Nit d’Estels (o estrellada?)

Fa dinou anys vaig dur una noia a la casa que la família tenia en venda a Santa Maria, símbol de la família que havíem estat, que ja no érem i que ja no seríem mai. Vàrem anar allà amb l’excusa de veure la pluja d’estels, però era clar que hi anàvem a festejar. Malauradament, tot i que ella diu que va llençar senyals arreu, no va ésser aquella la nit en la que vàrem començar la nostre vida plegats… va ser un parell de dies més tard i ara ella i jo som casats.

Des d’aleshores m’encanta quan arriba mitjans el mes d’Agost i les ja famoses Llàgrimes de Sant Llorenç. Sempre celebrem el dia 15, dia del nostre aniversari oficial, fent quelcom especial. Aquest any vàrem decidir celebrar-ho durant tot el cap de setmana i aprofitar una bona oferta que havia rebut per a anar al Dolce Vita, la terrassa que hi ha a la planta 10 de l’Hotel Majestic.

Però des de ja feia dies havíem inclòs una activitat que ens semblava molt bona i interessant: La Nit dels Estels (G)Astronòmica a la zona de Pessebre Vivent. Cada cop que ens plantegem vendre’ns-ho tot i marxar a un altre lloc passegem per la zona del Pessebre i ens ho traiem del cap (bé, el fet de que amb la situació actual no et puguis vendre res potser també és una raó). Combinar la pluja d’estels amb un marc incomparable, bon menjar i bon beure ens va semblar perfecte. Tant, que vàrem demanar uns coneguts d’anar amb ells.

nit.jpg

Aquest esdeveniment ha estat àmpliament promocionat i fins i tot periodistes de l’alçada d’en Ramon Francàs (reconegut periodista del món del vi de La Vanguardia) han escrit sobre el tema. A les xarxes socials i a l’internet en general anaven plens!

Ja fa un temps que Corbera Sabors va començar a rodar com a fruit de la unió del “col•lectiu gastronòmic” de Corbera de Llobregat. La Xarcuteria Planas, la Pastisseria Cardona, el restaurant Casa Nostre, l’hotel Can Rafel, l’Hotel Can Fisa i Vins Aregall tracten de promocionar el seu “savoir faire” a Corbera. Aquest tipus d’iniciatives m’encanten perquè fan que el meu poble estigui al mapa per quelcom més que el Pessebre Vivent!

És per tot això que em feia il•lusió d’anar-hi i per això vaig ésser bastant participatiu a través de xarxes socials, etc. Malauradament vaig ésser mal interpretat i alguns del col•lectiu es van sentir ofesos per un comentari jocós que vaig fer… es veu que si no escrius “ja, ja, ja” després d’una conya a Facebook la gent ja no és capaç de veure la gràcia als jocs de paraules i les ironies –que no sarcasmes–. Quan em vaig assabentar ja era tard i el mal ja estava fet… tot i així em delia per anar-hi.

Una de les coses que fan que sigui una persona especialment repel•lent (o això em diuen) és el tema de la puntualitat. Quan va arribar dijous 11 jo ja estava preparat a les nou per a sortir fent un passeig cap a casa d’aquests coneguts. Lògicament, qui no estava preparada era la meva dona i molt menys encara els que anàvem a buscar! Fet que va provocar que la meva dona s’empipés amb mi dient allò típic de “veus com no calien tantes presses?” I tant que no calien! Perquè quan vàrem arribar a la taquilla la cua era enorme! En realitat no era una cua… eren dues! Una venia des de dalt del Carrer del Canigó i l’altre, la nostre, des de baix. Tanta era la gent que s’esperava que després de mitja horeta ja ens plantejàvem anar a picar quelcom allà on fos. Mica en mica la cosa es va anar movent i finalment vàrem entrar a la taquilla, 35 eurets per barba i… la primera a la front! Un dels “indignats” –per la meva manca de tacte comunicacional– i sa dona eren a la porta. Amb les meves millors arts toreres, tot fent una verònica, els esquivo i faig veure que sóc mut, sord i cec! Malauradament havies de demanar una copa –que t’havia de durar tota la nit– per a poder anar tastant els vins… i eren ells qui les donaven. El fet de no anar sol en aquestes ocasions ajuda i em van fer arribar una copa de contraban plena de cava –quin? Ni idea! Jo volia saber, preguntar, tastar… però això en aquell moment m’estava vetat–. No començàvem pas bé!

Un responsable dels Amics de Corbera –associació co-responsable de l’acte– ens va demanar disculpes per les cues i l’organització i ens va informar de què anava la Nit. Tastos diversos, vistes magnífiques i astronomia com a excusa.

Primera parada… cues… i més cues… copa a una mà i a l’altre un platet de plàstic flexible que quan hi posen un parell de canapès sembla que faci figa i tu sense mans per a poder ni menjar ni salvar el menjar que sembla que et marxi del plat! Aconseguim trobar un espai amb una tauleta plena de plats amuntegats i restes de canapès abandonades i començo a fer neteja per a poder deixar copes i plats. Quan trobo una paperera i ho llenço tot m’enduc com a gratificació la mirada inquisidora d’un altre partícip de Corbera Sabors al qual no sabia que caigués (tan) malament, es veu que s’ha fet córrer la veu… val a dir que no sóc la persona més popular a Corbera, però tampoc m’ho pensava que ho fos tan poc! Tret d’això els canapès eren ben bons.

A Parés Baltà demano tastar la Garnatxa jove anomenat Indígena i pregunto si pot vessar-hi només un rajolí per a poder envinar la copa ¬–ja que encara hi restava una mica del cava anterior– i la dona em mira com preguntant-me si a part d’ésser de Mart sóc imbècil. Val a dir que em vaig passar tota la nit demanant d’envinar la copa i en un percentatge massa elevat per a una Nit (G)Astronòmica em van mirar com no sabent de què coi els parlava.

indigena_g.jpg

Ja eren passats dos quarts d’onze i jo, que no sóc ni la persona més pacient del món ni la més optimista, ja em feia la idea de que no anàvem pas bé. Al bell mig del no res hi havia l’stand de l’única cava que coneixia, la de Gramona i els caves que donaven a degustar… ja els coneixia i no valia la pena tornar-ki, per la qual cosa necessitaven d’altres. Una altre cua, la que duia a la parada del Restaurant Can Rafel, on estaven cuinant uns calamarcets farcits i quelcom més… deixem a les dones i els “mascles” anem a l’aventura per veure com estan distribuïts els llocs i a veure si aconseguim uns vins per acompanyar els calamars.

Tot molt maco però, definitivament, massa gent i amb manques d’organització. Aconseguim uns vins per les noies i després de més de 10 minuts de cua tastem quelcom calent i ben bo… però escàs, perquè és un tast! Anem a veure si podem tastar l’arròs però es fa impossible i descobrim, després d’una bona estona d’espera, que quan l’aigua bulli encara restaran entre deu i quinze minuts més d’espera! Sortim de la cua i trobem una parada on podem menjar un botifarró fantàstic i una mica de Rosbif (Roastbeef for those who know). Jo em distrec comentant uns quants vins a la parada del Celler Heretat Mont Rubí (http://www.montrubi.com/default.asp?pag=11), on tasto un sumoll negre molt interessant. A una parada propera parlo amb una noia sobre la seva bodega, l’única de El Papiol i que fins ara no podien dur la DO Penedès i han dut Vi de Taula a l’etiqueta perquè això era millor que acollir-se a la DO Catalunya!

hmrgaintus2007_baixa.jpg

Les noies tornen a fer cua per l’arròs i quan ens el duen… és massa calent i totalment cru. Es nota que en condicions normals podria ésser un bon arròs, però la veritat és que no ho és pas. Pugem a la part central del recinte i allà aconseguim unes quantes escorrialles que ens han deixat els gairebé cinc cents assistents que, més intel•ligents i ràpids que nosaltres, han anat abans per aquella zona. Ja no queden dolços dels Cardona, tret dels Cometes… i la font de xocolata raja però sense res amb què sucar. Les dones i l’altre “mascle” s’entretenen xerrant amb coneguts d’arreu, són gent molt popular al poble –cosa que un servidor, queda clar, no és!

Dono un parell de voltes, xerro amb els pocs que conec i que estan disposats a ser vistos parlant amb mi… deixo caure un parell o tres de comentaris i ja hi som, la nit s’acaba. El grup de jazz deixa sonar els últims acords i la gent, sense més a veure ni menjar, comença a arreplegar-se.

A les parades ja no queden ni vins, tret d’una, a la que no em veig amb cor de demanar res… però un conegut s’ofereix a dur-me una copa de negre… en mala hora! Ja havia tastat un parell de vins sota aquest segell i aquest, tot i que no és el mateix, no és gaire millor! En quant entra a la boca el vi fa un efecte d’esponja terrosa que xucla tota la saliva que hi puguis tenir assecant-te-la de tal manera que es solidifica i es gelatinitza… penses que potser és un vi experimental de El Bulli, però no pot ser, perquè de ser-ho el vi al menys tindria un gust agradable!

Malauradament el meu diagnòstic és dolent… però he de reconèixer que veig gent prou contenta, entre ells els meus acompanyats –que no acompanyants ja que sóc jo qui acompanya, no pas ells. Sortim fent un passeig i em demanen que ompli una enquesta… Què t’ha semblat? Què canviaries? Quina nota posaries? Hi tornaries? Dóna’ns el teu nom i número de telèfon i e-mail… i uns nassos! Com vols que et digui la veritat si em demanes les meves dades? Només em faltava aquesta!

Potser el meu problema és que em dedico professionalment al Marketing i porto molts anys involucrat al món del vi i el cava i, especialment, al món de l’hostaleria. Potser el meu problema és que sóc massa crític… però és que, estaran d’acord amb mi, que la nit va ser un xic “Estrellada” per a uns quants, entre ells jo.

Llegeixo a diferents pàgines de Facebook que tothom va acabar encantat, me n’alegro! Malauradament no és el meu cas. El que passa és que crec que parlen més per orgull patri corberenc que des d’un punt de vista més gastronòmic i d’organització. Val a dir que quan vaig veure el vídeo a youtube (link un xic mé amunt) vaig observar un munt de platets que no vaig tenir l’oportunitat de tastar i que, sincerament, feien molt de goig! És per tot això que em sap tan de greu que per a mi no fos tot un èxit.

Que si hi tornaré si repeteixen l’any vinent? És clar que sí! I tornaré a recomanar-ho a tothom que conegui. El que no tinc tan clar és que m’hi deixin tornar ;-P Hom em va demanar que li donés la meva opinió… a grans trets és aquesta.

Deixa una resposta

*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image

Comment moderation is enabled. Your comment may take some time to appear.