D’amics, coneguts, saludats i altres bèsties

Llegia fa tan sols un dies (24 de Juliol de 2011) una entrevista que en Carles Capdevila –Director del Diari ARA– feia a en Quim Monzó. Després de deixar-lo dir totes les bestieses que vol –i que en major o menor part gairebé tothom compartim però no tenim la llibertat ni l’oportunitat de dir– en Capdevila li vanta:

–Tens pocs amics…
–No en tinc cap, tinc gent amb la qual a vegades em truco, però ni hi quedo ni res. Això dels amics és molt d’adolescent, molt del Facebook. Amic em molesta… què vol dir, amic?

No hi puc estar més d’acord! Durant anys creia que tenia molts amics i, en ocasions, em trobava amb que hom em deia que tal o qual havia dit que no érem pas amics, que érem tan sols coneguts. És totalment cert. Ja no dic mai que en Benet o en Pepet són amics meus o jo d’ells –que crec que tampoc és el mateix–.

D’un temps ençà, a mida que he anat perdent familiars, amics i pèl tracto de dir sempre que conec a un o altri però d’aquí no passo. I si dic que som amics i es senten ofesos? Estan en el seu dret. És per això que jo considero que això de l’amistat és molt seriós i si algú vol posar l’etiqueta no seré pas jo.

No puc ni competir en termes d’amics al Facebook!

Si algú es considera amic meu, moltes gràcies… però en quins termes? Les amistats haurien de venir amb un llibre d’instruccions o una Letter Of Inted (LOI; carta d’intencions). Jo, per la meva part, intento tractar tothom –que m’envolta en major o menor mida– de la mateixa manera. De forma educada, a vegades divertida i, a ser possible, respectuosa… tot i que, inevitablement ficaré la pota.

En aquest ordre també em va encantar un article que en Pàmies va escriure a La Vanguradia (8 de Juliol de 2011, podeu llegir-lo a l’hemeroteca de La Vanguardia) sobre la moda de les promocions al món de la telefonia mòbil al voltant dels amics i familiars… quan un gairebé no té família ni amistats es pot arribar a sentir molest amb aquest tipus de promocions. Però la que a mi em va acabar de treure de polleguera era aquella d’Unnim que t’enviaven a tu i a onze amics més al Carib (https://www.unnim.es/es/Promociones/Tarjetas-de-credito/Bases/). D’on coi trec jo onze tius per a anar al Carib? Potser sí que aleshores em sortirien amics arreu com amb aquell mític anunci dels Donetes!

Deixa una resposta

*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image

Comment moderation is enabled. Your comment may take some time to appear.