es el método de resolver problemas humanos muy complicados con soluciones aparentmente muy simples. Se basa en la lógica y no en una base psiquiátrica.”

 

Giorgio Nardone

Coaching

El coaching esdevé en una conversa on apareixen compromisos mutus. Per part del coachee: el compromís d’un resultat extraordinari, l’honestedat del què li passa i la predisposició per a l’assoliment d’allò que vol aconseguir. Per part del coach: el compromís amb el resultat del seu coachee més gran que el del mateix coachee.

Per tant, el coach té una manera especial d’escoltar (escolta activa) on és capaç d’adonar-se de les seves pròpies opinions i de les opinions que el coachee relati.

“Els homes que diuen alguna cosa no són gaire nombrosos. Els que escolten encara són més escassos.”

Zunder

Mitjançant l’estudi dirigit, us ofereixo unes tècniques d’estudi per tal que els deures que hàgiu de fer a casa no se us facin feixucs i poso al vostre abast eines per tal que us pugueu organitzar d’una manera que us faciliti tant l’assimilació i comprensió de les matèries com adquirir eficàcia i eficiència per guanyar temps de qualitat.

Trobareu enllaços a webs de caracter lúdic-educatiu que us seran de gran utilitat. Aprendreu tot jugant !

Per a aquells infants que presentin dificultats com ara dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat, podreu comprovar com milloren gràcies a l’ús d’estratègies d’intervenció psicopedagògica demostrades.