Rafael Amargo

El passat dissabte 25 de Març vàrem anar a veure l’últim espectacle de Rafael Amargo, Casino Burlenco Carrusel. Sorprenentment, vaig sentir que en Rafael Amargo estaria al Casino de Barcelona durant unes setmanes amb un show mig Burlesque mig Flamenc i em va picar la curiositat. En un tres i no res m’ho vaig mirar al seu website i vaig quedar encantat en veure que era sopar espectacle i el menú semblava prou bo.

pop_up_amargo.jpg

Per només 65 eurets de res tens sopar degustació amb vi, pa, aigua i cafè i l’oportunitat de veure el show. No m’ho vaig rumiar gaire i vaig convèncer la meva dona d’anar-hi. El sistema de reserves és, quan menys, ferragós i poc clar ja que no saps si tens reserva o no perquè has d’esperar a què et truquin, donats els temps que corren és molt més fàcil tenir un altre sistema, però què hi farem! Tot i així una noia amable i agradable em va trucar i vàrem formalitzar la reserva.

Mai no he estat amant dels Casinos, fet pel qual no havia estat al “nou” Casino de Barcelona ni tampoc al vell. He vist molts casinos arreu i val a dir que tants llums de neó, maquinetes i gentota no són pas del meu gust, ja que em sembla un xic cutre. Els casinos amb senyors amb smoking, dones amb vestits de tall llarg i calçades amb stilettos de vertigen han quedat relegats a l’apassionant món del cinema i de les aventures més Flemingnianes. Siguem sincers, si entres a un local suposadament de prestigi i el primer que veus són xavalots amb auriculars de proporcions exagerades endollats a MP3 de dimensions minúscules amb els texans de G•Star a mig cul ensenyant els Calvin Klein… el glamour se’n va en orris. I això és el que ens vàrem trobar en arribar al Casino de Barcelona.

Tot i així, després de prendre dos mals i cars tallats a la barra d’un dels bars al costat de dos Europeus de l’Est que semblaven sortits de Promesas del Este (2007, David Cronnenberg); vàrem poder entrar a la sala puntualment a dos quarts de deu. El primer que sorprèn és el fet de que l’espai és fosc i petit, presidit per un petit escenari central amb un espai buit vorejat per les taules. Tan bon punt t’acomoden comencen a servir el vi (Blanc de Blanc de Castillo Perelada, lògicament) i l’aigua i en un tres i no res ja ets fruint dels primers entreteniments: Bombó de Foie amb chutney de panses, croqueta de bolets amb reducció de Porto i una crema de patata amb un clavellet de Tête de Moine. El servei no és dolent, però val a dir que ens estem acostumant a uns estàndards molt baixos avui en dia.

Quan retiren les restes dels entreteniments duen el que ells han presentat com a Amanida de gambes amb bolets i mèsclum d’enciams però que donada la generositat del plat seria més just dir que són gambes acompanyades d’una amanideta de variat de bolets i enciam. És d’especial esmena el fet que van reomplint copes amb generositat. Com a plat fort ens serviren un filet de bou amb mil fulls de patata amb salsa merchand de vin maridat amb un Cruor de Casa Gran del Siurana, un Priorat on mana la Garnatxa en combinació amb Cabernet Sauvignon, Syrah i Merlot.

Les postres, un bombó de xocolata amargant (joc de paraules amb el cognom de l’artista) amb praliné i taronja confitada regat amb un Castillo de Perelada Brut Reserva, és un digne colofó a un generós sopar que et deixa prou servit. Els cafès, val a dir, no són meravellosos, però acompanyats dels Petits Fours del pastisser ―que ja no t’entren però que els tastes per pura i simple golafreria― són un bon presagi del que ens espera en el moment en el que els llums s’apaguen.

petits-fours.jpg

La primera part del show és més Burlesque que flamenca amb làtex i cuir arreu cobrint poc i mostrant molt de noies i noies? L’espectacle comença amb una llatina voluptuosa fent puntes i donant-nos la benvinguda. Tot seguit un homenot, el fantàstic Daniel Busato, calçat amb taconassos gorra de plat i gavardina al més pur estil cabaret playbackeja una estona animant l’ambient amb certa sorna decadent. Torna a sortir qual oxigenada Marilyn de braços musculats i ens deleix amb típics Diamonds are a girls best friend i altres clàssics. D’especial menció el Be Italian de les noies que, tot i no arribar a l’exuberància natural que irradia Fergie a Nine, omple de ritme i sensualitat la sala.

417431_346165778738082_152332624788066_1188429_1933593591_n.jpg407417_346165942071399_152332624788066_1188431_771587144_n.jpg

És aleshores quan fa la primera aparició l’estrella del Burlenco amb balls més conceptuals que flamencs i només un taconejat aquí i allà. Es van tornant els balls i mica en mica el flamenc es fa fort i es torna en protagonista indiscutible. Sorprèn la proximitat… fins al punt que tems que els comensals de les taules més properes quedaran tots xops per culpa de la impetuositat de l’estrella (en paraules planeres, de suor!).

L’espectacle canvia i es torna, sobtadament, en una espècie de reunió d’amics que s’han reunit per a cantar i ballar. Mentre tots seuen en cadires en front el públic, el mestre seu al centre darrere una petita taula il•luminada i es dirigeix als presents per a donar les gràcies. La gent el contesta com si tots fóssim família, com si fos més un diàleg que un monòleg artístic. Tot seguit l’Antonio s’aixeca i arrenca un cant mentre el company Eduardo Cortés esgarrapa notes a una guitarra trillada. El divo toca unes palmes i Yolanda Cortés taconeja. Aquí comença el show al més pur estil flamenco. S’intercalen intervencions de la cantaora Genara Cortés amb balls de Yolanda i Vanessa Gálvez. El divo, conscient de si mateix, es posa i es treu la samarreta constantment per a deliri de les mosses i les no tan mosses.

431546_346166138738046_152332624788066_1188433_338629574_n.jpg

El so inconfusible de la guitarra, les palmes colpejant, els cants rogallosos… el ball. Tacons colpejant amb força el terra arrencant ritmes trepidants que et deixen bocabadat. Les dones que mentre talonegen s’apugen les faldilles amb força empeses per la passió. I el millor de tot és l’oportunitat de veure-ho tot allà davant, a menys de dos metres. De què coi estan fetes aquestes sabates per a poder aguantar aquest maltracta? Louboutin, Jimmy Choo, Blahnik, Bally, Lotusse… a ells els voldria veure fent sabates per a aquesta gent!

Tan se val si un és català, castellà, espanyol, gitano o paio. L’espectacle és fantàstic, ple de sentiment i art. Lluny dels grans espectacles amb jocs de llum i color aquest Burlenco es fa grandiós per la seva proximitat i per la incommensurable capacitat de comunicació de tot un equip sàviament liderat per l’artista principal.

L’espectacle acaba amb festa, amb tot l’equip saltant i ballant vestits ja de manera informal amb denims estripats i samarretes esfilagarsades. Stilettos contraposats a bambes o botins; és pels peus que te n’adones que una és ballaora, mentre l’altre és de ball modern i el de més enllà de clàssic.

Quina nit! Ho recomano. 65 eurets poden semblar molt; per a mi em van semblar molt poquets per al gran espectacle del que vàrem gaudir.

Deixa una resposta

*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image

Comment moderation is enabled. Your comment may take some time to appear.