2008: l’any de la còlera 26 Desembre 2008
Publicat per llobes a: Còlera , afegeix un comentariCom a resum del treball amb la còlera que ha fet el nostre grup aquest 2008, un collage de fotografies del talismà que vàrem realitzar a finals de curs:
Podeu veure més fotografies d’aquest mural directament a http://picasaweb.google.com/donesllobes/CLera?authkey=buvS0qIqzSs# (o a través del blog). Si hi ha alguna fotografia que no voleu que sigui pública, digueu-m’ho si us plau. Si teniu alguna fotografia que voleu afegir i no sabeu com fer-ho, digueu-m’ho també.
També podeu veure alguns dels treballs sobre la còlera a través de la pestanya documents del blog o directament a http://sites.google.com/site/donesllobes/documents/colera
Muntanyes i óssos 21 Setembre 2008
Publicat per rosa a: Còlera, Vivències per compartir , 1 comentari fins araAbans d’endinsar-nos en un altre tema i deixar la còlera com a treball quotidià i de fons per a cadascuna de nosaltres, volia compartir el fet que aquest estiu m’he anat trobant reiteradament alguns dels element del conte, potser a manera de recordatori del meu viatge amb la còlera:
En visitar la casa del Dalí a Port Lligat, em va rebre un immens ós de color blanc (aquest no era negre com el de la lluna creixent) dissecat que estava a l’entrada de la casa.
Viatjant per Sicília, vaig somiar que “estic en una casa amb molta gent. Surto a fora i veig un llac on hi ha molts animals. Veig un ós petit que balla i riu.” i al cap de dos dies visitant uns mosaics romans esplèndids a Vila Romana del Casale un dels primers que em vaig trobar va ser el d’un ós que em donava la benvinguda a la casa.
Vencent la meva por a l’aeri que hi portava, vaig pujar a l’Etna, aquesta muntanya negra que en el seu interior acull la natura en estat pur, bella i terrible. El guia que ens acompanyà a fer un volt pels darrers cràters de l’erupció del 2002-2003, en dir-li jo que allò era “bellisimo”, em contestà “c’e la natura”
Finalment, no vaig pujar al volcà Stromboli (a les illes Eòlies) però m’hi vaig acostar prou –en un vaixell que es movia molt- per veure les seves explosions en plena nit:
La meva muntanya 4 Juliol 2008
Publicat per llobes a: Còlera , 1 comentari fins ara
He acabat de fer un power-point amb la meva muntanya i vull compartir-lo. Té faltes d´ortografia i és un poc “groller” però m´agrada aquest aspecte “manual” i fet tal com va anar emergint, sense polir. I ara que sé que la veu pròpia va mes enllà de categories convencionals no em fa vergonya que quedi així. Lola.
Per veure aquesta presentació, cliqueu el següent enllaç: http://docs.google.com/Presentation?id=dfk3gfzd_124g5kfph3k
La vuitena arma. 10 Maig 2008
Publicat per franciscomontserrat a: Còlera , 2comentaris
En nuestro último taller I, preguntaba, qué hacer, cómo posicionarse, delante de atrocidades como la que explicaba haber presenciado la esposa de Mandela, cuando un soldado le abrió el vientre a una mujer embarazada.
Recordé que Marga Ximenez, artista catalana, conmovida al enterarse de un hecho idéntico sucedido en Timor Oriental, con telas recicladas, aguja e hilo, creó una serie de esculturas textiles impactantes, que denunciaban aquella violencia y generaban conciencia en quienes las contemplaban. Las tituló “La vuitena arma”.
Materiales humildes, aguja e hilo, fundiendo arte y denuncia social.
¿Qué hacer? Ojalá yo pudiera aportar algo tan valioso como “La vuitena arma”, pero no es así. Personalmente, me molesta que las emociones que siento, se desvanezcan con el paso de los días sin conllevar ninguna acción concreta y sólida, pero me hago cargo de mi posición y hago lo que siento que sí puedo y quiero hacer, pequeños gestos de amor a la vida.
Nuestro taller es uno de esos gestos de amor a la vida. En él se vincula la relación que tenemos entre nosotras, nuestro trabajo, con un “hacer” en la vida, diferente, que recupera y salvaguarda cosas esenciales.
Ese “hacer” diferente, que acompaña la vida diaria, aunque imperceptible y sutil, a mi me parece absolutamente útil y necesario.
Incluyo una fotografía de las esculturas mencionadas.
La muntanya blanca 11 Març 2008
Publicat per dolores a: Còlera , afegeix un comentariCarme diu:
Tot era blanc, el terra, els cims, els arbres, el riu congelat, Amb unes velles raquetes d’esquí als peus vaig resseguir el caminet i pas a pas de cop i volta vaig topar amb les petjades d’algún animal que no vaig aconsseguir identificar, qui era? no ho sé, però vaig seguir les seves passes durant hores i d’alguna manera em portava muntanya enllà i em duia a la recerca de l’ós, del meu propi ós que segur hivernava en algún lloc del meu propi ser.
Invocando a H. D. Thoreau 8 Febrer 2008
Publicat per muriel a: Còlera , afegeix un comentariEsta es la cita de Thoreau que os leí en nuestra última sesión (Grup1):
“Persigue, alcanza, rodea tu vida como un perro en torno a la silla de su amo. Haz lo que amas. Conoce tu propio hueso; róelo, entiérralo, desentiérralo y vuelve a roerlo. No seas demasiado moral; podrías robarte mucha vida. Aspira a algo más que la moralidad. No seas sólo bueno: sé bueno para algo. todas las fábulas tienen su moraleja, pero los inocentes disfrutan con la historia.”
Esta cita está sacado del librito recién editado por Pre-Textos “Escribir” que son unos extractos del enorme diario de Thoreau (que era según dice Kenneth White “su laboratorio”). La cita es del 27 de marzo de 1848.
Hay varias publicaciones en castellano de su libro más conocido:Walden (o la vida en los bosques), seguido a menudo del ensayo también famoso “De la desobediencia civil”. Otro precioso librito se llama “Caminar” y está editado tanto en Ardora Exprés, como en Olañeta si mal no recuerdo. Os aconsejo una pequeña joya: una biografía de Thoreau escrita por Antonio Casado da Rocha “Thoreau, una biografía” editado por Acuarela.
Todos son libros imprescindibles para quien saborea la naturaleza salvaje… A incluir en la biblioteca nómada de toda “joven loba” (y no tan joven) que se precie… Que lo disfruteís. Roerlo y volver a roerlo…
La plaça del diamant 16 Gener 2008
Publicat per rosa a: Còlera, Identitat , 1 comentari fins ara
…i, amb els braços davant de la cara per salvar-me de no sabia què, vaig fer un crit d’infern. Un crit que devia fer molts anys que duia a dintre, i amb aquell crit, tan ample que li havia costat de passar-me pel coll, em va sortir de la boca una mica de cosa de no res, com un escarabat de saliva… i aquella mica de cosa de no res que havia viscut tant de temps tancada a dintre era la meva joventut que fugia amb un crit que no sabia ben bé què era…
Rodoreda, Mercè. La Plaça del Diamant
Dissabte vaig anar al TNC (Teatre Nacional de Catalunya) a veure una adaptació teatral de la novel.la La Plaça del Diamant de Mercè Rodoreda –una de les moltes activitats que aquest any es fan per recordar el centenari del naixement d’aquesta escriptora catalana-.
L’obra explica la història de Natàlia, coneguda universalment com a Colometa, i fa una crònica de la Barcelona de postguerra i molt especialment del barri de Gràcia. Natàlia és una de tantes noies que accepta amb resignació la seva vida i el seu matrimoni durant la Segona República Espanyola. Un cop acabada la Guerra Civil, en una Barcelona que ja no és la mateixa, Colometa vol deixar de ser Colometa.
L’obra em va emocionar -tot i la dificultat de portar una novel.la al teatre- perquè és la nostra història, la del nostre país i la de generacions de dones que han viscut una vida imposada i volia compartir aquest fragment -justament en aquests moments que estem tractant el tema de la còlera- en el qual la protagonista aboca tota la ràbia, per un passat de submissió, en un gest d’alliberament.
yo soy gong 21 Desembre 2007
Publicat per muriel a: Còlera , 1 comentari fins araHe aquí un poema sugerente del escritor-poeta-pintor Henri Michaux de origen belga (nacido en Namur, el 24 de mayo1899- muerto en Paris, el 19 oct.1984), francés de adopción. Fue un inclasificable viajero tanto de territorios reales como de espacios imaginarios … pero, sobretodo, fue un atento explorador de la conciencia humana, de sus abismos, de sus profundidades, de sus delirios… Su experiencia con las drogas (con la mescalina), sus observaciones de varios casos de locura, sus excursiones por tierras lejanas (Ecuador, Asia por ej.), sus movimientos, sus desplazamientos que imprimía en sus signos picturales, todos nos hablan de su incesante movilidad … Explorador, experimentador, Michaux hizó la peligrosa travesía de lo que llamaba el “espacio del adentro”. Trató toda su vida de ensanchar el campo de la conciencia … Encontró algunos pasajes que supo compartir con un humor muy fino - y a menudo desgarrador. Para él, el ser era un territorio por explorar, un especie de paisaje cuya aparente estabilidad disimulaba diminutos o grandiosos acontecimientos… Decía Michaux: “Escribo para recorrerme. Pintar, componer, escribir: recorrerme. En esto está la aventura de estar vivo”. Otra de sus “frases para despertar” : ” El pensamiento antes de ser obra es trayecto”.
YO SOY GONG
En el canto de mi cólera hay un huevo,
Y en ese huevo está mi madre, mi padre y mis hijos,
Y en ese todo hay alegría y tristeza mezcladas, y hay vida.
Fuertes tempestades que me socorristeis,
Hermoso sol que me contrarrestaste,
Hay odio en mí, fuerte odio y de muy antigua data,
En cuanto a la belleza, veremos más tarde.
No me he endurecido en verdad más que por laminillas;
¡Si se supiera cuán meloso he permanecido en el fondo!
Soy gong y algodón en rama y canto nevado,
Lo digo yo, y estoy seguro.
JE SUIS GONG
Dans le chant de ma colère il y a un oeuf,
Et dans cet oeuf il y a ma mère, mon père et mes enfants,
Et dans ce tout il y a joie et tristesse mêlées et vie.
Grosses tempêtes qui m’avez secouru,
Beau soleil qui m’as contrecarré,
Il y a de la haine en moi, forte et de date ancienne,
Et pour la beauté on verra plus tard.
Je ne suis en effet devenu dur que par lamelles;
Si l’on savait comme je suis resté moelleux au fond.
Je suis gong et ouate et chant neigeux,
Je le dis et j’en suis sûr.
(Henri Michaux, in Mes propriétés)
Diario de Etty Hillesum: una vida conmocionada 2 Desembre 2007
Publicat per llobes a: Còlera, Suggeriments i recomanacions , afegeix un comentari
Dies endarrera parlàvem d’Etty Hillesum com a un bon exemple d’abraçar la vida en la seva totalitat.
Ara el Centre d’Estudis Cristianisme i Justícia i Anthropos Editorial fan un acte de presentació del llibre Diario de Etty Hillesum: una vida conmocionada el proper dijous 13 de desembre de 2007 a les 19.30h al Centre d’Estudis Cristianisme i Justícia, c/Roger de Llúria, 13 de Barcelona.
Beguines 28 Octubre 2007
Publicat per llobes a: Còlera , 2comentaris[Muriel envia] 3 webs en relación al tema de las Beguinas.
Creo que son de ínteres para el tema que nos ocupo al final de la última sesión del taller: la ira heredada, gestada incluso, en el colectivo de las mujeres a lo largo de la historia, y el hecho (que ha existido siempre como vemos aquí en el siglo XIII-XIV) de poder crear nuevos caminos en relación a la expresión coherente de nuestra vida creadora…
