L’estimulació primerenca en els bebès

lolamarquez | 1. Infants | Tuesday 30 January 2007

Quan un nadó neix està en condicions d’aprendre molt millor que a mida que vagi creixent perquè des del moment del naixement fins als sis anys, el seu cervell es desenvoluparà en un 90% amb respecte a la resta de la seva vida. Té un potencial intel·lectual superior al que va usar durant tota la seva vida qualsevol geni de la història. Aquesta seria la capacitat endògena de l’infant, allò innat que ja posseeix i que està a punt, en el moment adequat, per treure’n el màxim de profit perquè la seva aparició ve marcada ja pel propi organisme. El nen/a, en aquest estadi, és un geni lingüístic, està en condicions de parlar tots els idiomes que li vulguem ensenyar. Tot dependrà que els pares estem en condicions de parlar-li. Encara que el pare li parli en italià, la mare en català o els avis en francès.

A banda, el seu cervell està disposat per a assolir l’excel·lència afectiva, l’excel·lència física, l’excel·lència intel·lectual. El seu cervell està preparat per a rebre molta informació. Pot aprendre matemàtiques i coneixements enciclopèdics amb facilitat. Ara està en condicions de multiplicar la seva intel·ligència i assimilar la imatge, el nom i les característiques de quelcom que li vulguem ensenyar. Això sí, sempre tenint cura de no agobiar-lo. El nen/a ha de descansar perquè així, en la propera sessió, el nen/a estarà preparat per assimilar-ho tot, ja que, del contrari, es pot avorrir.

Ens hem de desfer de la idea que el nadó només menja, dorm i fa les seves necessitats. És molt més que tot això! Tot estant preparat, podrà decidir per sí mateix, tindrà més seguretat, iniciativa i decisió. Raonarà, parlarà amb els pares, ens coneixerem millor i serem feliços.

Des que el nen/a es va concebre, va viure en un món meravellós. Ha estat capaç, dins del ventre matern, de veure, sentir, deglutir, tocar,… i moure’s. Ha estat surant sobre el líquid amniòtic. Està en condicions de poder nedar. Deixar-lo al bressol sempre, sense oferir-li les possibilitats d’estimular-lo, seria un error.

És molt important que li parlem. Això li agradarà molt, l’estimularà perquè ho podrà acumular dins del seu cervell i desenvoluparà la seva intel·ligència. Li ensenyarem a relacionar, a associar, a diferenciar, i quan li parlem del passat, el seu cervell anirà distingint entre l’abans i l’ara. Aquesta seria la capacitat exògena que adquirirà el nadó mitjançant la interacció amb el medi social.

És igualment important poder passar estones amb el nen/a. No és necessari, ans al contrari, seria perjudicial que estiguéssim estimulant-lo contínuament. És per això que en una de les meves intervencions vaig dir que uns minuts al dia repartits en diferents sessions són més que suficients per assolir els objectius de l’estimulació primerenca. Però val a dir que, quan el nen/a veu que estem al seu costat, se sent feliç.

Hem de tenir molta cura i molta paciència. Una cançó de bressol mentre l’acariciem en els nostres braços i ens anem movent suaument, li ajuda a desenvolupar els seus sentits, la seva intel·ligència. El que més li agrada al nen/a són les carícies, l’expressió dels nostres ulls alegres fent-li carinyets i dient-li frases precioses.

En un article que va sortit publicat a la revista “Mi bebé y yo” sobre la meva pròpia experiència com a mare, deia que fora bo que el nen/a escoltés música ja dins del ventre matern i fora d’ell també doncs era i és essencial. Per què? Doncs perquè la seva via auditiva ha portat al seu cervell la informació adequada i ara acumula els seus coneixements musicals amb tant ordre que els sons són harmonia i sentiments, sensacions i pensaments. Per això és tant bo oferir-li l’oportunitat de deixar-li escoltar bona música. Amb el joc per exemple, de llençar-lo a l’aire i agafant-lo de nou, el nen/a es diverteix, mentre el subjectem i el balancegem a un costat i a un altre, li fem flexionar les seves cametes i els seus bracets i deixant-lo a terra per a que gategi.

Els pares hem d’aprendre amb el nadó, ens podem divertir i passar-ho molt bé tots plegats. Tot això no per a ser un superdotat, sinó per a ser un nen/a normal. Així aprendrà ràpidament i estarà preparat més aviat per integrar-se en allò que serà la seva vida habitual.

No Comments »

No comments yet.

RSS feed for comments on this post. TrackBack URI

Leave a comment

*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image

Powered by WordPress | Tema de Roy Tanck