Ja l’he tastat!

Potser sóc un xic rarot, però m’agraden les coses que m’agraden i com m’agraden moltes coses a vegades se m’acumula la feina. En qüestió de sèries sobretot, ja que n’hi ha moltes que m’agraden a mi i no a la meva dona i aleshores aprofito per veure-les en versió original –no per esnobisme, simplement perquè surten primer en anglès i donat que m’hi defenso prou bé prefereixo veure-les així– i sol. El problema és que no tinc prou temps –alguns fem veure que treballem o fins i tot treballem– i sempre he de decidir si destino el meu temps lliure a veure les sèries –llegir llibres, llegir revistes professionals…– o inverteixo aquest poc temps amb la meva dona fent quelcom plegats. El resultat és que m’aixeco d’hora fins i tot els caps de setmana i, mentre ella dorm un xic més, jo vaig veient sèries i fent altres coses que m’agraden a mi i a ella no.

Ja que no tinc criatures, gairebé no tinc família i encara tinc menys amistats; puc invertir el meu temps a fer allò que m’agrada i el que agrada la meva dona però, tot i així, no puc fer-ho tot. Encara he d’acabar de llegir un munt d’articles, el llibre A Game of Thrones –que em va encantar la sèrie i un conegut em va dir que aleshores havia de deixar-me de xorrades i llegir els llibres–, els capítols que em resten de: Endgame, The Event, Fringe, Glee –sí, fins i tot jo he sucumbit a la dictadura de Glee i m’he baixat els discs per a poder escoltar-los mentre condueixo–… i moltes altres. Em falta fer un munt de visites i trucades que, molt sincerament, sóc conscient que no faré. Em falta escoltar molts discs que no crec que acabi escoltant.

Entre les coses que volia i havia de fer era tastar un vi que, per casualitats de la vida, està vinculat a un “nano” amb qui vaig anar a la facultat –donats els èxits de tots amb els que vaig coincidir allà he après a dir que vaig anar a la Facultat amb ells i no que ells van anar amb mi, com acostumava a dir abans–. Sóc un bon aficionat als vins i crec tenir un bon coneixement d’aquest món, encara que domino bastant més el dels espirituosos. Des de fa ja molts anys veiem que el món dels vins s’ha anat poblant de personatges famosos i adinerats que –ho vulguin molts o no– han contribuït a la popularització d’un món abans molt tancat –Lluís Llach, els Trincus, Bertín Osborne, Imanol Arias, el paio que va comprar Baigorri (quina enveja infinita que li tinc)…–. Entre tots aquests també es troben empresaris i professionals d’altres àmbits que al final han aconseguit dur a terme el seu somni de tenir una bodega. Sembla que el cas de Mas Rodó és quelcom per l’estil. Però és que, a més a més, ho han fet en família i amb estil, ja que el pare és qui va tenir el somni, el fill el que va dissenyar la fantàstica remodelació de la bodega i l’última a sumar-se al projecte és l’altre filla, que és qui està ajudant a promocionar els vins arreu (crec que ja havia estat relacionada amb el món agrícola… no sé què d’uns tomàquets).

El fet és que pel Facebook em vaig assabentar de l’existència de Mas Rodó i d’un varietal molt especial, el Montonega. Gran sorpresa per mi l’existència d’una variant de la Parellada autòctona del Penedès de la qual no n’havia tingut cap notícia fins ara! Vaig trigar temps però al final m’he fet amb unes quantes ampolles –entre el club de vins i totes els embolats amb els que m’he ficat gairebé no em queda per a pipes–. Després de repensar-m’ho molt ahir vaig fer els honors i vaig decidir obrir una ampolla.

mas-rodo-ampolla.jpg

Quan no coneixes un vi –ni tan sols la varietat de raïm– resulta molt difícil fer el maridatge –que és al que a mi m’agrada jugar–. A la seva nota de tast els de Mas Rodó donen un bon munt de maridatges possibles –mariscs, foie, sushi, sopes, cremes, fumats…– i ahir vaig tenir la sort que la sogra, pensant en mi, va portar-nos un tupper amb la seva sopa de peix que tan m’agrada! La nit abans havia preparat un lluç i feia poc un bacallà… donat el mes de Juliol que ens està fent una sopa de peix fa de bon pair! Regirant pel congelador i el frigorífic, i donat que la meva dona no tenia gaire gana, vaig optar per fer un saltat de gambes amb espàrrecs… quelcom difícil de maridar… però donada la versatilitat que diuen que té el Montonega…

mas-rodo-ii.jpg

Val a dir que moltes vegades, quan sopem amb vi blanc, fem quelcom que no és gaire purista, bevem amb copes de cristall blau de bohèmia. Són realment maques i el cristall és molt agradable… però són blaves! És per això que primer em serveixo un xic a una copa de tast petita per a poder apreciar el color i la intensitat de les aromes.

mas-rodo.jpg

El que primer destaca d’aquest vi és el disseny de l’ampolla. M’encanta el fet que imperin els blancs i la lletra estigui sobre una etiqueta amb fons a un 10 ó 20% de negre –gris molt clar– amb lletra senzilla de pal de tall suís. Em resulta elegant i actual. Val a dir que el contingut també ho és. Tal com diuen és d’un groc pàl•lid amb un cert record verdós, depenent de la intensitat de la llum el trobo molt claret (cosa que sorprèn venint d’un raïm que té coloració, però això passa molt sovint ara que fan blancs de Pinot Noir o de garnatxes negres, etc.). Al nas el trobo molt suau i fresc amb notes afruitades –però no com els albariños o els verdejos que són més intensos i afruitats–, trobo notes florals campestres i d’herbes… en boca també em resulta suau i fresc, agradable amb un toc àcid al final.

Crec que és un vi per a quedar bé. I com, a més a més, té un bon discurs al seu voltant –la bodega, el raïm…– és perfecte per fer-se el guais –s’ha de reconèixer que un percentatge molt elevat de consumidors de vi només volen parlar de vi perquè està de moda… i que segueixi així!–. Ara només em falta poder tastar els altres que vins que tenen. M’agraden els Riselings, em sorprenen alguns Cavernets i no m’entusiasmen molts Merlots… ja veurem què em passa amb els que tenen els de Mas Rodó. Suposo que els tastaré –i acabaré comprant-los– quan trobi temps i em passi a visitar la bodega però és que… tinc tantes coses a fer! Ara per ara estic pensant en uns llagostins a la planxa al pebre amb julivert i vi blanc per acompanya una altre ampolla de Montonega.

mas.jpg

Deixa una resposta

*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image

Comment moderation is enabled. Your comment may take some time to appear.